Prop de 3.000 persones es manifestaren pels carrers de Palma sota el lema Ni Espanya, ni França. Decidim Països Catalans. Tot i la presència policial i el record de la bandera espanyola cremada l'any passat, a la marxa d'ahir no es registraren incidents. I és que el servei d'ordre contingué un reduït grup de neonazis, que intentà llançar ous (sense èxit) contra la comitiva. La presència d'efectius policials de paisà, igualment, hi fou notable.
La mobilització es dividí en tres grans blocs. Darrere les xeremies que l'obrien caminaven els principals dirigents del PSM, ERC i Entesa, com també del sindicat STEI-i. A la capçalera es pogué veure Biel Barceló, en alegre i fluida conversa, amb el republicà Joan Lladó. Per part d'Entesa, hi assistí, entre d'altres, Ramon Quetgles. Darrere el bloc del PSM, s'agrupà el d'ERC, un poc menys nombrós, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts del Principat.
Finalment, s'obria pas el bloc de l'Esquerra Independentista (EI), en aquesta ocasió el més nombrós, que realitzà accions reivindicatives al llarg del recorregut. Sortint del Born, per exemple, hissaren una pancarta contra el Pla de carreteres a les obres de la façana del Casal Balaguer. A la costa de la Pols llegiren el seu manifest i a l'altura del carrer Oms cremaren desenes de reproducions en paper de la bandera espanyola. La Policia espanyola, destacada en el recorregut, no hi intervingué.
El parlament final a la plaça dels Patins, on més tard la festa continuà amb un concert de Brams, reivindicà "la dimissió dels polítics imputats en casos de corrupió" i criticà el "virrei Ramon Socies", delegat de Govern, pels "atacs al català que els mallorquins han patit amb el seu consentiment".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que hi hagi qualque apàtrida només és l'excepció que confirma la regla: les persones són, o se'n fan si no hi han nascut, de qualque lloc i l'estimen i el consideren la seva nació o poble (els italians, Itàlia; els portuguesos, Portugal; els espanyols, Espanya; els eslovens, Eslovènia; els catalans, Catalunya; els Kurds, el Kurdistan; etc.).
Marta, segurament és més fàcil pertànyer a més d'un poble que no a cap, això no t'ho negaré. Ara, no lliguis nacionalisme a lloc de naixement, perquè la cosa no va així. En tot cas, si tu creus que no pertanys a cap poble, doncs res, que siguis molt feliç i bon any nou, però els que som conscients que hi pertanyem tenim tot el dret d'exercir els drets que ens corresponen, començant pel d'autodeterminació. No perquè tu no vulguis votar això ens lleva als altres el dret de fer-ho, eh que no?
Marta: t'has de decidir, no pots estar a tots dos bàndols; o afavoreixes els maltractadors o afavoreixes els maltractats.
Perdonau: no és "un altra", és "una altra".
Qui parla de mèrits? Es tracta d'estats imperialistes, com l'espanyol i el francès, menats i manats per persones d'uns pobles o nacions determinats, que no consenten l'alliberament de les persones que pertanyen a un altra nació concreta, en el nostre cas la catalana.
Això ho dius tu. Es pot ser persona sense pertanyer a cap poble, i també es pot pertanyer a més d´un. En qualsevol cas, neixer aquí o allà no té cap mérit, és per això que mai entendré els nacionalistes.
A Marta: ni abans ni després, perquè fer part d'un poble és una característica de les persones.
Al comentari anterior: Abans que els pobles hi són les persones.
Per molts d'insults que rebem, no hi ha manera de tapar que l'estat espanyol té un forat negre democràtic perquè no respecta el dret a l'autodeterminació dels pobles.
Els esportistes no saben escriure.