La primera sessió del segon dia de conferències del XXVII Seminari Blanquera reuní dissabte els caps dels tres partits nacionalistes Josep Melià (El Pi),Biel Barceló (PSM-MÉS) i Joan Lladó (Esquerra) en una taula rodona amb el títol “Quin Estat necessiten les Illes Balears?”.
Els representants dels tres partits afirmaren que els seus partits parteixen del "dret a decidir". Malgrat que tots veuen l'autodeterminació com la situació ideal, hi ha molta diferència respecte a la seva visió sobre la situació actual i les possibilitats d'una opció secessionista dins la societat mallorquina.
Melià afirmà que “existeix un procés de recentralització cap a Madrid” tot i “la separació de les realitats catalana i balear”. El líder d'El Pi assegura, en aquest sentit, que “tenim un estat en contra de les Illes Balears”.
Barceló, per part seva, defensà la viabilitat econòmica d’un estat balear alhora que acusà el govern central d’utilitzar la crisi com a excusa contra les autonomies. A més, apuntà que “el 80% de l’endeutament correspon a l’Estat”.
Lladó, finalment, anuncià la intenció de dirigir els imposts generats partint dels ajuntaments fins al Govern central, de la mateixa que ho fan algunes localitats catalanes.
Els tres polítics, a més, coincidiren en celebrar el creixement de la mobilització social arran de les protestes en contra del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern Bauzá. La cita conclogué amb un col·loqui entre els ponents i els assistents.
Orientació federalista
Abans de la taula rodona dels partits nacionalistes, les formacions d'orientació federalista van coincidir en la necessitat que l'Estat espanyol faci un canvi cap a la “pluralitat”. No obstant això, hi va haver diferències significatives entre els diferents partits. Des de l'opinió del PSIB, d'apostar per "canvis progressius" dins la "legislació vigent" fins a la postura d'Iniciativa-Verds, que parteix del dret a decidir dels pobles per arribar, si escau, a una possible confederació.
A banda del debat i les ponències, el seminari també va acollir la presentació de la campanya "Un milió de signatures per l'autodeterminació", on Anna Arqué, de la International Comission of European Citiziens, explicà la iniciativa, a favor que el Dret d'Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental.
També se celebrà la presentació del nou llibre de l'exsenador Pere Sampol, titulat El fracàs d'Espanya, que donà lloc a un intens col·loqui. A més es celebrà una taula rodona amb representants de col·lectius locals com Xitxeros amb Empenta, Albaïna o Pinyol Vermell.
La jornada es completà amb la conferència del president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, i el vocal d'Òmnium Cultural Màrius Garcia, ambdues organitzacions pertanyents a la Federació Llull. La vetllada de dissabte l'amenitzà el grup Taverners.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
NO SE VA A CELEBRAR NINGUNA CONSULTA EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA, EN 2014
Mallorquín que parla en castellà, un nom de dona, Sonia, molt mallorquí... Ja es veu, ja dón sortiu i que voleu!
Sa Gestapo catalanista als instituts es diu Comissió Llingüísitica de Centre. El primer any de donar classe, al IES Sa Colomina, per exemple, la dita comissió va passar a tres alumnes per classe una enquesta per demanar en quina llengua donava la classe el professor. Així ja portem molt d'anys
Barco per tot pancatalanisme de sa nostra terra !!! Mallorca is not Catalunya !!
Per tots aquells que dubtau sobre el tracte que rebem, amb menys de 10 minuts de paciència per veure aquest vídeo en sortireu de dubtes. https://www.youtube.com/watch?v=bwQqVtnBVF4
Los neofascistas se ponen ahora camisa de cuadritos...un sujeto que apoya como se está vulnerando la normativa lingüistica en los dos colegios de idéntica ideologia catalanista en los cuales van sus retoños....y no habra la boca para decir que inspección educativa entra en uno de esos centros, cuando su hijo no ha pisado el centro desde que empezó la huelga.
Molta por heu de tenir, per censurar el que va dir Esquerra Unida.