Cal recordar que el Consell Consultiu de les Illes Balears, a través del dictamen sobre l'avantprojecte de la llei, ja posà de manifest la possible vulneració de drets de l'avantprojecte. Amb tot, segons MÉS, el projecte de llei que ara es tramita en el Parlament és “en essència” el mateix. “L'única diferència és d'artifici jurídic: el projecte de llei evita la referència a l'autorització prèvia per a l'ús de símbols i la substitueix per l'autorització prèvia d'un ús impropi de l'immoble o moble que té com a finalitat el servei públic. En definitiva, el projecte de llei interpreta que penjar una bandera o altres símbols els quals no es recullen en la llei, i no són autoritzats prèviament, suposa un ús impropi de l'immoble, i per tant és objecte de ser sancionat”, asseguren els econacionalistes.
Nel Martí, diputat de coalició i redactor de les esmenes, considera que el projecte de llei pretén el mateix que l'avantprojecte dictaminat "inconstitucional" pel Consell Consultiu “per no respectar el dret fonamental de la llibertat d'expressió”. “L'objectiu és prohibir l'expressió i manifestació d'opinions a través de símbols, crítiques amb l'acció del Govern i de suport a la llengua pròpia de les Illes Balears. És una llei essencialment anti-llaços quadribarrats a favor del català”, afirma el diputat.
"Neofranquisme"
Martí considera que el projecte de llei de símbols “és una expressió més del neofranquisme del PP i del Govern”. “Un neofranquisme que utilitza com a principal instrument de Govern l'obertura d'expedients i llistes negres, expedients a directors, a professors, a famílies vaguistes que no porten els fills a classe,... llistes negres de professors que fan vaga, d'alumnes que donen suport a la vaga,...", assegura.
El representant de la coalició considera que el qualificatiu de neofranquisme“no és gratuït, atès que diputats del PP com Antoni Camps o Aina Aguiló han defensat públicament els símbols de la dictadura de Franco, han menyspreat als mestres, han alentat les llistes negres,... i el Govern els ha avalat activa i passivament”.
Esmenes parcials
En aquests sentit, i donat que el grup parlamentari del PP ha anunciat que votarà a favor de la presa en consideració del projecte de llei, el grup parlamentari de MÉS ha presentat un total de 15 esmenes parcials per convertir la llei sobre l'ús de símbols institucionals en la "llei sobre els símbols nacionals i els seus ús".
Amb les esmenes se suprimeix el nou règim sancionador i s'incorporen tres elements nous que substitueixen el redactat del Govern. Aquests elements nous en el redactat són:
1. El reconeixement com a “símbol nacional” l'emblema dels quatre pals vermells sobre fons groc, que “podrà onejar sempre que es consideri al costat de les altres banderes oficials de les Illes”.
2. Es “prohibeix explícitament” els símbols franquistes i d'apologia de la violència.
3. S'adapta l'ús de les banderes oficials de Balears i de cada illa en particular a la “nova realitat institucional” definida per l'Estatut d'Autonomia, en el qual s'equiparen Govern i Consells, i s'atorga a les institucions insulars el paper “d'institucions de la Comunitat Autònoma i de govern a cada una de les Illes. Aquesta adaptació dels símbols és també una adaptació a la realitat sentimental de la Comunitat”. Així, segons l'esmena de MÉS, “s'atorga preferència” a la bandera pròpia de cada illa per sobre de la balear, i s'estableix que la bandera de cada illa “hagi d'acompanyar a la balear en els edificis públics de l'administració autonòmica”.
Les esmenes, a més, contemplen que els edificis del Govern que presten serveis no territorialitzats, com el consolat de Mar, podran col·locar juntament amb la bandera espanyola i la balear, “totes les banderes representatives de cada illa”.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
QUÉ CANSINO ERES MUCHACHO... ¿No te das cuenta que si no fuera por las aportaciones en foraster nadie entraría a leer este TBO digital? Lo hacemos por vosotros y no sois capaces ni de agradecerlo. Ainss, cría cuervos...
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Eres muy pesao, canavall. A ver si te aplicas el cuento y dejas de responder a los comentarios en foraster. So desgraciao
No contesteu ni valoreu els comentaris escrits en foraster. Estan rabiosos per que el seu imperi colonialista s'en va a fer punyetes i pel poc poder de conviccio que tenen. Sols els vull agrair que gràcies al seu odi, el català mai havia tingut tan de suport. Gràcies Inu TILS. No hi ha major despreci que l'ignorància.
Ok, transcriptor, ok. Ya sabemos que manejas cojonudamente el control+x y el control+v. Ahora ya solo hace falta que aprendas a argumentar por tí mismo y así sabremos que eres una persona, no un chimpancé. ¿Pero al margen de esto, se ha pronunciado ya el Partido por la legalización del cannabis en relación a este espinoso asunto? Queremos saber la opiniión de todos los partidillos de mierda, no solo de MES.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
y? El partido pirata se ha pronunciado al respecto? Y el partido antitaurino?
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)