Mentre el percentatge de persones adultes que són empresaris i autònoms a Espanya (10,64%) és major que la mitjà de la UE-15 (9,78%), el percentatge de persones adultes treballant en el sector públic és només un 9,51%, un dels percentatges menors en la UE-15, el terme mitjà de la qual és un 16%. En els països escandinaus , els més desenvolupats, és un 29,54% a Dinamarca, un 19% a Finlàndia, i un 21,34% a Suècia

Idò són càrrecs i assessories el que sobra. I els seus sous. I les seves dietes. I és URGENT suprimir els sous vitalicis consolidats per càrrec polític. TOTS. JA!

Què costa aquestes fusions, en canvis de lloc, logos i merdes d'aquestes? Els acomiadaments es faran quan es rebaixi el cost de l'acomiadament d'aquí un parell de mesos, OI!?!?!?!

La desaparició del COFUC? Què significa això? Com s'ho faran ara els nouvinguts per aprendre la nostra llengua? És així que ajudam a integrar-se als inmigrants? Segurament el COFUC desapareixerà, però no pot desapareixeer la seva funció: s'haur'a de substituir per algun altre Consorci o se n 'haurà de fer càrrec directament Política Lingüística. Ens agradaria saber què en diu de tot plegat na Margalida Tous.

EMAYA, LLEMSA, SEMILLA, etc,... Quan han convocat oposicions? MAI. El 90% de gent que hi fa feina són enxufats. També hi ha molts enxufats a l´UIB i a tots els Ajuntaments. Evidentment, ningú ho controla, i fan i desfan així com volen, i quan es convoca qualque plaça ja té noms i llinatges. I és així.

Algú pot dir quants doblers costarà totes aquestes fusions? Perquè podem riure o plorar molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! QUIN DESASTRE!!!

Qui diu que no es rebaixen els sous dels treballadors de les empreses públiques? No és cert. Per entrar a qualsevol organisme públic de la CAIB s'ha de passar un concurs oposició, amb publicitat i concurrència. Que en el passat no fos així en alguns casos, no tots, no lleva que la llei obligui a la concurrència i objectivitat. Si s'ha contractat algú de manera irregular, els responsables són els polítics, no els treballadors. Per culpa de les irregularitats molts treballadors són interins i veuen perillar el seu lloc de feina. La desesperació és major quan els llocs directius són ocupats per polítics, desplaçant els tècnics a feines administratives. El projecte de Llei del Sector Públic (atenció!), camufladament, mantindrà aquesta situació. Per cert, els treballadors d'ens públics guanyen molt menys que els de l'Administració i no tenen possibilitat de movilitat ni de promoció.

Tot queda igual respecte als enxufats en les empresetes pùbliques. No poden llevar-se vots axixì com aixì, i que consti que hi enxufats del PP a mogollón

Per cert, vos heu fixat que no toquen els sous als emprats de les empreses públiques! Ja vos podeu imaginar perquè?

El tema de les empreses públiques sempre ha fet pudor, els funcionaris, al manco els darrers anys passen per durs i difícils processos de selecció anomenats oposicions però en canvi els treballadors de les empreses públiques NO.