Imatge d'arxiu d'una de les accions de protesta contra el decret del Tractament Integrat de Llengües realitzats per la Plataforma per l'Educació. | A. BASSA

TW
21

El Tribunal Superior Justícia de Balears suspèn de manera cautelar l'aplicació del Decret que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL), segons ha anunciat aquest matí el sindicat UGT.

Aquesta decisió del tribunal dóna resposta a la petició de suspensió de l'annex del decret presentada tant per l'STEI-i com per UGT, els sindicats que varen impugnar el decret íntegrament però que, a més, mentre es dicta sentència sobre la legalitat o no del TIL van reclamar aquesta mesura cautelar.

La totalitat del polèmic decret del Govern ha estat impugnat també per CCOO i pel PSOE. L'annex del Decret 15/2013, de 19 d'abril, contempla l'aplicació pràctica de la normativa educativa del trilingüisme, amb el seu calendari i els cursos en els quals està prevista la seva implantació en qüestió de dies, quan comenci l'activitat efectiva del proper curs.

Dimecres passat i sobre la pregunta per la possibilitat de suspensió de l'aplicació del decret, la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, declarà que fins que el TSJIB no donàs a conèixer la seva decisió «no podem tenir un pla B».

Detalls del pronunciament
La Sala del Contenciós-Administratiu de l'alt tribunal regional, presidida per Gabriel Fiol, és la responsable d'aquesta paralització. Ambdues interlocutòries compten amb un vot particular contrari a la suspensió cautelar de la norma, emès pel magistrat Fernando Socías, que dissenteix dels seus quatre companys de sala.

La manera en la qual la Conselleria d'Educació ha imposat el TIL ha estat rebutjada per bona part de la comunitat educativa, en particular pels docents, que estan convocats a una vaga indefinida a partir del pròxim dia 16.

El TSJIB raona que la seva decisió tracta d'evitar l'aplicació del decret abans que el tribunal dicti la sentència en la qual ha de resoldre la qüestió de fons dels recursos presentats contra el TIL, on dirà si el decret és o no conforme a dret.

Afegeix que aquesta circumstància es produeix «en un escenari ocupat per dades tan rellevants com preocupants, des del despatx que l'Administració li ha donat al dictamen del Consell Consultiu passant per la falta d'informe de la Universitat de les Illes Balears».

Notícies relacionades

Destaca que «en un Estat de Dret la fi no justifica els mitjans sinó que en nom dels principis de legalitat i jerarquia normativa s'han de complir escrupolosament els mandats constitucionals i legals», de tal forma que s'ha de respectar el procés d'elaboració.

El TSJIB assenyala que el projecte de decret informat pel consell Escolar i el Consell Consultiu i sotmès a negociació col·lectiva no incloïa cap al·lusió sobre com s'anava a implantar el TIL, ja que es preveia una decisió posterior que ho recollís.

Concreta que cap d'aquests òrgans va poder emetre el seu parer sobre els marcs temporals per a implantar el TIL. Per això el TSJIB aprecia «un frau al precepte legal» la seva introducció en el projecte presentat per a votació final en el Consell de Govern sense la seva submissió a informe per part de Consell Escolar, Consell Consultiu i sense sotmetre'l a negociació col·lectiva, quan afecta a l'estatut d'empleats públics.

Perjudicis
La Sala reconeix que aquesta suspensió del calendari d'aplicació del TIL produeix perjudicis per a la comunitat educativa davant l'inici ja pròxim del curs «però majors i més greus serien els danys del manteniment de l'aplicació davant l'aparença de nul·litat, ja que comportaria un greu atac als pilars de l'Estat de dret».

El tribunal recorda que el decret suposa «una alteració indubtable de l'estatus lingüístic», en escometre una nova regulació del marc fins ara present en l'ensenyament no universitari de les Illes. Explica que el model educatiu balear es caracteritzava per l'existència de dues llengües oficials que s'han d'aprendre en les matèries o àrees (el català i el castellà), a més de la presència d'una estrangera com assignatura o objecte d'ensenyament.

No obstant això, aclareix que la introducció de llengües estrangeres no solament com assignatura a impartir sinó també com a vehicular de part de les matèries és una opció que les administracions poden acollir. La Sala no aprecia en aquest sentit que el decret infringeixi de forma notòria els preceptes estatutaris i legals referents al procés de normalització lingüística.

A més, precisa que la introducció en el sistema educatiu d'una tercera llengua vehicular implica un detriment del nombre d'hores i assignatures impartides en català, però també en castellà, «sense que el reglament impugnat atempti a l'objectiu d'aconseguir un ús normal i equiparat entre la llengua catalana i la castellana en l'àmbit educatiu».

Per al TSJIB tampoc apareix com evident que el decret impugnat infringeixi de forma manifesta ni els drets dels alumnes ni els dels funcionaris.

En el seu vot particular discrepant el magistrat Fernando Socías assenyala que la suspensió comporta un greu perjudici a l'interès públic i genera més problemes dels que tracta d'evitar.