La portaveu de l'Executiu balear, Joana Barceló, ha demanat a la Justícia que «actui» per aclarir la incautació a l'exconseller insular d'Ordenació del Territori i exdiputat d'UM, Bartomeu Vicens, d'11.000 euros en bitllets de 500 a la presó de Palma. Després de la reunió del Consell de Govern, Barceló ha assenyalat que el Govern no només reclama la Justícia en aquest cas, sinó en totes les causes.
Confiscació
La Policia Nacional va confiscar la setmana passada 11.000 euros en metàl·lic a la dona de Bartomeu Vicens quan el visitava dins la presó de Palma, on compleix una condemna de tres anys per malversació. Antònia Martorell va ser sorpresa amb 22 bitllets de 500 euros en un dels escorcolls rutinaris que els encarregats de seguretat de la presó realitzen als visitants. Els doblers estaven molt amagats en una bossa i als investigadors els cridà molt l'atenció els feixos de 500 euros, ja que aquests bitllets s'associen normalment amb doblers negres, no declarats a l'Agència Tributària. Entre les hipòtesis que es manegen no es descarta que la dona de Vicens desconegués que duia els doblers a sobre. Els familiars poden donar doblers als presos, però sempre mitjançant un compte de l'administració en què ha constar el nom i el DNI de la persona que fa l'ingrés. A la presó està prohibit que l'intern rebi efectiu.
Noves diligències a Son Oms
El jutge Juan Ignacio Lope Sola, a petició del fiscal Miguel Àngel Subirán, ha unit aquests doblers a les diligències prèvies del cas Son Oms, obert el 2008. També ha citat el matrimoni a declarar el 29 d'abril com a imputats per un possible delicte contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals. A més, ha ordenat que els 11.000 euros siguin ingressats al compte del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma. El jutge també dóna com a rebut un escrit de la Fiscalia en què s'adjunta un informe del centre penitenciri amb data d'onze d'abril. El mateix director de la presó, Manuel Avilés, presentà l'informe a Anticorrupció en el qual s'expliquen els fets. Així mateix, el magistrat sol·licita a l'entitat bancària CAM informació sobre si alguna persona ha anat a la caixa de seguretat de la qual la societat Metalumba, investigada al cas Son Oms, paga el lloguer. També demana les dates en què s'haurien produït aquestes visites a la caixa forta.
Metalumba
Cal recordar que la investigació del cas Son Oms apunta que Metalumba podria ser en realitat una societat fantasma que s'hauria creat per tal de blanquejar doblers de les comissions rebudes per les vendes de terrenys a Son Oms. L'Agència Tributària trobà 700.000 euros sospitosos de justitificar a Metalumba. Martorell, que treballava a l'empresa, fou imputada en el cas, juntament amb el seu home, i d'altres persones. En la causa s'investiguen possibles delictes de suborn, estafa, tràfic d'influències, delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i falsedat documental.
També cal recordar que el cas Son Oms ha donat origen a peces separades, una de les quals ha duit Vicens a la presó i hi és des de juliol de l'any passat. L'exconseller insular fou condemnat pel Suprem a 3 anys per un delicte de malversació a la peça separada de Son Oms sobre un estudi de 12.000 euros encarregat al seu exassessor fiscal i que en gran part fou copiat d'internet. La sentència també el condemna a 13 anys d'inhabilitació. Aquesta ha estat la primera condemna ferma i d'efectiu compliment a la qual fa front Vicens. L'exconseller, però, està imputat en altres processos judicials, com Son Oms, Can Domenge i peces separades del cas Maquillatge, que neix també arran de l'esmentat polígon industrial.
La trama Son Oms
El cas investiga una presumpta trama de corrupció que s'hauria creat al voltant dels terrenys de Son Oms, molt propers a l'aeroport de Son Sant Joan. Se sospita que els exdirigents de la desapareguda UM Bartomeu Vicens i Maximilià Morales a principi dels anys noranta varen posar l'interès en un possible negoci sobre el futur polígon industrial, que llavors eren terrenys qualificats com a rústics. Ambdós s'haurien posat en contacte amb els propietaris i els haurien ofert pressionar -en funció del seu càrrec- perquè els terrenys fossin qualificats com a industrials. A canvi, presumptament, s'haurien enduit una comissió del 15%. La investigació apunta que Metalumba seria l'empresa fantasma per blanquejar-ne els doblers.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Me voleu fer creure que algú no sap que porta 11000 euros al damunt? Què ens prenen per beneits???
