“Amb un PP normal no hauríem aguantat”

Si hi ha una cosa que defineix Albert Moragues (Maó, 1953) és que parla clar. L'home fort del Govern d'Antich, el conseller de Presidència, passa balanç i revela com encaren el darrer tram de legislatura i les eleccions.

Definiu amb una paraula aquesta legislatura.
Difícil.

És una legislatura perduda?
No. Hem fet coses molt importants. Hem aturat la corrupció. Després es valorarà si s'han fet més coses o no, però hem fet una cosa fonamental per a la salut democràtica d'aquesta comunitat: hem aturat la merda que hi havia. Així de clar. Si nosaltres no haguéssim governat allò que hem descobert que va passar l'anterior legislatura hauria continuat passant multiplicat per no sé quant. Segur. Hi ha un abans d'aquesta legislatura i un després.

I això us bastarà?
Bastarà per què? Per guanyar? No. Però a mi m'agradaria que el ciutadà ho tingués en compte. La preocupació dels ciutadans és ara com arribar a final de mes perquè, malauradament, arribar a final de mes és una complicació per a molts ciutadans.

O sigui que creis que la crisi determinarà les eleccions?
Es votarà en funció de la sensació que el ciutadà té de com li van les coses. Com sempre. A mi m'agradaria que no només votassin pensant en l'economia, en les mesures que s'han pres i en les dificultats que un té, però això és impossible. El que dic és que no ha estat una legislatura perduda independentment del nivell d'inversió i d'obres que haguem fet.

I de què estau més orgullós? D'això?
És clar que nosaltres vàrem entrar per això, perquè la manera de fer les coses no es podia repetir i, després, amb la consciència que aquesta comunitat havia de tenir una sortida amb unes bases distintes, sabent que no impulsàvem una revolució, però si un canvi. I jo estic molt content de les feines que hem pogut fer fins que la crisi ha explotat amb tota la seva virulència. Hem posat les bases per un creixement diferent, molt més respectuós i sostenible. En aquesta comunitat el creixement era sense control i malmenava els pocs recursos que teníem i això ens duia a la misèria absoluta.

I que canviaria?
Canviaria episodis de corrupció o de possible corrupció que han malmès la confiança del ciutadà cap a la política. I, en el cas concret del Govern, l'han posat en una dificultat enorme, que és la de quedar en minoria. I això, a vegades, dificulta que es prenguin les decisions que més interessen el país. És cert que em tret moltes coses amb àmplies majories, però estic segur que no és la millor recepta en una situació de crisi com aquesta tenir un govern feble.

S'haurien d'haver avançat les eleccions quan el Govern es quedà en minoria?
Jo crec que no. Amb un PP normal, no amb aquest que té ara la seva catarsi, aquest és un Govern que, perduda la majoria parlamentària, no hauria aguantat dos dies. Perquè això és una cosa rara. Per què aguantam? Perquè les alternatives no hi eren. Per què saben que la seva travessia de les dificultats encara no ha acabat.

Acaba per maig?
Jo crec que tampoc. Però no hi ha un alleujament millor per als mals de sang en política que la proximitat del poder. I el PP veu que per maig té una possibilitat i això és un ungüent meravellós.

I el PSOE que farà valer amb vista a les eleccions?
Hem de vendre la nostra gestió i té dues coses importants: les realitzacions de Govern i aquests intangibles polítics que, per mi, són el més important.

Però igual us diran que veneu intangibles perquè no podeu vendre res més.
Jo vull recordar que l'any 2007 hi havia una demanda social àmplia perquè s'acabassin el disbarat d'obres que no ens havien dut a res més que a un escalfament de l'economia que va fer d'efecte cridada de moltes coses que ara tenim damunt. Què vàrem fer nosaltres? Primer, rebaixar aquesta tensió. Després arriba la crisi i ho fa trontollar tot. Però ho rebaixam perquè aquest no és un país que necessiti de grandíssimes infraestructures. Sí que necessitava canviar de xip i que la gent pogués participar en la presa de decisions. Jo ja sé que, en èpoques de dificultat, això a la gent li sona a xinès, però jo crec que la política és alguna cosa més que voler fer coses perquè sí i això és el que havia implantat aquí el PP.

El veu amb opcions reals amb vista a les eleccions?
Aquí les majories sempre han estat per un diputat de diferència. Nosaltres tenim possibilitats i el PP també. És un partit obert en el qual nosaltres ens podem presentar defensant una gestió perquè hem perfilat una comunitat autònoma distinta i perquè continuam sent els mateixos en la defensa d'uns valors. I prenem decisions, a vegades amb el cor estret, però la responsabilitat de Govern és la responsabilitat de Govern.

Però ara l'efecte ZP llasta més que no empeny.
Els qui pensin que Zapatero és mort s'equivoquen. Zapatero ha demostrat moltes vegades que ha tingut el sant de cara. I,a més, al senyor Rajoy no el volen ni ells si fem cas de les enquestes.

