|
Fa mes de 12 anys
Benvolgut Jaume II, Em sap greu dir-to però el illencs no tenen i, més que probablement, no tindran mai ni el tarannà ni la cultura ni la consciència de poble per atrevir-se ni tan sols a somniar en un model d'Estat en què puguin decidir el seu futur. No hi ha cultura, ni sentiment de poble i, evidentment, la nostra classe política, si és que mereix aquest nom no ha tingut, ni té ni tindrà mai la capacitat de gestionar un destí distint del que li marquin els de Madrid. Alguns joven en són conscients i, a més de per la crisi, han decidit que volen el seu futur lluny d'una terra socioculturalment tan extremadament mediocre com la que ens ha tocat viure.
Els comentaris són una mostra del fracàs del sistema educatiu. Molts escriuen malament i s'atreveixen a criticar un món que no coneixen. Jo només puc comentar la meva experiència amb els propis mestres, molts d'ells valencians i fills de la reforma anticatalanista d'en Zaplana i del PP. El resultat és que molts d'ells, un elevadíssim percentatge, no saben escriure en català i, molts d'ells ni tan sols saben escriure amb correcció. I malgrat això venen del País Valencià amb la titulació per impartir classes en català i amb una titulació universitària que han superat sense saber expressar-se per escrit en correcció i no ja en català, sinó segur que amb cap altra llengua. D'altra banda al sistema educatiu hi ha moltes coses que no funcionen. En primer lloc, la pròpia societat. Els pares s'han tret de damunt la responsabilitat de l'educació dels fills i només ataquen els mestres i el sistema educatiu, quan ells i els seus fills són els primers responsables del fracàs. Sense esforç no es riba enlloc i molts de pares pensen que els fills no necessiten treballar per aconseguir res. Com volen que aprenguin si no llegeixen?. Com volen que llegeixin si no veuen mai els pares llegir?. Com poden llegir si a casa no hi ha llibres i només hi ha televisió i jocs electrònics?. I quin pare dóna avui en dia suport als mestres?. Basta anar a una reunió de principi de curs per veure els pares, com a cans rabiosos, ataquen el mestre que no vol res més que el millor pels seus fills. Els critiquen el que fan i el que faran, com i quant..... Unes aptituds ben allunyades la cooperació i la col·laboració necessàries. I d'aquests elements en surt el brou educatiu actual. Molts pares despreocupats per l'educació i els hàbits dels seus fills i antagonistes dels mestres; uns mestres sense suport, amb els sous retallats i més hores docents; uns alumnes multiculturals i amb necessitats educatives especials dins aules massificades sense el suport docent que marca la Llei...... I amb aquest entorn es reclama una millora educativa?. No són els continguts que han de canviar. I els governants poca-vergonyes que tenim, es pensen que amb una nova Llei en sortirem?, El que han fet és retallar la inversió en educació i això fa palès que aquest camp no els interessa. I mentre, continuen malbaratant els doblers públics i sense dur a terme les reformes necessàries.