Garcia, militant d'Unió Mallorquina a Palma i casat amb la cosina de Maria Antònia Munar, afirma en l'escrit que Nadal el convencé perquè adquirís el 25% de les accions de la productora Vídeo U en nom seu, sense que Munar en sabés res. Diu que l'exconseller Nadal li havia dit que "pel càrrec polític" no convenia que el seu nom aparegués en la compra. Tot es feia "amb l'objectiu de poder tenir el control" de Vídeo U i "utilitzar-la en la pròxima campanya electoral". Afirma que ho acceptà perquè era "un bé per al partit".
Segons indica Garcia, Nadal li comentà que havia pensat en ell "perquè conec el tema de les telecomunicacions i sap que som una persona seriosa". Hi afegeix que Nadal li assegurà "que era una operació legal, que els doblers els posava ell i que això era totalment confidencial" i que li ordenà que es posàs en contacte amb Miquel Sard, "el seu gestor", per als detalls de l'adquisició.
Dubtes
La declaració de Garcia contradiu directament la que feren altres acusats, com Miquel Nadal, que digué que Garcia actuà com a testaferro de l'expresidenta del Parlament Maria Antònia Munar, i Miquel Sard, el testaferro confés de Miquel Nadal, que també declarà que Garcia representava Munar en l'operació.
Davant d'aquestes declaracions, el jutge arribà a demanar a Garcia en la tanda de preguntes per què cinc acusats afirmaren que havia dit que havia de demanar el permís de "Maria Antònia" per revendre a Oliver les accions de Vídeo U. Garcia va respondre que havien expressat allò que la Fiscalia volia sentir.
De fet, Garcia indica en l'escrit que Sard també comprà un 25% de Vídeo U, la qual cosa ha estat confessada pel mateix Sard. Allò que no diu és per què, si diu la veritat, calgueren dos compradors diferents si tots dos actuaven en nom de la mateixa persona.
Els missers que assistiren ahir a la vista en què declarà Garcia estaven sorpresos pel seu testimoni. Mentre esperaven a fora que acabàs de llegir aquesta declaració per tal de firmar-la, més d'un la criticà. Un comentà que "en cinc minuts més hauria estat capaç de dir que era el testaferro de qui fos". Fonts judicials la consideraren "poc creïble" i amb contradiccions.
Sigui com sigui, Garcia donà la seva versió. Entrà i sortí de la sala tot compungit i, a mitjan declaració, un advocat en sortí per cercar-li un suc de fruita perquè, segons comentà a l'agent de seguretat privada, semblava que s'ofegava.
Durant la declaració, a Víctor Garcia, també li demanaren sobre l'origen dels doblers amb què es compraren les accions. Segons fonts judicials, indicà que creia que pertanyien a Miquel Nadal i que, si no, no sabia de qui eren.
Nadal, en canvi, va dir quan declarà que els 300.000 euros que costà l'operació de compra d'accions els hi donà Maria Antònia Munar, dins del cotxe oficial, en un trajecte de Palma a Inca.
Bona part de l'escrit de Garcia, per tant, es dedica a exculpar l'expresidenta Maria Antònia Munar. Afirma que el 2008, quan els missers Emili Gené, Francesc Gené i Joan Font li demanaren l'autorització per vendre el seu 10% de les accions a Miquel Oliver, administrador de l'empresa, ho demanà a Miquel Nadal: "Aquest em digué que ho consultàs a Maria Antònia Munar. Em vaig sorprendre molt perquè era la primera vegada que em feia entendre que Maria Antònia n'estava assabentada". Tot seguit hi afegeix que es posà en contacte amb l'expresidenta del Parlament, que li digué "que no tenia ni idea de què li parlava". Llavors, indica que explicà a Munar com havia anat l'operació. Amb tot, explica en el text que autoritzà la venda a Oliver i afirma que després contactà amb Nadal: "Li vaig dir que no volia continuar amb les accions i que cercàs un comprador; em digué que ja em telefonaria. No m'ha tornat a cridar".
Més endavant afirma que el febrer del 2009 el trucà Miquel Oliver amb la voluntat de comprar-li les accions, entengué que pagant al comptat.
Diu que li va dir que sí, que volia desfer-se de tot allò. A la notaria, però, diu que s'adonà que ho volien pagar a terminis. Indica que "no volia estar cinc anys pendent d'uns cobraments", per la qual cosa no ho firmà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El concepte de testaferro no existeix an el codi civil, no hi ha testaferros, hi ha propietaris. Per lo que sabem els propietaris són Victor Garcia, 25%, i Miquel Sard, 25%. Hazienda ha de sebre qui són els propietaris de Video U. També seria necessari recusar aquest jutge instructor, sembla igual que el fals metge. Se hauria de afinar quina facultat de lleis li donà el títol. Si hi ha metges falsos, també hi pot haver llicenciats en lleis falsos.
A jbm i Vergonya, Vos oblidau del PSOE: filesa, gal, Eivissa centre i més ...
a vergonya d'um, per dir-se Partit dels Corruptes hi haurien d'entrar també els del pp, recorda.te'n: "hoy es lunes y estoy en mi despacho" salut jbm
UM és una vergonya per la nostra terra. Si volen canviar de sigles que es posin PC PARTIT DELS CORRUPTES, i al manco no enganyaran a ningú. Ja està be de prendre el pel a la gent!!! Quina tropa de vividors de la cosa pública. Ningú es podrà escapar de la justícia, ni tan sols en PASCUAL que diu que està tan net i tan tranquil. ¿Es per aixó que fas tanes reunions al teu poble, per fora vila amb tots els imputats d'UM, per veure com vestiu el sant? ¿Penses que la gent ho creu que no estas tan untat com els altres?
Per favor, si es veu d'una hora enfora que l'únic d'UM amb cap per fer tots aquests moviments no pot ésser més que na Munar. Tot els altres són curtets, curtets.