Un home amb una pancarta contra Bauzá a la manifestació de dimecres. | Ferran Aguiló - M.À.C.

TW
3

Són molts els que dimecres a vespre sortiren al carrer, tant a les Balears com a la resta de l'Estat, per dir prou a les mesures d'ajust que apliquen els governs central i autonòmic, com a colofó d'una jornada de vaga general, la segona d'enguany. Tanmateix, l'Executiu de José Ramón Bauzá no fa comptes rectificar la seva política econòmica.

El conseller de Presidència, Antoni Gómez, defensà ahir els ajusts empresos i que "van dur la gent a manifestar-se", perquè "són necessaris per aconseguir sortir d'aquesta situació en la qual ens trobam". El conseller està convençut que el "sacrifici" que el Govern demana als ciutadans "durà a una situació millor en un futur no gaire llunyà". Per això, considerà que l'Executiu balear "ha de continuar aplicant les polítiques d'ajust per tornar a la situació que Balears mai no hauria d'haver abandonat", malgrat trobar "comprensible" que la gent surti al carrer per expressar "el seu malestar per les retallades".

Sobre la vaga general, Gómez qualificà de "bastant baixa" la participació del 26,19% amb què xifrà el Govern el seguiment del personal de l'Administració pública. "Pensam que els sindicats no han aconseguit mobilitzar totes les persones que esperaven i es dedueix fàcilment que la gent ha optat més per anar a treballar que per fer vaga", afirmà. Tanmateix, reconegué que "hi va haver bastant gent manifestant-se".

Tanmateix, pels sindicats, la jornada del 14-N fou un "èxit" que hauria de fer "recapacitar" els governants estatals i autonòmics. "Dimecres els governs de Rajoy i Bauzá van tenir una clara mostra de rebuig a les seves polítiques per part de la ciutadania", va dir la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, qui considerà que els governants "s'han de llevar els taps de les orelles i escoltar la gent".

Referèndum

Notícies relacionades

Vicens exigí al Govern que dugui a terme un referèndum sobre les seves polítiques, "si té tan clar que ho fa bé". A aquesta petició s'hi sumaren la resta de sindicats. "Seria la manera de saber si compten amb la majoria de la ciutadania per dur a terme les polítiques tan agressives que emprenen", va dir el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, per qui el 14-N "s'escenificà el divorci entre les urnes i el carrer".

Segons Caldentey, dimecres "es posà en escena el gran malestar social i de rebuig a les polítiques que condueixen a un empobriment de la societat". Manuel Pelarda, secretari d'Acció Sindical d'UGT, valorà de manera "molt positiva" la jornada de vaga general -tant pels ciutadans que la secundaren com pels assistents a la manifestació- i advertí que, fins i tot més que un referèndum, s'haurien de convocar eleccions anticipades perquè els ciutadans "puguin triar el model que volen per sortir de la crisi".

També els grups de l'oposició exigiren una rectificació al Govern. PSIB, PSM-IV-ExM i EU avalaren la multitudinària manifestació de rebuig a les polítiques de retallades.

Repressió

D'altra banda, els econacionalistes han sol·licitat la compareixença en el Parlament de la delegada del Govern espanyol, Teresa Palmer, per explicar l'actuació de les forces de seguretat en la repressió de la protesta de piquets informatius durant el 14-N. La coalició vol que Palmer doni explicacions per "l'ús desproporcionat" de la violència contra els piquets.

Igualment, Endavant i Alerta Solidària condemnaren "la dura repressió" que patiren tant per part de la Policia Nacional com Local. Denunciaren les càrregues policials "constants" i expressaren la solidaritat cap a les persones agredides i detingudes.