Distintes veus dins el Partit Popular felicitaren la consellera Camps per la seva decisió a l'hora d'implantar el TIL. | Joan Torres.

TW
17

"Tot ho fem pels nostres alumnes i per això s'aprovarà un nou decret que garanteixi que el TIL s'apliqui al curs 2013-14".

Amb aquestes paraules la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, justificà l'anunci que afirmava que l'Executiu rectificaria a corre-cuita els "errors formals" que el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) havia observat en l'annex que servia per a preveure la implantació del decret de llengües per a aquest imminent curs escolar.

L'explicació del veredicte de l'alt tribunal pel qual es paralitzava el calendari d'aplicació del TIL deixava entreveure que la Sala desautoritzava el decret per la fórmula com havia estat promulgat. Però tal com repetiren distintes veus del Partit Popular en el dia d'ahir, la decisió judicial no afirmava que el fons de la qüestió -el decret de llengües en tant que reforma educativa al sistema educatiu balear- fos contrari a dret.

Felicitacions a la conselleria
De fet, tant Camps com la planta noble de la conselleria reberen tota casta de felicitacions dels seus coreligionaris per la "bona feina en defensa dels alumnes i la millora dels seus coneixements" que implica el trilingüisme. Per a alguns, fins i tot, era tot un assoliment de la democràcia, perquè abans just podien millorar el seu aprenentatge d'idiomes aquells que disposassin dels recursos.

Aquest, justament, fou un dels arguments que el TSJIB deixà anar al seu escrit, considerant que "un sistema que permeti majors coneixements lingüístics beneficia la societat en general i els joves en particular".

Pel que fa al fet de si el TIL fou concebut pels populars com una 'arma de destrucció massiva' de l'oficialitat del català a Balears, el tribunal afirma que "la introducció d'una tercera llengua amb la condició de vehicular a l'ensenyament implica un detriment del català, però també del castellà".

Notícies relacionades

A més, els magistrats creuen que aquesta novetat al context sociolingüístic "no atempta" contra l'equilibri entre els dos idiomes oficials a l'Arxipèlag.

Pel que fa als que hauran de sofrir de més a prop l'aplicació del TIL -els docents-, l'escrit del TSJIB afirma que "no sembla evident que el Decret malmeti drets d'alumnes o de funcionaris o interins", com tampoc "no considera que la regulació malmeti de forma notòria preceptes estatutaris sobre normalització lingüística".

Elements invalidants
Però l'acció de l'alt tribunal, que quedà suplantada pel decret urgent aprovat pel Consell de Govern, se sustenta en alguns arguments que poden indicar que el decret de llengües neix viciat, la majoria dels quals es resumeix en la idea que l'Executiu volgué anar per lliure, saltant-se algunes passes necessàries. Aquesta tesi no fa referència, altre pic, a la qüestió de fons dels recursos presentats contra el TIL, els quals hauran de ser valorats en el seu moment,  decidint si el decret de llengües és o no conforme a dret.

Un dels cabdals és l'absència d'un dictamen de la Universitat de les Illes Balears -la màxima autoritat lingüística reconeguda per l'Estatut- que digui si l'aplicació del decret estrella del Govern pot trencar la condició de la llengua pròpia com a "element vertebrador de la nostra realitat", una idea present al preàmbul i també en l'articulat del text marc balear.

L'altre punt fort en què es fixen els opositors al TIL és que el projecte de decret informat pel consell Escolar i el Consell Consultiu i sotmès a negociació col·lectiva no incloïa cap al·lusió sobre com s'implantaria. Així, cap d'aquests òrgans va poder emetre el seu parer sobre els marcs temporals per a posar-lo en funcionament, i per això el TSJIB aprecià «un frau al precepte legal» en la introducció del projecte presentat per a votació final en el Consell de Govern.

«A un Estat de Dret la fi no justifica els mitjans. En nom dels principis de legalitat i jerarquia normativa s'han de complir escrupolosament els mandats constitucionals i legals» respectant el procés d'elaboració que pertoca.