Completament d'acord amb caleidoscopi: Un departamen de farmàcia a cada centre de salut públic, i amb medicaments genèrics. Surts del despatx del metge vas al despats de farmàcia i surts del centre de salut completament servit. A nivell operatiu es podria eliminar receptes i receptes electròniques, tot aniria a través de la xarxa informàtica interna dels centres de salut. Amb la salut no es juga, ni es fa negoci.
Pobres apotecaris!
Ja preparen la manifestació amb els BMW i els MERCEDES darrer mod
No em fan gens de pena.
Les cures prohibides. Hi ha altres medicines que estan prohibides. Hi ha el "Big Three" (el gran arbre): "The Big Three have collectively engaged in a medical conspiracy for the better part of 70 years to influence legislative bodies on both the state and federal level to create regulations that promote the use of drug medicine while simultaneously creating restrictive, controlling mechanisms (licencing, government approval, etc) designed to limit and stifle the availability of non-drug, alternative modalities. The conspiracy to limit and eliminate competition from non-drug therapies began with the Flexner Report of 1910. " La indústria farmacèutica podria esser vint vegades manco costosa. http://educate-yourself.org/fc/
Bones a tots i totes! Dir que ho trob indignant que un sector en el qual es pot passar el negoci de pares a fills i és beneficien d'unes receptes de capital públic és queixin d'aquesta manera. Trob que el sector de les farmacèutiques hauria de formar part de l'estat de benestar per la simple raó de que les medicines són estrictament necessàries per la nostra salut. Així s'aconseguiria que s'arribes a més persones, que els medicaments genèrics estiguessin més potenciats i per tant els usuaris finals paguessin en molts de casos menys. Està clar que aquest sector necessita els doblers per tirar endavant , però com també hi haruia d'haver un canvi estructural a n'aquest sector, segons la meva opinió esclar. Bones vacances i sobretot salut!
Hi ha molts productes que venen les farmàcies i que poden comprar-se perfectament en els supermercats. Qui no vulgui pols...
Quina pena que em fan els apotecaris que perden doblers per la nostra salut. La solució no és que el pacient pagui la medicina i després la rescabali en els serveis de salut, sinó obrir una xarxa pública de farmàcies dependents del servei públic de salut. Així les pèrdues seran del sector públic i no "perjudicaran" la iniciativa privada. Per una malaltia crònica he de comprar tres medicaments mensuals. Sempre anava a la mateixa farmàcia fins que un dia vaig sentir queixar-se la propietària. De llavors ençà no hi he tornat, ni tan sols per comprar tiritas: ara té un motiu més per queixar-se.
Han tancat oficines de bancs i caixes, però farmàcies? Jo el que sé és que, tot i els deutes, encara no he vist tancar cap farmàcia i no sembla que sigui un negoci ruïnós.
I que la llei que marca una distancia obligatòria entre farmàcies sigui derogada. Com més farmàcies hi hagi serà millor pels consumidors. És que pareix una màfia que no deixa que els altres farmacèutics (o quimics o bioquimics o biòlegs o metges) puguin també obrir una farmàcia.