L'objectiu d'aquest mesura és clarament exemplaritzant de cara a l'opinió pública en un sentit: el PP té una oferta electoral nítida en matèria de corrupció i sense ombra de dubte pel que fa a la netedat dels seus candidats.
Tancar el pas a les llistes electorals a persones que no responen a aquest perfil és, per tant, absolutament legítim i fins i tot obligat: contra la corrupció, tolerància zero.
Fins aquí, tots d'acord.
El problema sorgeix quan es fixa la línia roja a partir de la qual el perfil del candidat ja no s'ajusta, en opinió del partit, als barems de netedat exigibles. On es posa la línia roja? A la simple imputació? Al processament? A la condemna? I què passa si hi ha absolució?
Algunes preguntes en aquest sentit:
Pot un partit polític prescindir d'alguns dels seus actius pel fet de que visquin una situació processal que no implica res més que indicis (la imputació, recordem, és una figura introduïda per clarificar i reforçar la posició de la persona investigada durant el procés i que no implica cap censura penal), sabent que a lo millor la situació pot revertir i acabar en una manifesta injustícia per al militant transitòriament objecte de sospita? Exemple: és necessari recordar, avui i ara, lo que va passar amb els implicats en el cas Cavallistes, en condició d'imputats i amb mesures cautelars? Qui els va tornar l'honra, una vegada absolts?
Pot un partit polític impulsar una línia d'actuació que deixa, a la pràctica, criminalitzats més que condemnats (fins i tot abans que ho faci la pròpia justícia, si és que ho arriba a fer) a alguns militants seus engrunats en una espiral judicial de final incert, sense més raó que voler donar, suposadament, resposta pública a una exigència ciutadana que clama pel final de la corrupció a la vida política, però a les braves, sense tenir en compte el cas concret, ni la circumstància personal, ni els detalls específics de cada militant, ni tampoc la seva situació processal?
Pot un partit polític exigir el sacrifici d'alguns dels seus militants amb més anys de feina, experiència, sacrifici i dedicació al projecte, posant-lo davant l'espasa i la paret per tal que accepti una decisió fonamentada en el pànic a una opinió pública (i publicada) que s'ha aferrat al concepte "imputació" con a símbol màgic de la netedat política, sense ni tan sols plantejar-se fins a quin punt una paraula tota sola, al marge de les seves circumstàncies, pot condicionar l'agenda política d'un partit i dels seus dirigents?
Nosaltres pensam que no, que un partit polític democràtic, participatiu, obert, integrat per persones i no per robots del poder no poden deixar de costat el factor humà. Hi ha maneres de satisfer les legítimes exigències de netedat, transparència i ètica política de la societat illenca. I totes elles se poden defensar, debatre, analitzar i avaluar com pertoca dins el partit.
No crec en dogmes, sinó en principis; no crec en enquestes, sinó en persones; no crec en líders absoluts, sinó en companys que estan al front de la formació per voluntat sobirana dels militants
Duc 27 anys en política, 19 dels quals en el PP, on vaig entrar perquè aleshores defensava uns valors polítics impregnats d'una autonomia regional que, a vegades he de confessar que enyor molt. He servit als ciutadans de sa Pobla, de Mallorca, i de les Illes Balears, aquí i al Senat.
Com a molts dels meus companys de partit, que passejam la paraula imputació sense més culpa que la d'estar immers en un procés que ni avança ni s'arxiva, només vull que m'escolti el meu president, que cerquem fórmules -que n'hi ha, i perfectament vàlides- per què el que es vol vendre com un exercici de netedat no acabi amagant, en realitat, una caça de bruixes disfressada de renovació a la carta.
Jo intentaré actuar sempre amb lleialtat cap a ell, però li vull recordar que l'autèntica lleialtat és dir al líder allò que un troba que és el millor per a ell i per al partit, no el que creu que el líder vol sentir; això és fidelitat, que no significa dir amen a tot el que diu el màxim dirigent. I d'això, de fidelitat sense matisos -crec que tots ho tenim clar- pens ja n'hem tingut prou en aquest partit els darrers anys.
Per acabar:
Aquest acte no és un qüestionament del lideratge de Bauzá al front del PP; és una aportació en positiu en relació a un tema que molts de militants entenem que s'ha de debatre i analitzar amb calma, rigor i sense prejudicis.
Aquest acte no és posar en dubte la tasca del president del PP balear: José Ramón Bauzá és el meu president i estic segur que complirà els seus compromisos assumits amb els militants.
Això no és una amenaça, ni un avís a navegants, ni una advertència: és un exercici de discrepància legítim, democràtic i amb arguments i bases sòlids, que esper poder fer arribar, de paraula i per escrit, quan ell ho trobi oportú. Estic a la seva disposició.
Això no és un comiat. M'agrada la política, crec en el servei públic i he dedicat més de mitja vida a fer feina pels ciutadans. Tenc forces per continuar i esper poder fer-ho allà on la voluntat del meu partit i, sobre tot, la voluntat sobirana dels militants i votants del PP, ho considerin oportú.
Fins aquí puc arribar; per primera vegada en la meva vida política, demanaré un favor a la premsa: deixeu-me que, en aquesta ocasió, m'aturi aquí, que sigui jo qui controli la meva agenda i el meu temps. Quan hi hagi alguna cosa per afegir al dit avui, podeu estar segurs que ho sabreu perquè jo vos ho diré com sempre he intentat fer, amb claredat, honestedat i transparència.
Teniu la meva paraula. Gràcies.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mallorquins peperos, no us deixeu manejar per aquests que creuen ulls clucs a Madrit i partiu a fer una UM gran i bona. Tremolaran tots, pp i psoE...
Però, què vos pensau? Una branca regionalista dins del PP? Però si és un partit ultraespanyolista i tan jacobí com el PSOE! Santiago Coll, Alexandre Forcades, Miquel Munar, Toni Serra, Jaume Font... la vostra feina hauria de ser enfortir Unió Mallorquina i crear un espai de centre com Convergència a Catalunya o Coalición Canaria.
Sr. Font, vostè ja va tenir una sentècia judicial i el varen comdennar per fer votar persones ja mortes. Crec que sols per això no tendría que estar en polìtica.
Pensat-ho bé , no tens la situación judicial resolta, i la teva figura eera capdeventera als consells de ministres amb en Mates, toca amb els peus enterra. T´has crema-t i molt , t´has passeja-t amb massa gentg, i a la politica els que no tenen discurs ideològic acaben la seva vida aviat. Si continues al PP es per la falta de perspectives, perque aquestes ni se presente ni es dibuixen amb l´avinantesa que tu voldries. Has crescut en tots els aspectes, pensat-ho,
Vesten i com mes enfora mijor,BAUZA esta fent lo que li diuen desde MADRID en canvi desde MADRID donan palmadetes a la escana a CAMPS,ZAPLANA,FABRA,COTINO,o sigui la cupula del PP VALENCIA.
Enhorabona Jaume. N'hi hauria d'haver més com tu a tots els partits.
Molt bé Jaume!