Segons Mateu, la manifestació d'aquest diumenge, que porta per lema "Sí a la nostra llengua", ha de ser un punt de partida per iniciar un intens, actiu i llarg camí a favor de la defensa del català. Al seu parer, si després de reclamar el 1979, a través d'una gran manifestació, l'Estatut d'Autonomia i els drets dels catalanoparlants, avui en dia encara "ens hem de manifestar, és senyal que la Llei de normalització lingüística no ha funcionat".
El portaveu de la comissió organitzadora, que aplega més d'una desena d'entitats, el Consell de la Societat Civil de Mallorca i l'OCB, explicà durant la roda de premsa oferida ahir davant del Parlament que "ens agradaria que fos una manifestació històrica". I és per això que animà tothom que participi en aquesta protesta a favor del català i que "no va en contra de ningú".
"Un clam tranquil"
Mateu valorà que la manifestació "ha de ser un clam tranquil i en positiu a favor de la llengua, que agruparà persones de totes les edats, ideologies i orígens socials. Aquest clam positiu", segons el president, "contrastarà i serà una resposta a la negació dels nostres drets lingüístics que suposa la llei de funció pública".
De moment ja hi ha catorze autobusos que vindran, entre d'altres poblacions, de: Campos, Esporles, Campanet, Muro, Santa Margalida, Valldemossa, Felanitx, Manacor, Petra i Alcúdia.
La manifestació partirà a les 18 hores de la plaça d'Espanya de Palma i té previst baixar pel carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer Unió, el Born, el carrer d'Antoni Maura i el passeig de Sagrera; arribarà finalment al Consolat de la Mar. Un cop allà, Mateu explicà que "ens agradaria que Bauzá hi fos i que ens rebés".
El president de l'OCB opinà que "un governant no pot crear problemes, els ha de solucionar". I va comentar que "volem que ens expliqui, per exemple, com es durà a terme la lliure elecció de llengua als centres educatius".
10 mesos i 3 dies
La gran manifestació d'aquest diumenge arriba abans que faci un any que el Partit Popular guanyà les eleccions a les Illes.
En 10 mesos i 3 dies, el PP ja ha tingut temps de crear l'avantprojecte que modifica la llei d'accés a la funció pública; d'iniciar la castellanització de la ràdio i la televisió públiques; de començar a redactar el nou decret d'admissió d'alumnes, que servirà per oferir classes en castellà a l'ensenyament primerenc, i tot això enmig d'un intens clima de crispació social.
Però molts d'aquests canvis només seran possibles modificant la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens polític el 1986 i que fins ara havia estat un referent per a la cohesió lingüística i social a l'Arxipèlag.
88 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
alarma de darrera hora, sa sabut que en les escoles de s'Aragó, començaant per saragossa, com a primera fase es practicarà la immersió lingüística al català, ja que així ho han demanat els aragonesos, i volen que sa llengo catalana torne a ser única llengo oficial, per tot s'Aragó, respectant les comarques que tenen com a llengo pròpia s'aragonès, i erradicant de la vida social i pública sa mal anomenada llengo escanyola, però coneguda també per llengo castellana, s'objectiu és que desaparegui es castellà com a llengo d'ús en un període màxim de 5 anys. assegurant que els nins i nines, quan sortin de s'escola sabran català, aragonès també a les comarques aragonesosparlants i anglès., que són llengos que poden necessitar per créixer culturalment i professionalment
pense que es castellà tembé hauria de ser un mèrit aixines segur que estimariam més aquella llengo. per dir-ho més clar, no caldria fer cap prova per accedir a una plaça, simplement tenir el merit de teni sa cara més dura, segur que estimariam més s'administració
@ MOLT BE,,,,, El sr. Bauzà ha tret el requisit del català a l´administració,però,no diu, que en el seu lloc i posa el mallorquí,ni el menorquí ni l´eivissenc,,,,o potser no ens n´hem assabentad.Ens pots dir tu si és així?
Manuel, que se't veu el llautó. Millor acaba dient, sempre espanyols i res més!. @Demarratxí som: Fins al segle XVII la denominació més habitual per part dels illencs és "de nació catalana", i catalans els anomenen també els estrangers. Ho pots trobar a documents comercials o administratius que es poden consultar als arxius o via internet. A partir del Decret de Nova Planta (principis del segle XVIII), amb la repressió política, comença a predominar la denominació illenca (no balear, aquest sí que no n'està d'arrelada).
Aqui en català: millor no puntuar a ningú,fins que dBalears no rectifiqui (menosmas)
el amo de la calabaza dejo de creer en dios cuando el ovispo de mallorca obligo a utilizar el castellano en las parroquias. el ser humano es extraordinario
A ver majetes, de donde va a salir la pasta de los buses que vais a cojer para venir a Palma a pasar la tarde del domingo a berrear, con la que está cayendo, seguro que lo subvenciona la OCCatalina.
Pujol dice:"la independencia no es viable y tampoco es viable la Cataluña que nos quieren imponer" jejeje.. tiene razón que los catalanes van a vivir una batalla épica los próximos años, pero no será contra los odiados castellanos o los charnegos, será contra los señores amigos del motorista de Toulouse que van a querer imponer la republica de Cataluñistán a golpe de espada, bomba y corán. A ver qué hacen cuando les apliquen la normalización linguística a ellos: todos a hablar árabe y multas a los que hablen, escriban o rotulen en catalán. No ens salveu! No ho necessitam. Sempre Mallorquins mai catalans
No badis,aqui va ser quan vaig deixar de creure en Deu.1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
Ep.No badis,1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums".