El president del Col·legi de Farmacèutics, Antoni Real (al centre), en un moment de l'assemblea.
El Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB) es reuní ahir en assemblea extraordinària per decidir com actuar davant dels 36 milions d'euros que els deu el Govern per les factures dels medicaments emesos amb receptes de la Seguretat Social. La situació és tan desesperada que els apotecaris es plantegen no acceptar més receptes si el Govern no elabora de manera "urgent" un calendari clar i efectiu per pagar el que deu a les 418 farmàcies que hi ha a les Illes. El president del COFIB, Toni Real, destacà l'ambient "d'incertesa, nerviosisme i crispació" que es va viure en l'assemblea, on devers 200 col·legiats mostraren rebuig pel retard en el pagament.
Durant la reunió, que s'allargà més de tres hores, no només es plantejà no acceptar més receptes, sinó que també es feren propostes de tancar una vegada per setmana o diversos dies seguits com a mesura de pressió. A més, es parlà de deixar de pagar per la recepta electrònica, que costa als apotecars 180 euros al mes per la connexió. Real explicà que "entén la situació i la bona voluntat per part de l'Administració", però espera "que d'aquí a una setmana el Govern hagi presentat un full de ruta en què s'especifiqui quan faran els pagaments, ja que fins ara no han fet cap proposta tangible".
Aquesta és una de les exigències més repetides aquests últims dies per part dels apotecaris, que demanen la realització d'un calendari de pagaments "clar i efectiu" sobre el deute del Servei de Salut amb ells. Els farmacèutics, a qui el Govern deu 35.961.274 euros, estan finançant els medicaments de la Seguretat Social dels ciutadans, fet que suposa que les farmàcies tinguin cada una entre 80.000 i 90.000 euros per cobrar. Durant la reunió es posà de manifest "la impossibilitat del col·lectiu d'aguantar més aquesta situació". Fins i tot s'advertí que, si no cobren, hi pot haver desabastiment, perquè no podran fer front als pagaments dels proveïdors.
Molts col·legiats també es pregunten què passarà amb els 157 milions d'euros de prestació farmacèutica que l'Administració haurà d'abonar d'aquí a finals d'any. El Col·legi, com ja informà uns dies enrere, considera que aquest important deute "compromet greument la prestació farmacèutica dels ciutadans balears" i "posa en greu perill la viabilitat de les oficines de farmàcia i de nombrosos llocs de treball". El Col·legi de Farmacèutics es tornarà a reunir la propera setmana i presentarà una proposta a l'Administració.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I que la llei que marca una distancia obligatòria entre farmàcies sigui derogada. Com més farmàcies hi hagi serà millor pels consumidors. És que pareix una màfia que no deixa que els altres farmacèutics (o quimics o bioquimics o biòlegs o metges) puguin també obrir una farmàcia.
Completament d'acord amb caleidoscopi: Un departamen de farmàcia a cada centre de salut públic, i amb medicaments genèrics. Surts del despatx del metge vas al despats de farmàcia i surts del centre de salut completament servit. A nivell operatiu es podria eliminar receptes i receptes electròniques, tot aniria a través de la xarxa informàtica interna dels centres de salut. Amb la salut no es juga, ni es fa negoci.
Pobres apotecaris!
Ja preparen la manifestació amb els BMW i els MERCEDES darrer mod
No em fan gens de pena.
Les cures prohibides. Hi ha altres medicines que estan prohibides. Hi ha el "Big Three" (el gran arbre): "The Big Three have collectively engaged in a medical conspiracy for the better part of 70 years to influence legislative bodies on both the state and federal level to create regulations that promote the use of drug medicine while simultaneously creating restrictive, controlling mechanisms (licencing, government approval, etc) designed to limit and stifle the availability of non-drug, alternative modalities. The conspiracy to limit and eliminate competition from non-drug therapies began with the Flexner Report of 1910. " La indústria farmacèutica podria esser vint vegades manco costosa. http://educate-yourself.org/fc/
Bones a tots i totes! Dir que ho trob indignant que un sector en el qual es pot passar el negoci de pares a fills i és beneficien d'unes receptes de capital públic és queixin d'aquesta manera. Trob que el sector de les farmacèutiques hauria de formar part de l'estat de benestar per la simple raó de que les medicines són estrictament necessàries per la nostra salut. Així s'aconseguiria que s'arribes a més persones, que els medicaments genèrics estiguessin més potenciats i per tant els usuaris finals paguessin en molts de casos menys. Està clar que aquest sector necessita els doblers per tirar endavant , però com també hi haruia d'haver un canvi estructural a n'aquest sector, segons la meva opinió esclar. Bones vacances i sobretot salut!
Hi ha molts productes que venen les farmàcies i que poden comprar-se perfectament en els supermercats. Qui no vulgui pols...
Quina pena que em fan els apotecaris que perden doblers per la nostra salut. La solució no és que el pacient pagui la medicina i després la rescabali en els serveis de salut, sinó obrir una xarxa pública de farmàcies dependents del servei públic de salut. Així les pèrdues seran del sector públic i no "perjudicaran" la iniciativa privada. Per una malaltia crònica he de comprar tres medicaments mensuals. Sempre anava a la mateixa farmàcia fins que un dia vaig sentir queixar-se la propietària. De llavors ençà no hi he tornat, ni tan sols per comprar tiritas: ara té un motiu més per queixar-se.
Han tancat oficines de bancs i caixes, però farmàcies? Jo el que sé és que, tot i els deutes, encara no he vist tancar cap farmàcia i no sembla que sigui un negoci ruïnós.