'Si no fora perquè procur tenir una vida saludable i perquè la famosa cançó de Sara Montiel parla d'amors i no de penes, avui tindria la temptació d'iniciar aquestes paraules amb aquella frase: "fumando espero". El cas és que, després de rebre un bon sac de cridades d'amics, curiosos i periodistes, afirm que (encara) no he rebut cap cridada del president regional de la meva formació política per a anunciar-me allò que ja s'intuïa des de feia temps i que s'exhibeix al llarg d'aquestes últimes hores: les persones sobre les quals pesi una imputació no aniran a les llistes.
I és que en el contingut podem arribar a estar d'acord. Jo mateix no ho he pogut posar-ho més fàcil: a pesar de ser conscient de la meva innocència, vaig oferir la meva acta de diputat als meus companys del Comitè de direcció i al meu president. La resposta va ser clara en aquell moment: no procedeix que dimiteixis perquè ni tan sols ho han criticat els més radicals oponents polítics; tot el món entén que no teníeu funcions executives en el consorci, que no aportàveu ni un euro de pressupost, que era una mera presència institucional i que ni tan solament assistíeu a les juntes, similar a la situació de molts dels meus companys imputats.
També vaig aportar la solució d'una "autoexclusió" del futur electoral, per al qual vaig rebre similar resposta. Altre assumpte és quan vam parlar de les formes, amb les quals no puc mostrar el mateix nivell d'acord. Sembla que es busca una possible rendibilitat per a la imatge d'uns a costa la dignitat personal i professional d'uns altres. I això, en el meu humil entendre, és innecessàriament dolorós, cruel i cínic. Les coses complicades, especialment si pertoquen a persones -jo em considero com a tal-, és molt millor afrontar-les de cara.
L'altre potencial perill és més evident encara: pot denotar una inexistència de criteri i una preocupant falta d'imaginació per a trobar solucions equilibrades i, sens dubte, altres arguments per a tenir protagonisme públic, més encara en uns moments que és molta la gent que està preocupada per menjar tres vegades cada dia de manera regular.
Situació en els jutjats
El degoteig informatiu sobre els casos de corrupció s'ha enduit, entre altres coses, la possibilitat de molts d'explicar les circumstàncies particulars de la seva imputació; entre ells jo mateix. En aquest precís instant, rellegesc la contestació del jutge Castro a la meva petició de sobreseïment de la imputació que em va dur davant la seva presència per a declarar fa gairebé un any (un 16 d'octubre de 2009) i puc comprovar com no concreta de que se m'acusa (imputat?), exposa que és un perjudici per a mi mantenir aquestes circumstàncies, reconeix que no té motius suficients perquè ho prengui en consideració el Tribunal Superior de Justícia (preceptiu en el meu cas si hagués falta que jutjar, per ser diputat) i lloa la promptitud de la meva resposta. Tanmateix, finalitza amb una carpetada a les meves peticions: "no procedeix de moment accedir a l'alternativa de sobreseïment"... sic!
Dit això, la pitjor part ve després: fa sis mesos que espero la contestació de la Il·lustríssima Audiència Provincial al recurs de reforma que vaig interposar davant el Jutjat d'Instrucció per ser aquest el qual disposava en el seu escrit que la seva resolució no era ferma. Uns altres han tingut més sort, veient com el seu cas es prenia en consideració i es resolia en 3 mesos. No sé si pensar, com diuen els anglesos, que "la gespa del veí sempre està més verda". En tot cas, no queda altra: vagi per davant el meu més profund respecte a la justícia i la seva conducta, conscient que la veritat sempre llueix, encara que pot ser que trigui més del que hom desitjaria. Un últim desig: treballar, que hi ha molt per fer, per treure aquesta Comunitat del desastre al qual anam de cap. Alguns seguirem contribuïnt amb el nostre òbol des d'on estiguem, com sempre hem fet. Gràcies a molts de vosaltres pel vostre suport.
Una abraçada, Toni Serra"
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
PIIB-partit de imputats de les illes balears
Tots a UM i veureu com els criadets de madrit aquests del pp que vos comanden i vos donen ordres començaran a tremolar. I, de passada, també els del psoE!
Però, què vos pensau? Una branda regionalista dins del PP? Però si és un partit ultraespanyolista i tan jacobí com el PSOE! Santiago Coll, Alexandre Forcades, Miquel Munar, Toni Serra, Jaume Font... la vostra feina hauria de ser enfortir Unió Mallorquina i crear un espai de centre com Convergència a Catalunya o Coalición Canaria.