El discurs del PSOE no coixeja quan du imputats a les llistes i el PP no?
Vàrem tenir aquest debat i vàrem constatar que avui en dia no hi ha cap jutge que quan li presentes una denúncia en la qual hi ha suposadament un implicat polític no obri diligències i imputi directament. Vàrem decidir que pot venir un imputat a les llistes, si no té mesures cautelars o no s'ha obert el moment del judici oral. Ara ha arribat el senyor Bauzá i ha posat damunt la taula una mesura molt valenta, que li pot ocasionar molts problemes també perquè això no s'ha acabat.

Què voleu dir?
Es veu cada dia. No s'ha acabat dins el PP perquè hi ha gent que creu que pot ser exonerada de les imputacions que té. I després què fem? Jo ja sé que la nostra decisió pot ser utilitzada, però amb vista a les eleccions no em preocupa el que faci el PP, em preocupen els meus, electoralment parlant.

Però potser tant de pragmatisme, pactant amb els hotelers o mantenint Son Espases, desactiva l'electorat d'esquerres?
Entenc que les posicions polítiques personals poden ser més ortodoxes o menys, però els governs, per definició, han de ser pragmàtics perquè han de resoldre problemes dels que ens han votat i dels que no. Entenc que si hem decebut a algú no ens voti, però voldria que la reflexió fos també pragmàtica. Qui vindrà si nosaltres no hi som? Aquí no hi ha això o res. Aquí hi ha això o una altra cosa i el que s'hauria de fer és comparar si és millor o pitjor.

Enteneu que des de fora es pugui tenir una sensació d'inacció del Govern?
Ho puc entendre si allò que es fa és comparar mecànicament que feia un govern hiperactiu de Jaume Matas amb el que fem nosaltres. No volem la hiperactivitat que ens havia dut a un escalfament de l'economia perquè aquells excessos els pagam ara. Ara tenim més de 40.000 persones a l'atur amb perspectives difícils d'ocupació, que no hi serien. El futur del país no aguanta aquella bogeria. I amb això no vull dir que les obres no siguin necessàries, estem parlant de tempus. I tampoc ho aguanta la institució, les finances.

Veieu lògic que dues actuacions de dos socialistes, com les que afecten la Platja de Palma o els descomptes aeris, acabin desgastant el president?
El ministre Blanco hauria pogut telefonar abans de sortir. O Margarita Nájera hauria pogut avisar el president que s'havia detectat algun problema. Però això és atribuïble a una manca d'habilitat en un moment determinat. Jo no crec que el president s'hagi desgastat, ho ha reconduït, ha reforçat la seva funció d'intermediació i ha demostrat que actua en defensa de l'interès general.

La relació amb els socis tampoc és d'esperar que millori amb vista a les eleccions.
És d'esperar que, per demanar el vot, cadascú faci visualitzar més les diferències, que n'hi ha.

I el pressupost no s'aprovarà.
Jo voldria que aprovassim el pressupost però és demanar un impossible. Nosaltres farem feina, però és molt probable que no tinguem la força suficient per treure'l, cosa que en aquest moment té una importància relativa perquè falten molt pocs mesos per a les eleccions.

Tornaríeu a pactar amb UM?
Pactaria amb qualsevol que doni garanties que puc tirar endavant una part del meu projecte.

Però a UM li exigirien més garanties?
Crec que se l'apliquen ells mateixos. Abans parlava de la catarsi del PP, però UM està en un procés catàrsic molt més important perquè l'impacte en una organització petita és més fort. Però si jo el 23 de maig m'he de seure amb UM per formar govern, ho tornaria a fer, conscient que d'aquell pacte a aquest han passat coses molt greus i molt importants.

Per què creis que Bauzá no entra al Parlament?
No ho sé. Ell és un dirigent que de bell nou el col·loquen al capdavant d'una força política molt important, amb moltes tensions internes, i la supervivència política del senyor Bauzá passa també per fer-se el lloc i aconseguir els instruments de direcció del partit.

Temeu el seu discurs lingüístic?
Crec que no el té molt clar. És de les coses que m'agraden poc perquè cada vegada s'atraca més al del senyor Delgado i està a 180 graus del meu. El senyor Delgado és qui posa llenya al foc d'un debat lingüístic que no existeix més que al cap d'alguns. No hi ha ningú en aquesta comunitat que pensi serenament que el català maçola les llengües que l'envolten. És una mentida enorme.

És el que més us preocupa del discurs del PP?
Em preocupa més què passarà amb un petit país que té recursos escassos, el manteniment dels quals és fonamental. Jo he vist com ha actuat un PP desfermat. No dic que no hagi creat riquesa, però ho ha fet moltes vegades a costa de coses molt importants, com és el futur d'aquesta terra. I això sí que hem fa por. Que agafi el poder l'ala més dura del PP, que ja coneixem, no em tranquil·litza gens.