@Foraviler Però a veure, en tots els exemples que em menciones, en tots, hi ha una estreta relació entre empreses corruptes (principalment oligopolis) i polítics que exerceixen el seu poder (creant un Lobby) que afavoreix aquestes empreses privades amb els doblers públics o beneficis estatals. En una economia en la que l'Estat no intervé, no pot existir aquesta mena de lobbisme estatal pel mer fet que l'Estat no tindria poder econòmic. T'ho expliquen molt bé en "Capitalismo, el ideal desconocido" (AYN RAND) o "Economía en una lección" (http://es.wikipedia.org/wiki/La_econom%C3%ADa_en_una_lecci%C3%B3n) Exemple: Telefónica, te cito de la vikipèdia: Se fundó en Madrid el 19 de abril de 1924, durante la dictadura de Miguel Primo de Rivera como la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), con el monopolio del servicio telefónico y la participación de la empresa ITT. En 1945, el estado español adquiere una participación en la empresa del 79,6%.7 Et confirma el que et dic? Les conseqüències del liberalisme seria la fallida de les empreses que foren rescatades per l'Estat, no els sopars de luxe dels accionistes i lobbies amb suport de certs polítics quan, com tu dius, acomiaden 5.000 persones. Per altre banda, quin grau de llibertat han tingut els països llatinoamericans, peruans, etc.? Perquè són països que han tingut de tot, menys llibertat (no lliure mercat). Com intervé l'Estat en el MANEIG DE DINERS? Fàcil. El sistema bancari s'ha allunyat de la realitat. La borsa s'ha allunyat de la realitat. El mercat el que fa és dir-ho, però gràcies a les REGULACIONS es va a manipular la moneda per convertir les deutes impagables i les inversions ruïnoses a assumibles. Si cada persona fos propietària dels seus diners ningú podria llevar-los el valor del que s'ha treballat i estalviat imprimint bitllets (Funcions del Banc Central Europeu, quan més bitllets imprimeixen sense valor, van restant i minvant els nostres estalvis, el nostre treball). Amb una moneda basada en un patró, sigui el que sigui, EXTERN AL GOVERN, el govern no podria manipular el valor dels diners, com va a fer i els arruïnats estarien arruïnats (els bancs que concedien Subprimes, hipoteques-escombres). Vegi Argentina, 1999-2001.
A veure, una pregunta Intelbook. Tens raó, els polítics son corruptes, no tots però per lo vist en aquestes illes ho son en part. Però et recordaré una cosa. molts d'ells provenen del sector privat i que estafen per beneficiar a les seves empreses. A més molts cauen en la corrupció perque les empreses els sobrnen. Llavors, com es que només veus que els polítics son els dolents? No son els empresaris igualment culpables de beneficiar-se i lucrar-se d'aquesta corrupció. No hauríen de ser de fet els empresaris els primers en denunciar les irregularitats de l'Administració Pública? I que em pots dir per exemple de Telefònica? Uns 5.000 acomiadaments en un període de màxims beneficis. Podem confiar realment en l'empresa privada individualista com a motor de l'economía i el BENESTAR d'una societat? La vostra escola sol dir "el conjunt de les actuacions individualistes i de l'egoisme fa que ens tornem més competitius i aquest es el motor del creixement i benestar de la nostra societat". Doncs bé, no crec que els islandesos, irlandesos o els llatinoamericans puguin dir el mateix. O per exemple els peruans, país que ha crescut exponencialment i la pobresa segueix igual de rampant. Definitivament no, no es pot impulsar una societat en base a l'egoísme de cadascú. Fa falta un projecte comú, solidaritat entre tots i col·laboració. Si no es fa així acabam com la Platja de Palma, cada un defensant els interesos propis mentre tot l'espai es va degradant cada cop més.
Que estrany que aquest diari li doni tanta importància a aquesta notícia...
Els polítics mai haurien de manejar ni gestionar diners (els que no són seus). Què dic! L'Estat MAI hauria de manejar els diners. El meu avi sempre em deia "La gent és molt joiosa amb els diners dels altres". Els polítics són ludòpates i l'Estat, un casino. Mentalitzem-nos que és com haver deixat diners a un ludòpata que et promet que te'ls tornarà. El contrari, és ser un il·lús.
Devien ser per pagar pastilles de sabó a la dutxa??? O potser per evitar acotarse a agafar la astilla de sabó???
Vaig a mirar dins tots els parells de sabates meves i de la meva dona... no fos cosa que....
La pregunta seria per què els presos necessiten doblers. La culpa del gremi judicial.
Que no ho veis que aquest volia fer un partit politic dins la presó i se volia assegurar guanyar les eleccions?
Hipòtesi de que la dona de Vicens portes els diners a sobre...? Segurament els hi havia posat un extraterrestre. O una altre hipòtesi, volia sobornar qualcú a la pressò, o seguior comprant voluntats...