“Algun dia formularé la pregunta: què en feim, dels innocents?”

Per Bartomeu Vidal, ser misser és "estar a la trinxera", vetlant pels interessos del client. "El que més m'agrada és defensar, fer-ho en un judici i, si pot ser, amb jurat". Justament per això afirma que pel·lícules com Dotze homes sense pietat el varen influir a l'hora d'escollir professió. L'ofici, però, li ve de família. "Mon pare ho era, ho vaig viure a casa". I no és l'únic de la nissaga. Té dos cosins que ho són. Un d'ells és l'advocada de l'Estat, ara en excèdència, Felisa Vidal, que exerceix de magistrada al TSJIB.

Vidal és palmesà del centre de Ciutat, on viu i té el despatx. "Tot és molt mallorquí, sense moure'ns" gaire, diu rialler. Estudià a la UIB i es llicencià el 1987. Tot seguit començà a exercir al despatx del seu pare. Fou d'ell i del missser manacorí Mateu Riera Dalmau de qui diu que "aprengué tot el que sé. M'ho ensenyaren tots dos".

El lletrat, tot i que fonamentalment treballa temes de responsabilitat civil i penal, és reticent a enquadrar-se dins una especialitat concreta. "Amb el temps costa molt de dir. Som més aviat un misser de conflicte concret de client concret". A ell li agraden "les zones del dret on el conflicte que planteja la llei no és aclaparadorament determinant, sinó que es tracta de cercar solucions". També és dels pocs missers que encara pensa que "no hi ha gaire litigis. Quan hi ha una situació econòmica tan complicada com la que tenim, moltes vegades el ciutadà no té cap altra manera de solucionar una situació concreta, i això es tradueix en litigi. És una situació fictícia que respon al moment concret que vivim. Si un senyor deu 100 euros i li'n reclamen 100 i no en té ni 30 per arribar a un acord, el duran a judici. En un context econòmic normal, hauria pogut pagar part del deute i s'hauria evitat el procés judicial".

Política i esport

Amant del cinema i de la lectura, apunta que "la feina em deixa poc temps i acab llegint poc de molts llibres, sobretot d'assaig". També ens revela una mania "total i absoluta: els dissabtes llegesc fins a sis diaris, subratllant-los i tot". De Bartomeu Vidal cal destacar, però, que són molts els qui el coneixen no per la seva tasca com a lletrat, sinó per dues facetes completament diferents del seu passat: la política i l'esport. El misser fou conseller de Cultura amb l'expresident Gabriel Cañellas i no fa tant representà els interessos del Reial Mallorca com a president de l'entitat.

En l'etapa de conseller, al 1993, "vaig deixar d'exercir. Són tasques completament incompatibles tant per la dedicació i el temps com per la regulació jurídica. Fou un parèntesi" professional, remarca. En canvi, com a president del Mallorca, "no hi havia incompatibilitats i, tot i que el càrrec m'ocupava moltes hores, cada dia anava al despatx. De fet, m'ho vaig plantejar com una relació advocat-client. Ho vaig viure amb la mateixa intensitat. Ha estat el sector més difícil que he tocat mai". El misser afirma: "No tornaré mai més al Mallorca. Vam acabar cinquens. No crec que ho millorem". Afegeix que "he descobert el bàsquet. El meu fill petit hi juga i anam a veure partits del Logitravel a Inca. És molt més divertit".

Casos de corrupció

Preguntat què pensa dels casos de corrupció política a les Illes, Vidal assenyala que "em resulta impossible tenir-ne una opinió global, perquè en molts temes actuu directament i en perd la perspectiva". Actualment, "estam orfes d'una reflexió de tot el que ha passat", malgrat que fins que no es dictin sentències fermes no es podrà analitzar "amb distància i profunditat". Quan arribi el moment, afirma, "formularé una pregunta. I aquesta serà: "Què en feim, dels innocents?"

Vidal assenyala que "cada dia van als jutjats a declarar persones imputades en diferents casos i no passa res", però tot canvia "quan la imputació es converteix en cosa pública i afecta el bon nom de persones". Segons ell, "hi ha transcendència mediàtica i també un prejudici. Em preocupa poc aquest prejudici si finalment la sentència és condemnatòria; però, si és absolutòria, què hem de fer? Es pot reclamar?". Conclou, amb contundència, que per ell "la Justícia per la seva eficàcia no necessita espectacle. El Codi Penal diu que si un senyor fa no sé què el condemnaran. No diu que el condemnaran i, a més, li ressenyaran el nom".

Vidal també assenyala que "aquí, a casa nostra, la vida política s'ha judicialitzat o intentat judicialitzar. S'ha barrejat la política amb el tema judicial o s'ha fet una referència judicial d'un tema polític". Tot i això, la seva impressió és que per part dels òrgans jurisdiccionals "existeix una resistència a deixar-se polititzar, però la tendència ha estat emprar els procediments judicials amb finalitat política. És el que ens arriba i és una impressió que trec del que surt als mitjans, no de la meva experència professional".