L'atac a la llengua catalana que estan duent a terme els governs balear, valencià i estatal ha aconseguit que aquest dissabte els Països Catalans portin a terme la seva primera acció simultània en defensa de la llengua pròpia. Des de la Catalunya Nord passant per les Balears i acabant pel País Valencià, el moviment d'Enllaçats per la Llengua realitzarà la seva acció més important d'ençà que fa un any sorgí a l'IES Albuhaira de Muro. El llaç quadribarrat ha traspassat, després d'un any, la mar balear i arriba dissabte amb força a la resta de Països Catalans. Més de 500 entitats donen suport als diferents actes que es faran, des de concentracions reivindicatives fins a concerts i llaços humans.
Durant la roda de premsa d'ahir, els impulsors de la jornada -STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català i Obra Cultural Balear (OCB)- explicaren quins seran els actes que han plantejat per a la diada de dissabte. A partir de les 10 del matí, tindrà lloc una reunió extraoficial del Consell Social de la Llengua Catalana, que l'actual Govern del PP no ha convocat mai, tot i tenir la protestat de fer-ho i ostentar-ne la presidència i part de la vicepresidència. A la trobada de dissabte a la Riera (UIB), el Govern no hi ha confirmat la presència, si bé la intenció dels organitzadors és reactivar aquest òrgan, important per al procés de normalització. Un cop acabat el Consell, a les 12.30 hores s'ha convocat una concentració davant del Consolat de Mar, on es llegirà el manifest d'Enllaçats, que s'ha consensuat a tot el territori.
A Menorca, a les 20 hores, es realitzarà un acte reivindicatiu al Teatre del Mercadal. També hi haurà música, cançons, glosat, rock, parlaments i lectura del manifest.
A Eivissa es durà a terme el V Campionat Mundial d'Scrabble en català i el concurs de fotografia "Fotoenllaça't".
La de dissabte serà la primera passa coordinada , però no la darrera. "Enllaçats per la Llengua" prepara una reunió amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats per transmetre'ls el malestar per les polítiques en contra de la llengua catalana que s'estan realitzant. La següent passa que es farà ja a final de curs serà traslladar la problemàtica del català davant de les autoritats europees per tal de cercar-ne la complicitat.
Per conèixer en detall tots els actes programats en el territori de parla catalana, se'n pot trobar més informació a www.exllengua.blogspot.com.es. En aquest mateix web també es pot signar el manifest a títol individual o com a entitat, i de moment ja hi ha 4.300 firmes.
47 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@costelladevadella: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Para quien no lo sepa, esta cosa de los "Paisos Catalans" viene a ser como Gondor, o Neverland, es decir, paises ficticios que solo existen en el imaginario colectivo de unos cuantos frikies. De nada por la aclaración
batuarradellmonsalat, que n'hi ha de gent llesta per aqui.
Parece que para no perder la costumbre, la primera "acción simultanea en defensa de la lengua en los Paises Catalanes" ha terminado en ridículo una vez más, al menos en lo que se refiere a las provincias catalanas de ultramar
Hi ha una sentència del Tribunal Suprem per la qual s´inclou el Valencià díns la llengua Catalana i diu que la primera només és una modalitat de la segona i mai un idioma diferent.
@Un mallorquinista: Tens raó, no queda clar així com ho he explicat (volia dir al final de les discussions, quan va partir amb la "calaixera", no de la seva vida). De fet va defensar la normativa quan va ser definitivament aprovada.
Volia descansar un poc, pero que Rodriguez Ibarra compari el parlament Catala i el seu president amb Hitler faria fins i tot gracia, si no fos per dues coses, que es precisamant l´estat espanyol l´unic de la Unio Europea que encara no ha incorporat cap normativa a la seva legislacio contra el nazisme. Per aixo pot dir impunement el que diu, cosa que no passaria a la resta de Europa, on amb aquest tema no es permeten las bromes (¿ aquest era socialiste ? ) I en segon lloc,per la manera violenta que s´expressa .
