Arrufat, ahir a Palma, abans de participar al XXVII Seminari Blanquerna. | Pere Bota
Quim Arrufat (la Seu d'Urgell, 1982) és diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i una de les veus més crítiques amb Artur Mas i en com està conduint el procés sobiranista. Arrufat és aquests dies a Mallorca per participa al XVIII Seminari Blanquerna.
Quin és el problema de la democràcia actual?
La democràcia es materialitza actualment en una sèrie d'institucions que li donen validesa, però ara mateix no estan complint la voluntat majoritària. No busquen cap mena de resposta de la gent i sí l'obtenen, obeeixen principalment al sistema financer, que en els últims deu anys ha agafat un poder molt per sobre d'aquestes institucions. Hi ha una clara dependència de les institucions cap al sistema financer. El sistema financer els hi marca a aquestes, el què han de fer i quines reformes.
Si la CUP arribés a governar a la Generalitat quines serien les primeres mesures que prendrien?
En un escenari d'independència formal i política, una de les primeres coses que creiem que caldria fer seria debatre i sotmetre a votació la pertinença a la Unió Europea (UE). Ara mateix, la UE és l'estructura financera més poderosa que hi ha sobre les nostres societats a Europa. És allà on mitjançant mecanismes gens democràtics, com el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, que no els ha escollit ningú, s'està decidint el nostre futur.
La seva formació aposta per estar fora de la UE?
Nosaltres a l'actual UE no hi volem estar, però tampoc vol dir que automàticament a fora hi estiguem molt millor. L'actual sistema permet, per exemple, que et presentis com un partit d'esquerres però no et permet aplicar polítiques d'esquerres.
Què notarien els catalans que visquessin en un escenari com el que vostès plantegen?
No sabem si estar dins o fora de la UE és millor, però sí sabem que té moltes limitacions i l'esclavitud a què sotmet als seus pobles. De les primeres coses que caldria abordar és com organitzem l'economia. Una de les qüestions importants és l'energètica. Un dels problemes que tenim ara mateix la societat respecte al capital financer és aquest. Tota societat té capacitat per fabricar la seva pròpia energia si es posen els mecanismes. La sobirania energètica et permet tenir independència econòmica per decidir moltes altres coses.
En quin moment està el procés d'independència de Catalunya?
Hi ha tres blocs. Hi ha el bloc de Madrid liderat pel PP i Ciutadans que no vol res; una tercera via que estan obrint Duran i Lleida i els socialistes, que intenten pescar Iniciativa per Catalunya i finalment hi ha el bloc del Govern català que són els que volen fer una independència ordenada i legal.
A quin bloc està la CUP?
Al del Govern català, però els estem advertint que arribarà un moment en què el Govern haurà de prendre desicions que no podran ser sempre ordenades i tranquil·les. En algun moment, al Govern, quan se li hagin tallat totes les vies haurà de convocar una consulta, malgrat que l'Estat espanyol li digui que no la pot convocar. Això és un pas que la població està disposada a fer, però no sabem si CiU hi està disposada.
Balears podria entrar en el procés d'independència de Catalunya?
Això ho haurà de decidir la gent que viu a les Illes. Depèn de com es faci la independència de Catalunya, pensem que un projecte compartit amb el País Valencià i amb les Illes Balears no és en absolut impossible. En el pròxim cicle electoral és provable que canviïn els governs de les Illes i del País Valencià.
Què n'opina dels governants de les Illes?
Estan intentant fer el que al País Valencià han fet en quinze anys, però aquí, de cop. És a dir, un procés de desprestigi de l'autonomia; d'espanyolització de les institucions i de l'ensenyament; de ridiculització de la cultura pròpia i creació d'un conflicte lingüístic on no n'hi havia. Aquí es vol fer de cop i per tant, a cop de decret.
El PP vol que el Parlament balear aprovi una proposició no de llei que declari que Balears no forma part dels Països Catalans i que aquests no existeixen. Què n'opina?
És la millor manera de reconèixer que les Illes Balears sí pertanyen als Països Catalans, portant la proposició al seu Parlament, on té majoria. És la millor victòria que han tingut els Països Catalans en els darrers anys a Mallorca, que el PP vulgui recordar que no en formen part.
La solidaritat de Catalunya amb la vaga de docents està sent molt intensa.
En part, certes retallades i certa privatització de l'ensenyament ja s'estan produint a Catalunya, tot i que no és el TIL, però es veu a venir el que passarà amb la llei Wert. Crec que el que ha vist molta població a Catalunya i al País Valencià és que el camí que han empres els docents balears és el somiat per molta gent. Posar-se tots d'acord en fer una vaga indefinida, que és una cosa terrible, pels governs que volen imposar la seva voluntat a la gent. És d'una determinació absoluta, és agafar-se tots de la mà i plantar cara.
23 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Contrastant diu que eren 30.000 i que l'any passat eren si fa no fa per l'estil
gracies quim pels teus comentaris, en moments com aquests ens donen molt d'ànim.
"Arrufat" és el seu llinatge? O és el malnom que li posaren de tant com se li "arrufa" el cor quan veu els resultats electorals de l'independentisme a les Balears?
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
@campos: Els catalans de Mallorca, de València, de Barcelona, etc., som a ca nostra a qualsevol part del territori nacional. En canvi, els renegats no hi seran mai.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Ara ja ho sabeu, negar l'existencia de Deu es sa proba de sa seva existencia. Amen Aquets son es futurs dirigents, quina por. Radicals n'hi ha a totes bandes, no cremaren banderes UE França Espanya? Això=tots del 11s son nazis? Va home va
El mateix pesam la majoria de mallorquíns respecte de vosté i de com es comporta.
Un altre "cervellet il·luminat" que no té res més que fer que emprenyar fora de ca seva. Arruix!
Per vostés és un dia que no ténen rès a celebrar, però per noltros és un dia per plorar tots els avantpassats que els espanyols massacraren.