Llaç verd amb la senyera col·locat a l'edifici de Sa Riera, a Palma. | Teresa Ayuga.
La Universitat de les Illes Balears (UIB) acull des d'aquest dilluns un dels molts símbols prohibits per l'actual Govern als edificis públics. Es tracta del llaç quadribarrat del CEIP Sant Bartomeu d'Alaró que ja llueix a l'edifici de Sa Riera de Palma.
La iniciativa d'acollir els símbols prohibits a la universitat sorgeix de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública de les Illes Balears (Pudup- Illes) que espera poder omplir tots els edificis de la UIB amb els llaços que els hi vagin arribant. Una cinquantena de persones han participat en l'acte simbòlic d'inici de refugi de símbols que s'ha celebrat a Sa Riera i que ha consistit en la lectura d'un manifest i l'estesa d'una pancarta de la Plataforma Crida a l'entrada de l'edifici. El llaç quadribarrat del CEIP Sant Bartomeu, per motius tècnics, ja s'havia penjat al dematí.
La portaveu de la Pudup, Mercè Picornell, ha recordat que “la universitat ha de lluitar per la democràcia i la llibertat d'expressió”, i és per això que la Pudup ha posat en marxa aquesta acció, aprofitant que la institució acadèmica no està afectada per la Llei de símbols de la CAIB.
El director del CEIP Sant Bartomeu, Jordi Escudero, ha explicat que “el centre està encantat que la UIB aculli el nostre llaç” i ha afirmat que “tots estem d'acord en mantenir una escola pública de qualitat i nosaltres sí que denfensam 'lo nostro'”.
En nom de la Plataforma Crida ha parlat Climent Alfaro que ha assegurat que “voler reprimir els símbols és voler reprimir els sentiments”, i ha destacat que l'important “són les iniciatives imaginatives i la força”.
L'acte ha continuat a les 19.30 hores amb haurà una taula rodona organitzada per l’Assemblea de Moviments Socials, titulada 'Els drets i les llibertats davant la involució democràtica'.
Si teniu un símbol despenjat i voleu que li donin refugi, podeu contactar amb la Plataforma a través de pudup.illes@gmail.com.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Posa "que els hi vagin arribant" i no "que els vagin arribant". Una altra manera seria "que lis ho vagin arribant". Sembla que tu no éts ni mallorquí ni castellà, vull dir que no saps pensar en mallorquí o en castellà, que no saps ni mallorquí ni castellà, resultat del teu sistema educatiu rebut, igual passarà amb el TIL no sabran bé cap de les tres llengües en lloc de säbre bé una llengua.
QUIN OI MADRILEÑUFO
QUE PESADEZ CATALUFA
Al de abajo, todos los perifrásticos y arcaicos que quieras, pero se dice "que els vagin arribant". De paso, cometes tres faltas más, pero ya te lo explicarán los que viven de esto, si es que dan para tanto. De nada.
La frase "els hi vagin arribant" ès correcta. Ès la forma del pretèrit perfet perifràstic de subjuntiu. Una forma dient-ne arcaica però pot estar en ús. També el castellà té la forma del futur imperfet de subjuntiu, que ha estat declarada arcaica, sense ús per la RAE. El castellà destaca per la gran quantitat de verbs irregulars que té, més de dos mil.
Si m´ho permets, Jaime, jo no t´acusaría mai de fer faltes d´ortografía. En tot cas, de barrut. Sense voler posar paraules a boca d´altri, és clar que aquest diari te una relació comercial amb empreses que s´anuncien en castellá i de la qual ambdós i els lectors se´n beneficien. En camvi tú, abuses gratuitament de l´espai que t´ofereixen perque t´expressis i ho fas en castellá diguent dois, insultant constantment als lectors que s´expressen en catalá, i dubt molt que ni tú te´n beneficiis . Una petita diferencia, al meu parer.
Mirau que haver d'estar així en ple segle XXI, quan alguns pensàvem que viure en llibertat ja no seria tema qüestionable...! Haver de lluitar pels nostros símbols d'aquesta manera! Si, els NOSTROS. I sóm mallorquina. I qui es digui mallorquí i digui que no ho són, o menteix per un costat o per l'altra.
@Un de tants Escribir en una lengua o en otra es una cuestión de libertad individual. Como tiene que ver con el individuo, no podéis entenderlo los nacionalistas (que solo creéis en el colectivismo). Y como tiene que ver con la libertad, tampoco podéis entenderlo los partidarios del catalán obligatorio (y que luego os marcáis el farol de hablar de autodeterminación, sabiendo que sería el final de vuestra fantasía, lengua incluida). Si yo escribiera en mallorquín (y no lo haré porque no me apetece mancharlo con esta neolengua que escribís por aquí), aun me acusaríais de inculto y de cometer faltas. Claro, no tenemos el beneplácito de vuestra Metrópoli para ser lo que somos ni hablar lo que hablamos. Eso sí, escribiría un impecable "llengo" en lugar de tu "lléngua" con falta de ortografía incluida... Ah, y si el Govern de Bauzá fuera titella del mallorquinismo lingüístico, vuestro montaje ya estaría fuera de la legislación y los colegios. Sería suficiente con plantear la pregunta de nuestra identidad lingüística en referéndum vinculante. Pero puedes estar tranquilo, que no será el PP quien cuestione su propia creación política , de la que tantos vivís. Por cierto, podrías trasladar tus tesis de coherencia lingüística a los editores de este diario. Veo que esto sigue trufado de publicidad en castellano. La pela és la pela, oi?
@un de tants : i no ens oblidem dupeidé no fos cosa algú tengui un atac de banyes.
A Jaume: tant que defenses la teva estimada lléngua mallorquina, per què escrius en castellà i no en mallorquí? Per cert. El català a Mallorca no és cap lléngua aliena, és la nostra lléngua, t'agradi o no t'agradi o més ben dit: digui el què digui el Círculo Balear i els seus titelles, el Govern Bauzá.