Esquerra Republicana vol recuperar l’esperit de les conferències que portaven per títol “Cap a la independència” que es començaren a organitzar a 'Ses Tarragones' l’any 1991.
El president d'ERC a Mallorca, Joan Lladó, recorda que "en aquelles conferències participaren en el seu moment personalitats tan transversals com l’economista i polític Alexandre Forcades, el periodista Miquel Segura, l’editor Pere Serra, l’escriptora Maria Antònia Oliver o els dirigents d’Esquerra Republicana Àngel Colom i Josep Lluís Carod-Rovira".
La Casa Llarga, un símbol de lluita i dignitat, és l'espai escollit per reprendre el cicle de xerrades. És per això que s’ha organitzat per aquest dijous 14, una primera jornada on participaran persones que han estat precursores del moviment independentista a Mallorca, per tal d’analitzar dos moments claus de la història de Balears. El primer, fou la pèrdua de la sobirania durant la guerra de successió l’any 1715 amb tot el que comportà la lluita pels drets i la participació dels mallorquins en defensa de Barcelona i de l’illa fins a l’arribada dels Borbons. L’altre període clau fou el moment en què es començà articular l’independentisme polític a Mallorca.
Les conferències
En aquest sentit, la primera conferència serà a les 19 hores amb el títol: “L’articulació d’Esquerra Republicana a Mallorca”, a càrrec de: Joan Mir, professor de la Universitat de les Illes Balears; Jaume Santandreu, escriptor i expresident d’Esquerra a les illes balears i Josep Palou, professor i expresident d’Esquerra-Illes. Joan Lladó moderarà la tertúlia.
Finalment a les 22.45 hores es durà a terme la segona conferència titulada: “1715, la pèrdua de les institucions”, a càrrec de Bartomeu Mestre, escriptor i de Guillem Morro, historiador, amb la presentació de Pere Sànchez.
2015 un any clau
Amb aquesta primera conferències es vol iniciar el camí de recuperació d'aquestes xerrades que segons ha explicat Lladó, tindran la seva continuïtat el juliol i l'agost de 2015.
ERC recupera les conferències de 'Ses Tarragones'
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
No en volem cap de panca a ca nostra Arruix en barco de rejilla!
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Ja ho enyorava! Que tingui èxit!
arruix de ca nostra, forasters pancatalanistes!!!
Deixau-vos de conferències que no serveixen de res i posau fil a l'agulla.
ERC sempre mira cap al passat. Però no cap a l'any '91, sinó més enrere, cap a l'Edat MItjana. I fins i tot jo pens que cap al Neolític.
"Estam en guerra. Anem amb el lliri a la mà, ens neguem a reconèixer-ho. Madrid ha declarat la guerra a les colònies." http://in.directe.cat/jaume-sastre-1/blog/12451/abans-del-9-n-madrid-intensificara-la-guerra-bruta Gran article de Jaume Sastre. Mallorquí que va estar 40 dies en vaga de fam contra els PPancastellanistes i per l´educació en Català, pública i de qualitat.
Arruix feixisme pancatalanista de sa nostra terra!! GO HOME (EN BARCO DE REJILLA)!!!
Es ERC un partido de corte fascista y profundamente xenofobo?. Sin duda creo que sí... Es posible que la generalitat compre periodistas mediante subvenciones para garantizar el silencio de la corrupcion y hacer publicidad independentista?. Sin duda creo que sí..