L'Assemblea de Batles es reunia per votar una moció sobre el TIL del Govern. A fora, més d'un miler de docents protestaven, en el marc de la dissetena jornada de vaga indefinida a l'ensenyament de Mallorca. | dBalears (Youtube)
La moció a favor de l'escola pública que s'ha debatut durant l'Assemblea de Batles de la Federació d'Entitas Locals de les Illes Balears (Felib) no ha estat aprovada al no comptar amb la majoria dels vots dels assistents. Un total de 31 vots en contra i 23 a favor no han permès que tirés endavant la iniciativa de suport a la vaga indefinida dels docents i la petició de retirada del Decret de tractament integrat de llengües.
Els vots en contra de la moció han estat els de tots els batles del PP; el de la presidenta del Consell, Maria Salom; el del conseller insular de Cooperació Local, Bernardí Coll i el de l'entitat local menor de Palmanyola. La majoria de batles conservadors han seguit la disciplina que els marca el partit, i no el que es va aprovar als plenaris. Recordem que fins ara, 37 municipis mallorquins ja han aprovat mocions a favor de l'escola pública i en contra del TIL (16 d'ells governats pel PP).
L'única batlessa popular que s'ha posat del costat de la comunitat educativa ha estat Coloma Terrassa, d'Alcúdia, i ho ha fet per coherència amb el que expressà el plenari alcudienc referent a això. Muro ha mostrat el mateix signe en la votació, però val a dir que encara que al govern municipal hi participa el PP, el batle pertany a les sigles de Convergència Murera. Pel que fa a la resta, poques sorpreses.
A la trobada hi ha hagut diverses absències. És el cas dels municipis de Pollença i Alaró, que no han enviat cap representant. Així mateix, altres localitats com Calvià, Fornalutx, Lloret, Palma Sa Pobla i Santa Eugènia hi han enviat un tinent de batle.
Salom ha defensat que “avui es votaven coses diferents”, volent explicar la divergència en el vot de molts batles, que al seu poble es mostraren sensibles amb l'ensenyament públic i fins i tot instaren a Educació a plantejar-se la imposició del Decret de llengües, davant la forta divisió social que causava.
51 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quan el feixisme catalanista escridassa i amenaç.. Catalibanets aneu a porgar fum.. sou uns Mallorquins/Balears renegats..mai sa nostra terra serà lo que voltros voleu.. estau més cremats que un misto. Au a fer sabonereta per sa boca.. TIL SI.. !!!
Como diría el Profesor Moriarty: JA JE JI JO JU * Nota (*)= HA HE HI HO HU
Malos tiempos para el fascismo pancatalanista
Temps de canvi. Els castellano-parlants som Mallorca també i això no té cap relació amb el PP o amb Bauzà. Tothom és Mallorca, els ciutadans som els que triam la llengua a les escoles, mai els professors. Prou d'aquest intent de fer política amb els nostre fills. Sou una vergonya per les Illes.j
Vodria escoltar dels docents la seva preocupació pel fet de que Balears té un nivell d'anglès (lingua franca, ja no estrangera) patètic. Qualsevol que es recicli en la seva matèria (ciències, socials, art) ha de fer servir l'anglès, és sintomàtic que hi hagi tanta oposició: són el que són. Docents: deixau d'arrogar-vos un paper que ningú vos ha concedit i que realment correspon al Govern i als ciutadans, que voltros no representau, i recordau que formar persones és la prioritat, no crear una futura nació catalana. Em donau pena, viviu a una prisió mental de la que mai sortireu. Times are a-changing....
Jo també crec que la indiferència davant dels comentaris en foraster és la resposta més bona. Per mor d'això, trob que hem de col·laborar tots a mantenir-los la valoració a 0; tampoc no els hem de llegir ni contestar. Així, la pretensió provocativa dels autors d'obligar-nos a llegir en espanyol en un diari en català quedarà reduïda a no-res: no hauran aconseguit llur objectiu. Quant als comentaris dels gonelles, els podem aplicar la dita "puix parla català, vejam què diu"; ja que, de vegades no se'ls descobreix totd'una. Naturalment, es mereixen molta de puntuació negativa; però no la indiferència total, perquè almanco usen -bé o malament- la llengua del diari i això fa que no augmenti la presència de la llengua invasora.
A les properes eleccións els votarà na *Rossaura. *Rossaura era una pepa que es venia als anys seyanta. Tenia motls cabells de color rós fosc i era molt grossa, grossíssima, però no feia rès i es va retirar del mercat per la seva nul.la utilitat pedagógica i lúdica.
LOS ALUMNOS NO PUEDEN ESPERAR A QUE LOS DOCENTES APRENDAN INGLÉS. HAY QUE INTRODUCIRLO YÁ, SIN REDUCIR ASIGNATURAS BÁSICAS, COMO LA LENGUA Y LAS MATEMATICAS, COSA QUE CONTEMPLA EL TIL.
No sé perque llegiu els comentaris dels forasters i dels gonelles . Jo els puntuo negatiu sense interesar-me pel seu mantra de torn: simplement per ser qui son, i ja sé que la meva actitut és reprobable, però els que puntuo ho son encara més (ells i les seves actituts).
Els castellanoparlants a Mallorca sempre han estat, són i seran forasters; gent que -aprofitant-se de l'oficialitat imposada de la seva llengua per part de l'estat ocupant espanyol i de 300 anys de persecució del català- creu que pot viure aquí, fora de l'àmbit privat de ca seva, menyspreant la llengua pròpia del país. Els mallorquins, això és, tots quants -siguin de l'origen que siguin- respecten la nostra llengua fent-la servir normalment -és a dir, que no són forasters- són els únics que poden dir que "són Mallorca".