Bauzá al costat de la Delegada del Govern central a l'acte de celebració de la patrona de la Guàrdia Civil. | Alejandro Sepúlveda.

TW
7

L’escola de pensament del Grup Blanquerna, que passà aquests dies per l'Arenal de Llucmajor, clogué diverses jornades de ponències i debat amb la mirada fixada en el panorama sociopolític de l'Arxipèlag. Amb aquest referent resulta inevitable comentar i fins i tot posicionar-se en el conflicte educatiu que ha caracteritzat l'inici del curs escolar d'enguany, i en aquest sentit, els participants a aquest fòrum ho tenen clar.

La declaració del Grup Blanquerna expressà el seu suport als docents i a la lluita contra l'aplicació del TIL, reconeixent tanmateix el seu "suport a l'aprenentatge de llengües, però no a la imposició i improvisació" que significa el Decret de l'Executiu.

Notícies relacionades

El text recull a més la necessitat de compondre allò que el Govern popular ha espenyat en aquest temps que duu al poder. Literalment es crida a recuperar amb urgència "els mecanismes de cohesió social que ha destruit el Govern", així com "elaborar un full de ruta per a la reconstrucció del país", tot començant-la el dia després de Bauzá.

El Grup Blanquerna es compromet a treballar en això des d'ara mateix, i destaquen la importància de què Mallorca i les Illes apostin pels Paisos Catalans com a "marc natural de relació amb els territoris germans". Per a fer això possible defensen un dret a l'autodeterminació que és "inalienable" i "la clau de ressolució dels conflictes", afirmen.

D'aquesta forma, expressen el seu suport al procés sobiranista del Principat, ja que reafirma la necessitat de disposar d'un estat que defensi els drets i els interessos dels ciutadans d'aquí. Per aquest motiu expressen solidaritat amb les nacions escocesa i flamenca, i "amb la resta de pobles que lluiten per la seva llibertat".

"Exhortam les persones i entitats que comparteixen els nostres anhels de llibertat, a encetar un procés que desemboqui en una major coordinació i eficiència del moviment sobiranista a Mallorca i en la creació d'un espai obert i el més extens i integrador possible dedicat a promoure i garantir el dret a decidir dels pobles de les Illes Balears", conclou el manifest d'enguany.