El procés de fusió d'empreses públiques, que reduirà a la meitat les que hi ha -de 169 a 82-, no rebaixarà el nombre d'empleats públics que ara hi fan feina, però suposarà eliminar desenes de càrrecs polítics i estalviar-hi despesa de funcionament.
Així ho avançà el president del Govern, Francesc Antich, després de reunir-se amb els diferents grups al Parlament i presentar-los el seu pla per reduir sector públic. La proposta suposa la liquidació de cinc societats, la fusió de 82 entitats per crear-ne 24 de noves i el manteniment de 57 empreses, consorcis, ens i fundacions. El cap de l'Executiu va admetre que el procés no acabarà abans de les eleccions de maig de 2011 i cerca el consens perquè s'apliqui governi qui governi.
La proposta del Govern suposaria la desaparició del Cofuc (Consorci per al foment i l'ús del català), del Consorci de Qualitat Universitària, del Consorci Menorca Reserva de la Biosfera i del Consorci per a la promoció i el foment del turisme àutic sostenible (IB-Blau), creada per aquest Govern. També desapareixeria la societat Desenvolupament Digital.
Al mateix temps, es fusionarien 106 empreses en 24 noves entitats. D'aquestes, destaquen sis macrosocietats, algunes de les quals ja estan en marxa: una de promoció turística -que engloba l'Ibatur, l'Inestur i la Fundació Desenvolupament Sostenible-, una de gestió ambiental -amb Espai de Natura Balear, l'Ibanat i Gestió d'Emergències-, una altra de construcció d'infraestructures -amb l'Ibavi, la CAIB, Patrimoni, l'Ibisec i el Cofiu-, una d'Agricultura -Ibabsa i Semilla-, una de transports -amb la societat del Tramvia i el Consorci de transports- i una de noves tecnologies -amb Bitel, IBIT i el Parc Bit. La resta de fusions vindran, en gran part, d'ajuntar els consorcis locals del pla Mirall, el pla D i Aigües en consorcis insulars.
Aquests societats farien les mateixes funcions que abans, però amb només un gerent, un consell d'administració i una única estructura de gestió per a cada grup. Precisament, seria aquesta racionalització de l'estructura administrativa -creant una única central de compra, per exemple, allà on fins ara n'hi havia diverses- la que permetria una gran capacitat d'estalvi encara per quantificar.
"La idea no és llevar llocs de feina de ningú", advertí Antich referint-se als empleats públics d'aquestes empreses. Amb tot, el president reconegué que la fusió i l'eliminació de societats suposarà un estalvi en el sou de les desenes d'alts càrrecs -gerents, posem per cas- que deixaran d'existir.
58 societats es mantenen
Finalment, 58 societats públiques es mantindran, incloses les vinculades a IB3, Serveis Ferroviaris, l'Agència Tributària, Ports, Fires i Congressos, el Consorci de l'Institut Ramon Llull i el del Palma Arena. Si la proposta es completàs, el sector públic quedaria amb 36 consorcis, 20 fundacions, 11 ens públics, 10 societats i cinc organismes autònoms.
En una breu reunió al Parlament, Antich presentà aquesta iniciativa als portaveus dels grups parlamentaris i els demanà que designin un representant per formar una comissió política. Aquest òrgan analitzarà el pla i debatrà les prioritats a l'hora d'eliminar i fusionar societats que, d'aquí a 15 dies, marcarà una comissió tècnica de l'Executiu. "No es pot fer tot en un dia", recalcà el màxim responsable autonòmic, que insistí en la necessitat d'un gran acord per assegurar que el procés de redimensionament continuarà independentment del Govern que surti de les properes eleccions autonòmiques de 2011.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mentre el percentatge de persones adultes que són empresaris i autònoms a Espanya (10,64%) és major que la mitjà de la UE-15 (9,78%), el percentatge de persones adultes treballant en el sector públic és només un 9,51%, un dels percentatges menors en la UE-15, el terme mitjà de la qual és un 16%. En els països escandinaus , els més desenvolupats, és un 29,54% a Dinamarca, un 19% a Finlàndia, i un 21,34% a Suècia
Idò són càrrecs i assessories el que sobra. I els seus sous. I les seves dietes. I és URGENT suprimir els sous vitalicis consolidats per càrrec polític. TOTS. JA!
Què costa aquestes fusions, en canvis de lloc, logos i merdes d'aquestes? Els acomiadaments es faran quan es rebaixi el cost de l'acomiadament d'aquí un parell de mesos, OI!?!?!?!
La desaparició del COFUC? Què significa això? Com s'ho faran ara els nouvinguts per aprendre la nostra llengua? És així que ajudam a integrar-se als inmigrants? Segurament el COFUC desapareixerà, però no pot desapareixeer la seva funció: s'haur'a de substituir per algun altre Consorci o se n 'haurà de fer càrrec directament Política Lingüística. Ens agradaria saber què en diu de tot plegat na Margalida Tous.
EMAYA, LLEMSA, SEMILLA, etc,... Quan han convocat oposicions? MAI. El 90% de gent que hi fa feina són enxufats. També hi ha molts enxufats a l´UIB i a tots els Ajuntaments. Evidentment, ningú ho controla, i fan i desfan així com volen, i quan es convoca qualque plaça ja té noms i llinatges. I és així.
Algú pot dir quants doblers costarà totes aquestes fusions? Perquè podem riure o plorar molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! QUIN DESASTRE!!!
Qui diu que no es rebaixen els sous dels treballadors de les empreses públiques? No és cert. Per entrar a qualsevol organisme públic de la CAIB s'ha de passar un concurs oposició, amb publicitat i concurrència. Que en el passat no fos així en alguns casos, no tots, no lleva que la llei obligui a la concurrència i objectivitat. Si s'ha contractat algú de manera irregular, els responsables són els polítics, no els treballadors. Per culpa de les irregularitats molts treballadors són interins i veuen perillar el seu lloc de feina. La desesperació és major quan els llocs directius són ocupats per polítics, desplaçant els tècnics a feines administratives. El projecte de Llei del Sector Públic (atenció!), camufladament, mantindrà aquesta situació. Per cert, els treballadors d'ens públics guanyen molt menys que els de l'Administració i no tenen possibilitat de movilitat ni de promoció.
Tot queda igual respecte als enxufats en les empresetes pùbliques. No poden llevar-se vots axixì com aixì, i que consti que hi enxufats del PP a mogollón
Per cert, vos heu fixat que no toquen els sous als emprats de les empreses públiques! Ja vos podeu imaginar perquè?
El tema de les empreses públiques sempre ha fet pudor, els funcionaris, al manco els darrers anys passen per durs i difícils processos de selecció anomenats oposicions però en canvi els treballadors de les empreses públiques NO.