Tot plegat implica separar -allà on es pugui- els infants quan facin l'assignatura de lectoescriptura. No vol dir que s'hagin de dividir en les altres matèries. A més, Rafel Bosch no va aclarir si se'ls separaria durant tota l'Educació Infantil, que és de tres anys a sis, ni si també es faria en els primers cursos de Primària, en què continua el procés de lectoescriptura.
Aquesta és la primera pista que ha donat l'Executiu de José Ramón Bauzá sobre com es podria articular el model lingüístic del PP en l'educació. Fins, ara tan sols se sabia que el nou president havia promès en la campanya electoral garantir la lliure elecció de llengua en l'educació primerenca. A més, prometé derogar el Decret de mínims i canviar la Llei de normalització lingüística.
"Els pares tenen aquest dret, és a la llei i hem d'aconseguir que es respecti", hi va insistir Bosch, que també és el portaveu de l'Executiu, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Recordà que l'article 18 de la Llei de normalització lingüística garanteix el dret dels pares a escollir la llengua en què els nins aprenen a llegir i a escriure. "És un dret fonamental", va dir, i explicà que "la nostra llei diu que els alumnes mai no seran separats per qüestions lingüístiques". Va afegir que això vol dir que a les Illes Balears no es pot fer com en altres comunitats, com el País Basc, on hi ha centres educatius de tipus diferents segons el model lingüístic que fan servir. "Aquí optam per un model d'integració. Això sí, hem de complir l'elecció de primera llengua i després anar coneixent l'altra de manera natural".
Si bé és cert que aquestes declaracions deixen entreveure les intencions de l'Executiu de José Ramón Bauzá, tot plegat encara pot canviar. Cal recordar que dilluns Bosch va admetre a dBalears que el futur decret de llengües en l'educació es negociarà i es prepararà durant tot el curs vinent. Al setembre, quan els al·lots tornin a classe, les coses continuaran com fins ara, de moment.La secretària general d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, no veu clar com es podran obligar els mestres a seguir aquest model, que "és contrari a totes les teories de lectoescriptura".
Ahir avisava que la separació "vulnera la Llei d'atenció a la diversitat" i afegia que a l'Arxipèlag primer s'ha d'aprendre la llengua pròpia. A més, va recordar que ja s'havia fet una cosa semblant fa quatre anys i que ho varen qualificar de "pasterada pedagògica", perquè no va funcionar. D'una altra banda, Bosch va garantir la difusió del català i les funcions que fins ara duia a terme la Direcció General de Política Lingüística, ara eliminada víctima de la reordenació que ha comandat José Ramón Bauzá. Les competències es reparteixen entre "dues o tres" direccions generals.
El Govern deixa pendent la Direcció General d'Ordenació del Territori
El Consell de Govern va nomenar ahir 30 dels 31 directors generals que tindrà el nou Executiu. Només en va quedar pendent un: el d'Ordenació del Territori, que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. Segons fonts de la mateixa Conselleria, però, el nomenament és imminent. A banda dels directors generals, ahir es va revelar el nom de la nova interventora general de la Comunitat, Maria Marquès Caldentey, que fiscalitzarà els comptes del Govern.
Els nomenaments d'ahir impliquen, d'entrada, noves dimissions de diputats. Alguns dels nous directors generals ho eren i per assumir el nou càrrec hauran de deixar l'escó. Cal tenir en compte que dimarts ja varen prometre el càrrec sis diputats nous, cinc dels quals eren del PP i ocupaven els llocs que havien deixat buits cinc consellers del nou Executiu. Precisament, una de les diputades que va prometre el càrrec dimarts, Margarita Ferrando, ara haurà de dimitir per assumir la Direcció General de Família, Benestar Social i Atenció de les persones en situació especial.
Els altres directors generals que hauran de deixar l'escó són Federico Sbert, que és director general de Salut Pública i Consum; Antònia Estarellas, que ara du Immigració, i Núria Riera, directora general de Funció Pública. Els quatre diputats següents de la llista del PP que haurien d'ocupar els seus llocs són Aina Maria Aguiló, Francisco Mercadal, Maria Marquès i Llorenç Galmés. Amb tot, Maria Marquès ha estat nomenada jut avui interventora general, de manera que encara caldrà córrer la llista un lloc més. La següent, la número 28, és Antònia Vallès.