@costelladevadella: No xerris sii no saps que les tyeves paraules valdran més que el silenci. No sé que t'has cregut, es mallorqui serà una llengo quan sa ciencia, quan sa filologia ho digui. AIxò és cientific! No és subjectiu! Dius unes barbaritats!!! Mossen alcover se sentia mallorqui, per tant catala de mallorca (sempre entent-ho com a diversitat, sempre entent-ho en defensa des dialectes) Si l'estudies ho veuras. Ell se sentia de nació catalana. Lo que no pots fer és dir aqueixes barbaritats. @elisa: Alcover va a ser a sa segona etapa i no darrera etapa quan se va baralla amb sos de l'IEC, a sa darrera etapa se va reconciliar amb molts d'intel·lectuals catalans
Volia dir: No té sentit dir que els dialectes (siguin geogràfics, històrics, socials o de registre) SÓN inferiors a la llengua perquè SÓN la llengua. No es pot parlar una llengua si no és mitjançant una variant dialectal (català de Sineu del segle XXI en registre informal, per exemple; o català estàndard del segle XXI). El mallorquí el barceloní són dialectes i això no implica cap judici de valor, ni positiu ni negatiu.
@costelladevadella: En Llull defensava el Balear? Però si els seus pares eren de Barcelona i ell formava part de la primera generació de catalans a Mallorca després de la conquesta d'en Jaume I. Vols dir que només per tropitjar l'illa la variant barcelonina (que també és un dialecte) que aprengué dels seus pares es va convertir a l'instant en "Balear"? I que el fill considerava que parlava quelcom de diferent als seus progenitors? Que no veus que no té cap sentit això que dius? I tu ens aconselles a nosaltres d'estudiar? I quina senyera creus que duia en Jaume I, quan entrà a Mallorca sinó les quatre barres? La bandera amb el castell és un invent del govern conservador i espanyolista de principis del segle XX. Mira els escuts dels pobles de Mallorca,observa la iconografia al llarg de la història de les Illes i per tot trobaràs les quatre barres. Quant a Alcover, és cert que al final hi hagué un trencament entre ell i l'IEC però també és veritat que era un home geniüt i que amb un esperit més obert per ambdues parts haurien pogut entendre's . En Fabra no era infal·lible i el seu criteri tampoc, però la veritat és que tenia raó en una cosa: totes les llengües han de tenir un estàndard comú per als usos escrits i formals, per motius purament pràctics, i això no suposa cap problema en les comunitats lingüístiques normals, no minoritzades, on no es qüestiona la unitat de la llengua ni es considera cap traïció fer concessions a favor d'un interès superior (el de tota la comunitat). Pots imaginar els poemes de Lorca, Alberti o Machado escrits en andalús dialectal, sense respectar la normativa castellana (basada en la variant de Castella, com el nom indica)? Creus que cap andalús els retreu que hagin traït els seus orígens? No riurien els andalusos si els ho plantejàvem? Idò per què nosaltres no hem de podem tenir un estàndard comú com totes les altres llengües, que naturalment es pot revisar i corregir? Tenim un estàndard balear als mitjans de comunicació, a la UIB i a l'escola, seguint els criteris dels lingüistes, que són els experts. Deixem aquesta feina als professionals i deixem de veure conspiracions "catalanistes" (principatines, diria jo) per tot. Això sí que són "palles mentals" completament ridícules. Si ens hem de preocupar que sigui per la substitució lingüística que arracona el català en favor d'una llengua forastera: l'espanyol. Finalment, tens molt confosos els conceptes de llengua i dialecte. No té sentit dir que els dialectes (siguin geogràfics, històrics, socials o de registre) no són inferiors a la llengua perquè SÓN la llengua. Un idioma és la suma de totes les seves variants dialectals i entre aquestes, ni per sobre ni per davall, hi ha l'estàndard (que sempre sol identificar-se més amb la variant més parlada per motius pràctics evidents). Només és una més entre les altres. però és indispensable per a consolidar la unitat de la llengua i permetre la comunicació entre tots els seus parlants.