Nadal i Munar, el 2008, en el nomenament del primer com a conseller de Turisme. | J. Morey.

TW
0

El judici previst contra l'exdirigent històrica d'UM, Maria Antònia Munar, l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal i uns altres vuit acusats per la presumpta desviació de 240.000 euros de les arques de la Institució insular a la realització d'un programa radiofònic que no fou emès, no tindrà lloc com a mínim fins al pròxim any perquè l'Audiència Provincial ha fixat per al 14 de desembre una vista per revisar els recursos interposats contra la sentència interlocutòria que va posar fi a la instrucció d'aquesta peça separada del cas Maquillatge, la qual cosa provocarà la ralentització del procés.

Així ho han informat fonts jurídiques a Europa Press, que han explicat que serà la Secció Primera la que deliberarà sobre els recursos d'apel·lació presentats contra la resolució que donava pas a la Fiscalia a presentar el seu escrit d'acusació per aquests fets, i en el que sol·licita sis anys de presó tant per a Munar com per a Nadal. I és que el Ministeri Públic postula que la destinació final del pla que van ordir era beneficiar amb fons públics societats controlades per ells mateixos amb la mediació dels seus presumptes testaferros. Es dóna la circumstància que el passat mes de maig l'Audiència també va celebrar una vista per revisar els recursos interposats per ambdós imputats contra l'obertura d'aquesta mateixa peça en considerar que els va ser notificada de forma tardana i això els hauria causat indefensió. Tanmateix, la Secció Segona va desestimar les apel·lacions en considerar que els recurrientes van tenir coneixement de l'existència de l'auto impugnat "molt abans que els fos formalment notificat".

De fet, el tribunal considerava al seu auto que la formació de la nova peça accelera el procediment i possibilita el seu immediat enjudiciament-, el que "tracten d'evitar ara les defenses" sostenint que la "precipitada tramitació d'aquesta última peça incoada i els problemes de notificació els generen indefensió". És per això que atribuïa a les defenses un "afany" per aferrar-se a un defecte de notificació "clarament esmenable" per a després plantejar una nul·litat d'actuacions que invalidi tot l'actuat. Es pot recordar que el titular del Jutjat d'Instrucció número 2, Juan Ignacio Lope Sola, va obrir aquesta peça en el marc d'un complex procediment que a nivell global investiga una presumpta desviació de fons públics des de l'administració supramunicipal a empreses audiovisuals afins a UM. Una vegada finalitzada la seva instrucció, els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau van presentar el seu escrit de qualificació contra un total de deu acusats.

Notícies relacionades

En aquest context, el Ministeri Públic sosté que una vegada que Munar, assistida pel lletrat Gabriel Garcías, i Nadal, defensat per José Zaforteza, van aconseguir el control majoritari de la productora Vídeo O van intervenir de forma "arbitrària i il·legal" a fi d'atorgar-li fons públics "sense justificació ni cap motiu". Així fou com la Institució va tramitar entre 2004 i 2005 dues subvencions de 120.000 euros cada una per a la creació del programa radiofònic 'Temps d'esport', que d'acord a les investigacions no va arribar a difondre's.

En concret, l'acusació pública considera que aquests fets constitueixen delictes de prevaricació continuada, malversació de cabals públics, de negociacions prohibides a funcionaris, de falsedat en document oficial i de falsedat en document mercantil. Al costat de Munar i Nadal, també es troben acusats els presumptes testaferros d'ambdós en Vídeo O, Miquel Sard i Víctor García, els socis originaris d'aquesta empresa, Miquel Oliver, Luisa Almiñana i Cristóbal Rullán, els administradors de Studio Media Elisabeth Diéguez i Alfredo Conde, i l'exdirectora insular de Comunicació, Margarita Sotomayor.

Munar va defensar en la declaració que va prestar davant del jutge d'instrucció que si les subvencions del programa es van atorgar "és perquè es podien donar", ja que "una altra cosa és que s'hagi fet un mal ús de la subvenció i ningú no em va advertir d'il·legalitat ni hi havia cap informe en contra, i si no hi ha informe, el més normal és firmar. A més, va negar haver adquirit el 25 per cent de Vídeo O, una de les productores a les quals presumptivament el Consell desviació més de quatre milions d'euros la passada legislatura mentre Munar era màxima responsable de la Institució.

Es pot destacar que aquesta no és l'única causa en la qual l'exdirigent 'uemita' està sent investigada. Contra ella la Fiscalia també sol·licita sis anys de presó dins del cas Can Domenge, que indaga la venda del solar de Can Domenge per la meitat del seu valor al mercat, mentre que també es troba imputada en el cas Voltor, que tracta d'esbrinar si durant la legislatura de nou finalitzada es van desviar fons des de l'Inestur a empresaris pròxims a UM en forma de contractes i subvencions irregulars.