L'Audiència Provincial de Palma ha condemnat a uns altres tres anys de presó i sis d'inhabilitació l'exconseller insular de Territori Bartomeu Vicens -qui a l'actualitat ja compleix condemna a presó per una peça separada del cas Son Oms- per desviar 11.930 euros a la productora Studio Media (SMC), administrada pels seus presumptes testaferros Alfredo Conde i Elisabeth Diéguez, a través d'un contracte amb l'objectiu aparent de difondre per ràdio uns programes sobre patrimoni que ja havien estat emesos i remunerats.
D'aquesta forma, el tribunal de la Secció Segona ha imposat al també exportaveu parlamentari d'UM la mateixa pena que sol·licitava la Fiscalia Anticorrupció, mentre ha introduït l'atenuant de reparació del dany després d'haver estat tornada la quantitat presumptivament defraudada. En concret, l'acusat ha estat condemnat pels delictes de malversació de cabals públics i prevaricació, els mateixos pels quals ja el va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) -llavors era aforat-.
Per la seva part, Conde s'enfronta a un any i mig de privació de llibertat -amb la concurrència del mateix atenuant-, mentre que al contrari han estat absolts dels delictes que pesaven sobre ells tant Diéguez com l'exdirector insular de Patrimoni Joan Josep Mas, defensats per l'advocat Jaime Campaner. Els informes finals d'aquestes parts han estat qualificats per l'Audiència com "brillants", i consideren insuficients els indicis demanats contra ambdós.
En aquest context, la resolució apunta que Vicens va decidir "de manera arbitrària" beneficiar amb fons públics a Studio Media, propietat de Conde i Diéguez, amb els que "tenia amistat des de fa temps i als quals volia afavorir", entre altres motius, pel fet que Diéguez es prestàs a ser administradora de la societat Metalumba, tapadora de la qual presumptivament es va servir Vicens per cobrar uns 700.000 euros procedents del 15 per cent de comissions que hauria percebut arran de la requalificació del polígon Son Oms.
Per a això, l'exconseller va dur a terme les gestions necessàries per crear un expedient de contractació pública per a la realització dels 'Elements patrimonials de Mallorca', malgrat que aquesta ja havia estat produïda anteriorment, i "sabent perfectament que el treball era inútil i innecessari" per al Consell, ja que aquest pagament no va suposar als beneficiats "cap treball ni cap contraprestació onerosa", la qual cosa "significava que els fons públics eren regalats a la societat dels seus amics".
I és que, segons el tribunal, "personalment li era més favorable mantenir bona relació amb els propietaris de SM" a fi que Diéguez continuàs figurant com a administradora de Metalumba. "No hi havia cap utilitat ni benefici per a l'administració que els pagava", incideix.
És més, la sentència recalca que a Vicens, assistit per Eduardo Valdivia, li estava legalment prohibit intervenir en qualsevol contracte de l'Administració amb l'empresa beneficiària ja que entre 2001 i 2003 havia cobrat d'aquesta 9.011 euros com a assessor jurídic de la mateixa. A això se suma el fet que SM no estava al corrent de les seves obligacions tributàries, per la qual cosa no podia contractar amb la Institució insular. Dues circumstàncies de les quals Vicens en tenia "ple coneixement".
Sobre Conde, el tribunal, presidit pel magistrat Eduardo Calderón, afirma que també coneixia que el contracte era il·legal i suposava "un enriquiment personal a costa dels fons públics".
En els seus fonaments de dret, la sentència abunda principalment sobre l'actuació de Diéguez i Mas i, respecte a la primera, recalca que els indicis manquen de suficiència per "inferir sense cap dubte la seva participació en la malversació". De fet, assenyala que per ordir la trama "de cap manera era necessari que estigués al corrent ella ja que qui portava la gestió i l'administració d'SM era el seu marit -en relació a Conde-, i ni aquest ni Vicens no tenien per què involucrar-lo".
En el cas de Mas, l'Audiència assevera que els indicis contra ell són "més febles" encara en sostenir que de la seva participació -la redacció d'un informe de necessitat de la contractació- "no pot deduir-se que existís" entre Vicens i ell "un acord previ per prevaricar i malversar".
Es dóna la circumstància de què aquest mateix tribunal serà l'encarregat de jutjar per primera vegada l'exdirigent històrica d'UM, Maria Antònia Munar, i l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal, els qui s'asseuran a la banqueta a partir del pròxim dia 14 al costat d'uns altres vuit acusats per la presumpta desviació de 240.000 euros de les arques de la Institució insular per la realització d'un programa radiofònic que mai no seria emès.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Me sembla horrorós i injust que condemnin algú a 3 anys de presó per 12.000 €. no me sembla proporcionat i a més si traballés amb un any els podria retornar.
Meam: Si per 12.000 euros corresponen 3 anu¡ys de presó, per 1.200.000 euros en corresponen 300 anys, O no?
Quins jutges més caps de faves! Un dirigent està per decidir, políticament pot estar equivocat o no, però que se arribi a la situació de suposar intencions me pareix absurd. Per la mateixa regla puc condemnar n'Antich a 400.000 anys de presó per haver seguir amb el hospital de Son Espases.