Bauzá calla, però creix la tensió en el PP

L'aigua no baixa del tot clara en el PP. I és que la crisi dels imputats, encetada per José Ramón Bauzá en excloure de les llistes els militants amb afers pendents amb la Justícia, ha provocat serioses dificultats a la direcció. L'escenificació de l'adéu de Jaume Font, despús-ahir al Consell de Mallorca, no obtingué rèplica per part de José Ramón Bauzá. Tot i que el president del PP comparegué davant els mitjans de comunicació ahir al matí, es negà a valorar la renúncia de Font com a portaveu al Consell. Aquest silenci -un més dels que caracteritzen el mateix Bauzà- obrí via lliure perquè diferents càrrecs mallorquins deixassin entreveure el seu malestar per la gestió de la crisi.

A hores d'ara, existeix un grup d'opinió dins el PP que, malgrat acceptar-ne el contingut (excloure els imputats), en critiquen les maneres (decisió unilateral, sense consultar el comitè de direcció ni els afectats). Aquest sector, de fet, atribueix a José Ramón Bauzá i als seus assessors dues errades. La primera hauria estat la ja esmentada falta de consulta a la direcció i als implicats (Jaume Font, però no tan sols ell). La segona equivocació és per molts haver acceptat la dimissió de Font amb inusitada celeritat.

En aquest sentit s'han manifestat l'exbatle d'Inca Pere Rotger i el seu homòleg de Manacor, Antoni Pastor. Aquest darrer, a més a més, acaba d'estrenar el càrrec de portaveu al Parlament, fet que el situa en clara ascensió interna dins el partit. El malestar a la Part Forana s'ha explicitat de manera evident a la junta local de sa Pobla. El dimissionari Font rebé un bany de masses dissabte passat en l'habitual sopar anual que organitza l'agrupació poblera. En aquell acte també es deixà veure Tomeu Martínez, conseller insular i proper a Font. No debades, Martínez i Font comparteixen certa manera d'entendre la idiosincràsia del PP.

En aquest sentit, diferents càrrecs del PP mostren, de moment en privat, el seu disgut amb la direcció per qüestions ideològiques i no només formals. Per exemple, la utilització de la llengua com a arma electoral no és ben vista per molts. És aquest grup el que mira amb certa distància el nou discurs lingüístic del PP, apuntalat des dels dominis feudals de Carlos Delgado a Calvià. Són aquells que aprovaren, en el seu moment, el Decret de mínims i la Llei de Normalització Lingüística. Si bé estan a favor de la lliure elecció de llengua en l'educació, tampoc no han anat més enllà del que defensaven en els anys 90.

Fiol, Pastor, Flaquer...

Diputats com el ja anomenat Antoni Pastor i el seu predecessor en el càrrec, Francesc Fiol, s'emmarquen en aquest grup. Altres diputats, com Joan Flaquer, també se senten còmodes amb la línia tradicional del PP respecte de la llengua, que no és la predominant ara. Cal afegir que part de la militància d'Eivissa i Menorca, tradicionalment catalanoparlant, que usen conceptes com lliure elecció però també defensa de la llengua pròpia. Un cas a part és l'expresident Cristòfol Soler, de qui no és cap novetat que es manifesti en contra dels postulats delgadistes. Dos càrrecs municipals de la Part Forana, consultats ahir, clamaren perquè Jaume Font acabi amb el torçebraç, "tot i que sigui injusta la seva exclusió". Un altre diputat assegurava: "És l'ambient típic d'una cita electoral; sempre surten bregues. I més ara, que el partit és en època de regeneració".

Notícies relacionades

Els polítics imputats s'alien amb la prescripció dels delictes

Més notícies relacionades

Dóna suport a Palma com a Capital cultural europea

El Partit Popular posà ahir en escena el seu suport a la candidatura de Palma com a Capital europea de la cultura. José Ramón Bauzá i el líder del PP a Palma, José María Rodríguez, comparegueren amb l'impulsor de la candidatura, Hubert Georg Foil. Bauzá vaticinà que Palma ingressarà 1.500 milions d'euros en cas que sigui la ciutat triada i posà d'exemple el cas de Salamanca, que hauria guanyat 800 euros l'any quan fou designada.
Hubert Georg Foil tampoc no volgué quedar enrere i pronosticà que la designació de Palma durà una pluja de llocs de feina. En concret, de 4.000 nous empleats.

Finalment, i sempre segons els seus càlculs (dels quals no mostraren cap metodologia), el turisme cultural creixerà entre un 10 i un 12%. A banda de les elucubracions econòmiques, Bauzá també declarà que Palma "té les mateixes possibilitats de guanyar que la resta de ciutats". Les lloances a la ciutat, esteses a totes les Illes, continuaren fins a assegurar que l'organització de l'esdeveniment no és gaire cara per als comptes públics. "Costaria entre 40 i 60 milions d'euros, però el 45% els aporta l'Estat espanyol; entre el 20 i el 30% ve dels Fons Europeus, i a més disposam d'espònsors privats", explicà Hubert Georg Foil. Què pagaria Cort? 3 milions d'euros l'any, entre el 2012 i el 2017.