Aquestes dimissions, a més, poden no ser les darreres, perquè encara manca definir la Direcció General d'Ordenació del Territori i la directora de l'Advocacia de la Comunitat. Ordenació del Territori podria recaure en mans d'Antònia Perelló.
195 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En es anys 1533, 1595, 1812 i 1840 D. Juan Pastrana, DJ Binimelis, D. Antonio Cervera i D. Pere Antoni Figueres, respectivament, varen publicar ses primeres gramàtiques mallorquines, encara que en 1496 ja trobem una gramàtica mallorquina-llemosina escrita per DJ Dameto. Per sa seva banda, en es 1780 es Germans Antonio i Juan Ramis i Ramis i en es 1786 D. Antoni Febrer i Cardona, van fer lo mateix amb ses menorquines. Però va ser en es 1835 quan sa gramàtica mallorquina del Sr José Amengual va ser difosa i estudiada a ses escoles de l'illa. Aquesta gramàtica va ser revisada i reeditada en es 1872 per es mateix autor, i va ser denominada "mallorquina" perquè, durant aquests anys i fins a sa primera República espanyola, Balears ostentava es títol i nom de Regne de Mallorca.
Joves Foners de (sic) Andratx: Molt original!
Cataliban : Entenem per cataliban tota aquella persona que independentment des seu llinatge i des seu lloc d'origen, col·labora en es genocidi i en sa colonització catalana des nostre poble. (Lobby Jaume II per enviar a tots es catalibans a sa dragonera)
Qui aprèn a llegir, parlar i escriure en català, tot d'una, en ser l'hora, sap fer-ho en castellà. Només s'han de seguir les passes bé. La resta és pura demagògia política. Si els al·lots comencen la lectorescriptura en català l'escola dóna a tots la llengua de les illes. Uns ja l'han començada a tenir per via familiar i l'escola no fa més que reforçar-ho, ampliar els recursos comunicatius. Altres no poden haver-la rebut per via familiar i l'escola els la regala. Per començar. Després, es van obrint altres portes. Els professionals bons saben com fer-ho bé.
Com a mestra d'educació infantil a l'atur, i amb la creixent retallada de mestres i especialistes que s'està fent, m'agradaria saber com pensen fer tot això. Ho faran encara amb menys mestres?? "Assignatura de lectoescriptura"?? Sr. conseller, li recoman passar una temporada a una aula d'educació infantil per a comprovar com es fa feina. S'ensenya a llegir i escriure a tothora durant tots els cursos. S'aprofita qualsevol moment per fer conscients als infants de la diferència que hi ha entre números i lletres, dibuixos i lletres, que les paraules serveixen per anomenar i dir coses, etc. És ben trist com gent que no en té ni idea es vol carregar, des de la seva butaca, aquesta meravellosa infància i els professionals que els acompanyam en el seu procés de maduració.
carodio--no sé quin puesto tens,però sigui el que sigui crec que et sobra una mica de prepotencia.Així que el català si que serveix per alguna cosa oi?
Aquesta mesura descohesionarà la societat.
No puntueu ni contesteu comentaris fets en una llengua altra que el català; ha començat la guerra: no es pot confraternitzar amb l'enemic que ens vol destruir. Per molta comentera que facin. Sabem que costa aguantar-se; però hi ha d'haver un canvi, a aquesta gent no li importen les nostres rèpliques, és molt més contundent el nostre silenci. Per a una situació d'emergència, accions d'emergència. Que aquí s'hagi d'escriure en català és una qüestió prèvia i que els demostrarà que aquesta llengua és útil, necessària i imprescindible.
claro que no me lo saqué con dos horas de catalán a la semana.... no obstante lo aprobé sin mayor complicación, aun me acuerdo del libro tostón de cou, donde sólo se estudiaba literatura catalana. Pero eso , amigo, hace muchos años, el c me lo saqué casi por obligación para poder ascender dado que es requisito en el puesto que desempeño, y por supuesto no mencionaré.
No a l'apartheid lingüístic.