Membres del Consell Consultiu consideren que el decret platejat pel Govern de José Ramon Bauzá per aplicar la Llei de Símbol incompleix la Constitució, ja que vulnera l'autonomia municipal. Cal recordar, a més, que la llei entre en vigor avui i que, per tant, els llaços quadribarrats als instituts ja es podran retirar.
Els representants del Consultiu, que prefereix no revelar el seu nom fins que l'òrgan consultiu de l'Executiu no es reuneixi i es pronuncï de forma oficial, afirmen que el decret estableix unes “tuteles” que xoquen amb l'ordenació constitucional.
Els juristes asseveren que la necessitat de què els símbols d'interès local hagin de ser assumits pel Govern Balear, per ser aprovats, generarà molts de problemes. També consideren sensible les prohibicions que figuren al decret, ja que entenen que un decret no pot restringir encara més les disposicions de la Llei.
Restricció de símbols
Entre els símbols no autoritzables pel decret es troben els símbols representatius de la identitat d'altres territoris o que es puguin confondre amb ells. Una mesura que segons els grups de l'oposició està encaminada a prohibir l'ús de les senyeres quadribarrades.
El Consell Consultiu haurà d'emetre el seu dictamen, però no ho farà fins que el Consell de Govern ho hagi aprovat. És a dir, el termini d'al·legacions a l'esborrany finalitza el 27 de gener, per la qual cosa el decret podria quedar aprovat el 31 de gener. El Consell Consultiu tindrà, a partir de llavors, 30 dies per emetre el seu dictamen, o 15 si el Govern demana que sigui urgent. Després del dictamen del Consultiu, que no és vinculant, és quan el Govern podrà aprovar el decret, no abans del 21 de febrer.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)