El Govern i el principal partit de l'oposició s'han compromès avui en el Parlament a negociar i firmar un gran pacte educatiu que inclogui partits i sindicats i que concreti les principals línies educatives a les Balears durant els pròxims deu anys, ha assenyalat el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Rafel Bosch.
El titular d'Educació ha assegurat que el Govern està disposat a retardar les mesures educatives que té previst aplicar segons va prometre a la passada campanya electoral, com l'augment d'hores lectives o la seva política lingüística, a fi d'assolir un "pacte educatiu bàsic".
En cas que l'oposició o alguns sindicats no estiguin d'acord amb l'elecció de la llengua vehicular educativa que proposa el Govern, una de les seves promeses estrella, Bosch ha explicat que aquest assumpte no s'inclouria en el pacte.
El primer pacte dels tres
El PP i el PSIB estan disposats a asseure's i arribar a un acord global educatiu per la qual cosa, en cas d'aconseguir-se, seria el primer dels tres grans pactes als quals el president de Balears, José Ramón Bauzá, vol arribar en aquesta legislatura, tal com va proposar en el seu discurs d'investidura el juny passat. Les altres dues grans matèries són turisme i territori.
En ocasió d'una moció presentada pels socialistes en el ple celebrat avui, el conseller Bosch ha dit que "cal posar-se a treballar ja" i ha manifestat que l'escola de Balears "està demanant que s'aconsegueixi un acord bàsic".
Mà estesa dels socialistes
La diputada del PSIB-PSOE Cristina Rita ha estès al Govern la "mà" del seu partit perquè aquest gran acord sigui una realitat i ha proposat la creació d'una ponència parlamentària específica d'estudi: "aquest acord està a les nostres mans, dels qui governen i de l'oposició", ha sentenciat.
Durant aquest debat, tant el conseller com la diputada socialista han agraït mútuament el to constructiu que han emprat i han coincidit en la necessitat de millorar la formació dels estudiants de les Balears i de continuar millorant les xifres de fracàs escolar.
Bosch ha anunciat que el seu departament està ultimant un document bàsic i ha volgut deixar clar que en cap cas la negociació no s'ha de dilatar en el temps, per la qual cosa ha fixat la pròxima Setmana Santa com a data límit perquè el text estigui pràcticament tancat.
D'aquest acord, ha comentat el conseller, podria derivar-se una llei general d'Educació i iniciatives "valentes" que ja s'apliquen en altres països com fixar objectius educatius a les escoles i que elles mateixes les apliquin amb plena autonomia.
Sobre una altra mesura que el PP vol que sigui una realitat com l'augment d'hores lectives en Matemàtiques, Medi o en idiomes, ha recordat que és un assumpte sobre el qual els socialistes de Catalunya van estar d'acord i que a dia d'avui també defensa el govern demòcrata dels Estats Units.
Evitar unilateralismes
Rita ha manifestat que més enllà d'aquesta mesura, el que urgeix és aconseguir el pacte referit i evitar que sigui un sol partit, en aquest cas el PP, el que apliqui mesures de manera "unilateral" en un àmbit tan sensible com és l'ensenyament.
També ha sol·licitat als populars que posposin la decisió d'eliminar programes que s'han demostrat eficaços durant els últims anys o l'aplicació de retallades en el professorat abans de tractar-los amb la resta de formacions i el sector.
Finalment, la diputada socialista ha assenyalat que el PP va representar la "il·lusió del canvi" i va guanyar els passats comicis, però "ara és el moment de la veritat" i que el nou executiu compleixi les seves promeses, com que trauria a les illes de la crisi econòmica i que solucionaria "tots els mals" de la comunitat autònoma.
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els sindicats d'esquerres no cauran en aquest parany, n'estic convençut. Tot és fum de cara a la galeria. Han disposat (el pp) de 4 anys per assumir un Pacte per l'Educació, que va ser avalat pel Consell Escolar de les Illes Balears (podeu consultar-ho en el seu web, si no l'han fet desaparèixer), i no van moure ni un dit, i ara fan creure que són ells els promotors.
Aclariment: ANTONIO Maura. no Antoni Maura, qui va ser president del govern espanyol mentre es van produir els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona i pels quals va haver de dimitir.
A Emigrante. Una vegada un grup de mallorquins anaren a veure al nostre paisà D. Antoni Maura, Persident del Govern 'España, per demanar-li un favor per a la oblidada Mallorca, la "isla adyacente". Mentres conversaven en mallorquí a un passadís del Congrés, uns polítics castellans els escoltaven sense entendre res de res. A un moment determinat, D. Toni va dir al grup: - "Noltros, som noltros". Un dels castellans, mig català, havia entés qualque cosa, i va dir: - El Sr. Maura ha dicho "Nosotros somos nosostros". I la resta dels castellans varen comentar: - Vaya idiotas. Claro que "¡nosotros somos nosotros!", ¡No seremos "ellos"! I es quedaren tan "panxos". Com sempre, no havien entés res de res.
Cremantdiesel: gracias por tu respuesta, pero aunque no comparto mucho tu definición, no haré ver mi posición pues entraríamos en una discusión de nunca acabar. Lo que si parece claro - leyendo los posts - es que nada de pactos por la educación, si incluyen la lengua.
La reforma en si és necessària però els més implicats (els docents i les famílies) no tendran representació. Per tant, no espereu una solució als problemes d'avui en dia. Necessitam més qualitat, més formació del professorat en TIC, ràtios més reduïdes, més autonomia de centre... Fer més hores de matemàtiques, llengües... no serà la panacea al fracàs escolar. No per estar més hores als centres aprendran més. Potser també és ben necessària l'ajuda i la dedicació de les famílies per assolir objectius conjunts.
Llegiu el comentari signat per en Xim. No es pot dir millor ni ser més concís.
"Nosaltres" som nosaltres. Això n'hi ha que no ho poden entendre, d'altres no ho volen entendre, però tothom que sap qui som nosaltres forma el país, conservat generació darrere generació en condicions precàries. Si sabem qui som nosaltres, vol dir que tenim identitat col·lectiva pròpia. Una identitat que han espoliat econòmicament i culturalment, però que encara aguanta, malgrat les baixes (desercions) i malgrat els enemics.
Jo te contest pen Josep, emigrante, encara que estic segur que si t'has sabut aficar fins aquí i plantejar la pregunta també saps de sobra contestar-te-la: "nosaltres" són els que són valents i a la seva terra defensen el què els ha estat i els és propi i els ha donat i els dóna identitat, així com els nou vinguts que fan aquell esforç de profunditzar un poc en el cor de la terra que els acull i se n'adonen que no tot és tan senzill com alguns ho plantegen. Tot és una simple qüestió d'esforçar-s'hi un poc, ...
Josep: quienes son "nosaltres"?
A veure si ara l'ensenyança funcionarà...