TW
2

La reestructuració del sistema financer espanyol ha deixat les Balears amb 145 oficines menys. Així es desprèn de les dades oficials del Banc d’Espanya. El setembre de 2012, la darrera dada disponible, hi havia a les Illes 1.111 oficines d’entitats financeres. El mateix mes de 2008, just en el moment que esclatà la crisi, n’hi havia 1.256. Precisament aquell mes fou el que hi hagué un major nombre d’oficines a les Balears de tota la sèrie històrica (mirau el  gràfic adjunt). Des de llavors, la xifra s’ha reduït i no es descarta que pugui baixar més, ja que no es dóna per finalitzada la reestructuració del sector financer.

La reducció d’oficines, amb la consegüent supressió de llocs de feina, és motivada per les fusions en el sector, impulsada pel Banc d’Espanya i sota directrius europees. Es remunta a l’inici de la crisi. No debades, l’actual situació de recessió econòmica està estretament lligada a la crisi de la bombolla financera i immobiliària.

A dia d’avui, el mapa financer de l’Estat està pràcticament tancat, després de la reestructuració més important de la història del sistema financer. Des que començà ara fa cinc anys, operaven arreu de l’Estat 45 bancs i caixes, i en els darrers dos anys i mig n’han desaparegut 41, la majoria caixes d’estalvi. A més, la majoria s’han convertit en bancs i les obres socials –un dels elements amb més identitat de les caixes– han patit fortes retallades.

Notícies relacionades

A les Balears hi ha una caixa que ha quedat fora de tot aquest procés, es tracta de Caixa Colonya, que per les seves dimensions i les operacions que du a terme no ha hagut d’alterar el seu funcionament. En canvi, l’altra gran caixa de les Illes, Sa Nostra, sí que s’ha vist immersa en aquest procés de reestructuració i ha passat a formar part del grup Banc Mare Nostrum (BMN) amb les caixes del Penedès, Granada i Múrcia.

Un dels principals components de la reestructuració financera és la injecció de capital que han rebut les entitats –sobretot les caixes. Han necessitat 67.000 milions en ajudes públiques. No debades, els darrers temps ha crescut la queixa ciutadana en contra del rescat del sector financer.

Mentrestant, les entitats encara no han obert l’aixeta del crèdit. Empresaris, emprenedors i particulars tenen moltes dificultats per accedir al finançament.