Aquest dimecres, el fiscal Pedro Horrach acusava el president del PP de Palma i exdelegat del Govern, José María Rodríguez, d’intervenir en l'abonament de pagaments en B per a les despeses electorals de la campanya que va retornar a Jaume Matas la presidència del Govern. I en el mateix moment que Horrach feia efectiva l’acusació, ens assabentàvem que el presumpte delicte de finançament irregular protagonitzat per Rodriguez hauria prescrit, ja que els fets varen tenir lloc l'any 2003.
Aquesta investigació s’afegeix al conjunt de casos de corrupció que s’acumulen arreu de l’Estat espanyol (exemples com el cas Gürtel, ERO, Nóos) i que, alhora, s'ofeguen en interminables processos judicials que deixen oberta la porta de la impunitat, tot tenint en compte els terminis de prescripció
Què diu la llei?
El finançament dels partits polítics està regulat per la Llei orgànica 8/2007, del 4 de juliol. En concret, l'article 17.1 defineix com a infracció molt greu «acceptar donacions que contravinguin les limitacions» previstes en la legislació vigent, «no presentar, sense causa justificada, els comptes corresponents a l'últim exercici anual o que aquestes siguin deficients» i «que els partits hagin superat els límits de despeses electorals previstos a la llei».
En el mateix document oficial es declara que «el termini de prescripció de les infraccions contingudes en la Llei serà de quatre anys». Però sovint aquests quatre anys són clarament insuficients, ja que el Tribunal de Comptes pot trigar fins a cinc anys a elaborar els informes de fiscalització, de manera que algunes de les sancions no arriben a temps.
Què demanen els jutges?
El desembre passat varen tenir lloc a València les XXIV Jornades Nacionals de Jutges Degans. En aquella trobada, els 45 jutges aprovaren 58 mesures concretes amb abast «estructural, organitzatiu i de gestió» per millorar la lluita contra la corrupció.
En el document, els magistrats denunciaven una desesperant lentitud de les causes i proposaven una reforma del Codi Penal que havia d’incloure, entre d’altres, «l’ampliació de la prescripció dels delictes de corrupció, l’elevació de les penes per delictes relacionats en el tràfic d'influències, la prevaricació i les negociacions prohibides a funcionaris públics».
Els casos d'Iñaki Urdangarin i Jaume Matas
Pel que fa al duc de Palma, s’investiguen suposats delictes de frau fiscal en la declaració de l'IRPF dels anys 2007 i 2008. Però en aquest cas sembla que el delicte no prescriu. La imputació d'Iñaki Urdangarin es va produir al gener de 2013. Per tant, s’efectuava abans dels cinc anys que marca la llei perquè la prescripció es faci efectiva, tenint en compte el tipus de delicte. La seva declaració d'IRPF de 2007 es va realitzar el juny de 2008. Així que la justícia va actuar just a temps.
Quant a l'expresident Jaume Matas, la seva advocada defensava el gener passat davant el Suprem que havia prescrit el delicte de suborn pel qual un jurat i després el Tribunal Superior de Justícia de les Balears varen condemnar el seu client en relació amb el cas Palma Arena, i demanava a l'alt tribunal que absolgués el polític balear.
Aquests i molts altres casos de corrupció s’acumulen als jutjats de Palma mentre els magistrats reclamen la reforma del Codi Penal i realitzen malabars burocràtics per frenar les accions delictives de les personalitats polítiques. La prescripció dels delictes serveix d’aliada als polítics i, un cop complerta la llei, la decisió de mantenir encausats en les seves files recau únicament en els partits.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perquè hi ha prescripció dels delictes? Perquè hi ha amnisties fiscals? Perquè només envien a la presó a qui els convé? Perquè no publiquen els nom dels amnistiats? Perquè premien els "xivatos"? Perquè els empresaris que provoquen les prevaricacions no són castigats? Perquè tracten els delictes iguals de diferents manera? Algú podria explicar els perquè's fan diferencies segons a qui es jutja. Gràcies!!!
I per què s´han d´aliar si no? Per fer cosa bona? No en saben!
Així sí que els ciutadans i el poble els tendran com els eterns delinqüents. No els perdonaran mai. Estaran en el punt de mira. Ni pa els donaran! Hi ha pateres de tornada? Oferint un feix de bitllets dels que conserven sense tornar-ne cap, segur que trobaran qualcú que els dugui a port segur. Aquí no crec que quedin. Recordau la Marsellesa? A aquests no els queda res: ni liberté, ni egalité, ni fraternité.