L'intèrpret marroquina Saïda Saddouki recorrerà en apel·lació davant l'Audiència Provincial la condemna que li va imposar el Jutjat Penal número 1 per un delicte d'injúries greus amb publicitat al capità de la Guàrdia Civil, Bartolomé del Amor, arran d'haver denunciat un tracte vexatori per part d'aquest per defensar el català, i emparat segons el jutjat per la falsedat de les seves declaracions.
Així ho ha assenyalat en un comunicat l'Obra Cultural Balear (OCB), que ja s'havia mostrat partidària de recórrer la sentència, que obliga la traductora a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros a De l'Amor.
L'entitat ha mostrat de nou el seu "total suport" a Saddouki així com el seu compromís de denunciar públicament qualsevol agressió contra els drets lingüístics, animant a més els ciutadans a donar a conèixer "qualsevol atac al dret de fer servir la nostra llengua".
Crida a l'exterior
Tal com ha recordat, des de l'OCB s'han compromès a "internacionalitzar" aquest cas fent arribar un dossier a les institucions europees. Finalment, ha reiterat les seves crítiques al delegat del Govern, Ramon Socías, "considerat responsable polític d'aquesta situació ja que ha demostrat reiteradament la deixadesa i passivitat davant de les agressions de les forces de seguretat de l'Estat contra els drets lingüístics".
L'OCB va proposar aquest dimarts a més que en els pròxims judicis que se celebrin en relació casos de presumpta discriminació lingüística hi hagi presents observadors internacionals que vetllin per un resultat just i garanteixin que es produeixin sense cap tipus d'irregularitat, com a resposta a la condemna imposada a Saddouki, el cas de la qual posaran en coneixement d'Amnístia Internacional.
Fets provats
La sentència considera provat que el 27 d'agost de 2007 la traductora va comparèixer en roda de premsa per denunciar públicament, "amb ànim de retallar el crèdit personal i perjudicant la dignitat i fama de l'agent", el tracte rebut per Del Amor quan va acudir a ell per traslladar-li una queixa sobre el comportament d'un agent de l'Institut Armat contra ella per parlar en català a la seva arribada a les instal·lacions de la Benemérita.
La inculpada va afirmar en l'acte que Del Amor li va dir "em sembla vergonyós que siguis d'un altre país i defensis un idioma que ni tan sols no existeix, perquè uns se l'han inventat i a sobre véns tu a defensar-lo... el que em faltava, una mora catalanista, vols el català, doncs queda't amb ell. Saps que aquí, en aquesta casa, no hi ha cap altra cosa que odiem tant com a aquest maleït idioma i actituds com la teva".
Tanmateix, la resolució considera que no ha quedat acreditat que el capità pronunciàs aquestes paraules com tampoc altres de caràcter ofensiu o vexatori cap a l'acusada o la llengua catalana a la qual es va expressar. De fet, el propi sergent de l'Institut Armat s'ha assegurat de forma reiterada que en cap moment no va realitzar aquestes manifestacions, per la qual cosa va decidir interposar una querella per un delicte d'injúries greus contra la traductora.
El consens que establí legalment el català com a llengua oficial i pròpia, i posà unes bases per a la seva normalització, va molt més enllà d'unes opcions polítiques o unes altres.