Roda de premsa de 2007 que Saïda féu a l'OCB i què denuncià el tracte rebut per la Guàrdia Civil. | A. MATEU
El misser Miquel Àngel Mas, que representa els interessos de la traductora d'origen marroquí Saïda Saddouki, ha presentat un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Palma en entendre que "s'ha condemnat una inocent" i que aquest és un "dels pitjors errors possibles en un estat de dret". L'advocat demana així que es revoqui la sentència que condemna Saddouki a pagar una multa de 900 euros i una indemnització de 600 al capità i cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de les Balears en trobar-la autora responsable d'un delicte d'injúries greus amb publicitat. A més, el misser apunta que la jove catalanoparlant "havia estat aquí la víctima, de manera que el greuge és doble".
El recurs, però, apunta a altres errors en la sentència que redactà la magistrada del Jutjat Penal 1 de Palma. Assenyala, per exemple, que es va incórrer en una "incongruència manifesta" en acordar la publicació de la condemna al dB a costa de la jove, ja que ni l'acusació particular ni el Ministeri Fiscal havien demanat aquesta mesura i, per tant, la sentència "no pot sobrepassar la voluntat i ni les peticions de les parts".
El lletrat també apel·la a la llibertat d'expressió de Saddouki i considera que no hi ha "res de penal" en els seus fets. S'ha de recordar que la traductora va comparèixer el 27 d'agost de 2007 a la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), on, en roda de premsa va denunciar públicament haver rebut un tracte vexatori per part del capità de la Guàrdia Civil, després d'haver-hi acudit per comunicar-li una queixa pel comportament d'un agent que custodiava l'accés a la comàndancia de l'Institut Armat i a qui s'havia adreçat, a l'inici, en català.
El misser insisteix en el fet que "no és dret penal, però encara que ho fos, tant si fos falta com delicte, hauria prescrit". El conflicte de fons diu que "és de nou una falta de consideració i respecte vers la llengua que fa segles xerram els mallorquins. La realitat lingüística balear encara no està prou assumida en les administracions públiques, sobretot les de seguretat". També es referí al fet que ha estat impossible visionar les cintes de l'entrada del quarter del dia que començà el conflicte.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Esta, hasta que salga una sentencia a su favor no parara de dar guerra. Si quieren la verdad la tendrá, toda, pero no solo la que le conviene, sino tambien la que esta en contra su reputacion de martir.
Esta, hasta que salga una sentencia a su favor no parara de dar guerra. Si quieren la verdad la tendrá, toda, pero no solo la que le conviene, sino tambien la que esta en contra su reputacion de martir.
A Mandràgora... Que punyetes contes?. Aquí el que ha passat és que a una ciutadana se l'ha privat (com de costum) del seu dret de parlar en català. No giris sa truita i si tant defenses la llibertat lingüística critica obertament i en públic les agressiuons lingüístiques. La resta, són dois malinetncionats
Gràcies Saïda per defensar la llengua dels Balears, ara ten pots anar al Sahara a defensar els dtrets del poble saharaui i hauras rematat la feina.
@Joan- el que menys es podia pensar "nuestro Amabilísimo Monarca" es que més de 300 anys després, encara no s´hauria pogut aconseguir el que ell pretenia.I està en les nostres mans que mai ho puguin aconseguir.
Aquest que signa com a "Sahara lliure" fa racisme quan no considera que el país de na Saïda sigui el mateix que el de la resta de la gent mallorquina.
QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO. 1716 "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" "...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..." De la "Instrucción secreta" que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716. 1715 Esborrar la memòria "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres." Consejo de Castilla, 1715 1755 Castigats a pa i aigua per parlar en la nostra llengua nacional "Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos entre sí hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán". Article 10 del Decreto de Visita del provincial dels Escolapis, pare Jorge Caputi, a Mataró. 1768 Prohibició del català a l'escola "Finalmente mando, que la enseñanza de primeras letras, Latinidad y Retórica se hagan en lengua Castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendándose también por el Mi Consejo a los Diocesanos, Universidades y superiores Regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco." Article VII de la Real Cédula signada a Aranjuez per Carlos III d'Espanya el dia 23 de juny de 1768. 1768 Que els alumnes parlin en espanyol "...Manda el Maestro de La Bisbal a todos sus discípulos que en adelante hablen y repitan los libros en lengua Castellana; previniendo que no mirará con indiferencia los defectos que en este asunto se cometieren, pues no son dignos de compasión, los que con todas sus potencias no cumplen la voluntad de nuestro Amabilísimo Monarca." Ordre del mestre de la Bisbal, Francisco Fina, en aplicació de la Real Cédula de Aranjuez del 23 de juny de 1768, de Carlos III d'Espanya, que prohibia el català a l'escola. 1772 Prohibició del català als llibres mercantils "...que todos los Mercaderes y Comerciantes de por mayor y menor, Naturales y extranjeros, observen la Ley del Reino que se inserta y previene lleven sus Libros en idioma Castellano." De la Real Cédula de Carlos III d'Espanya, datada a Madrid el 24 de desembre de 1772. 1773 "...mandamos se guarde a esa Universidad la privativa de imprimir los libros que se contienen en la relacion que a presentado y va inserta: entendiendose la impresion solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalan, y que nacie pueda benderlos en ese Principado sin origen de esa Universidad..." Consejo de Castilla. Carta a la Universidad de Cervera. 1801 "En ningún Teatro de España se podran represenar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano."
La Mandragora- Si aps una mica d´história,i estas el corrent del que passa havui dia,sabràs que els catalans i balears tenim molta mes raó de no volguer sentir-nos espanyols,que no tu de no volguerte sentir català.Dius que tens parents catalans, si tens (abuelas) doncs el teu pare o la teva mare o els dos son catalans,els deu fer molta ilusió que renegis d´ells.
Una jutgessa fent d'advocada! Això és mala fe... i s'ha de denunciar. No pot ser que això passi com si res. Aquí el dret està de part nostra i aquí no hi ha cintes "perdudes" que valguin.
al que m'ha posat mans vermelles de desaprovació, m'agradaria que m'argumentàs en quina de les parts no esta d'acord amb el que he dit. (es un comentari que he fet fà 1 hora).