TW
0

L'exsecretària de Comunicació del Consell, Margalida Sotomayor, ha admès davant del jutge que instrueix el cas Maquillatge que va signar l'informe per tramitar la subvenció de 280.000 euros que la Institució va acordar el 2006 de cara a la creació d'un arxiu audiovisual per a Televisió de Mallorca, encara que ha afirmat que l'exadministrador de Vídeo U -impulsora de la cadena-, Miquel Oliver, "menteix més que parla" quan la implica en els detalls de la gestió d'aquesta aportació econòmica.

Així ho ha posat de manifest davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 2, Juan Ignacio Lope Sola, el fiscal Juan Carrau i diversos dels lletrats personats en el procediment, en una compareixença en la qual ha negat conèixer si el treball per al qual es va destinar la subvenció finalment es va dur a terme -segons les indagacions mai no es va produir- i ha recordat que l'informe se'l van traslladar ja redactat per firmar-lo i que el va rubricar perquè li va semblar "un bon projecte".

En aquest sentit, ha manifestat que li van comentar que estava prevista la subvenció per a l'arxiu de les televisions locals a fi de posar-lo a disposició de Televisió de Mallorca, i ha volgut deixar clar que l'informe no el va elaborar ella sinó que s'"imagina" que el va redactar Eugènia Cañellas, exsecretària tècnica de l'exvicepresident insular Miquel Nadal, o directament el departament d'Economia, el conseller del qual era Miquel Àngel Flaquer. La intenció, ha explicat, era "recuperar les imatges però desconec el treball de l'arxiu audiovisual.

L'encausada, defensada per Manuel Pomar i en llibertat sota fiança de 10.000 euros, ha recordat que li va comunicar a Oliver que no participaria "en els seus tripijocs" quan la va cridar i ha afirmat ignorar "quins objectius té aquest senyor", després que l'exdirectiu de Vídeo U afirmàs que van ser ella o l'exsecretari tècnic del Consell, Antoni Moragues, que li van instar a alterar les factures que es van presentar davant del Consell per sol·licitar la subvenció de 280.000 euros.

Es pot recordar que aquesta aportació pública anava dirigida a la catalogació del material audiovisual rere el tancament d'aquestes televisions ordenat per l'Administració, malgrat que aquesta, d'acord a les indagacions, mai no es va produir. Segons Oliver, tant Moragues com Sotomayor li van ordenar suprimir el concepte "Consell de Mallorca" de les factures sota el pretext que aquestes les presentaven les diferents televisions a la Xarxa i no directament al Consell.

Antoni Moragues

L'exsecretari tècnic del Consell i exdirector general de Radiotelevisió de Mallorca, Antoni Moragues, ha negat també avui haver participat en la tramitació de la subvenció presumptament irregular de 280.000 euros que la Institució insular va acordar el 2006 per a la catalogació del material audiovisual de les televisions locals, en asseverar que quan va ser aprovada ja havia cessat del seu càrrec a l'administració supramunicipal i «no tenia possibilitat d'intervenir en res».

Notícies relacionades

Durant la seva segona declaració com a imputat davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 2, Juan Ignacio Lope Sola, instructor del cas Maquillatge, i el fiscal Juan Carrau, Moragues ha assegurat que no va tenir coneixement d'aquesta aportació econòmica, sinó que «ho he tingut ara», i fins i tot ha subratllat que ha passat «justament el contrari», és a dir, que «mai es va subvencionar un arxiu audiovisual».

La declaració de Moragues, assistit pel lletrat Valeriano Marqués, contrasta d'aquesta manera amb la qual fa poc va efectuar l'exadministrador de la productora Vídeo U, Miquel Oliver, qui ha manifestat que «probablement» han estat Moragues o l'exsecretària de Comunicació del Consell, Margarita Sotomayor -qui també ha declarat avui-, els qui li van instar a alterar les factures que es van presentar davant del Consell per sol·licitar la subvenció de 280.000 euros.

Segons les investigacions, la subvenció ha estat destinada a la Xarxa de Televisions Locals, entitat que uneix a cadenes locals de l'illa -que havien de tancar en aquella època per ordre de l'Administració- i altres empreses vinculades a la productora Vídeo U, malgrat que suposadament la catalogació mai s'ha produït. Sobre aquesta qüestió, l'encausat va recriminar que Oliver «es confon» ja que «no parlem de la subvenció i una vegada cessat del seu càrrec, el desembre del 2005, «no participava en res en la tramitació de les subvencions i no podia proposar cap», segons ha insistit. En aquesta mateixa línia, Moragues ha assegurat que després, com a director general de la Radiotelevisió de Mallorca, ningú li va comunicar que li posaven a la seva disposició un arxiu i que havia intenció de crear-lo.

Tasques electorals

D'altra banda, el magistrat ha interrogat a l'encausat sobre la presumpta utilització per part d'UM de tres utilitzats de la cadena dependent del Consell per tramitar paperetes a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007, i en aquest sentit Moragues ha assegurat de manera contundent que ni ell «ni ningú» va donar cap ordre a aquests treballadors per portar a terme comesos electorals com tampoc els ha dit que aquesta tasca «fora prioritària», en contra d'allò manifestat la setmana passada davant del jutge per dues administratives de Televisió de Mallorca.

D'acord a la versió oferta per Moragues, ha estat la seva secretària Cristina Muñoz qui va parlar d'aquestes paperetes amb els treballadors i els ha dit que podrien omplir-les a les tardes. «Van acordar fer les paperetes tot i que ara mateix Cristina no era d'UM», va puntualitzar l'imputat, qui ha recordat que la secretària es va oferir en una conversa a ajudar-lo «en qüestions d'UM» i que hi ha hagut més «gent que va participar» en aquesta tasca.

«El treball era molt senzill, no crec que fora per a dos o tres setmanes sinó per a un parell d'hores algunes tardes», va exposar l'exsecretari tècnic del Consell davant de les afirmacions d'una de les anteriors testimonis, que ha afirmat que el treball es va prolongar durant «dos o tres setmanes». Així les coses, ha manifestat no tenir constància que se'ls compensés d'alguna forma a aquestes persones, ni tan sols «amb dies lliures».