Que hi hagi qualque apàtrida només és l'excepció que confirma la regla: les persones són, o se'n fan si no hi han nascut, de qualque lloc i l'estimen i el consideren la seva nació o poble (els italians, Itàlia; els portuguesos, Portugal; els espanyols, Espanya; els eslovens, Eslovènia; els catalans, Catalunya; els Kurds, el Kurdistan; etc.).

Marta, segurament és més fàcil pertànyer a més d'un poble que no a cap, això no t'ho negaré. Ara, no lliguis nacionalisme a lloc de naixement, perquè la cosa no va així. En tot cas, si tu creus que no pertanys a cap poble, doncs res, que siguis molt feliç i bon any nou, però els que som conscients que hi pertanyem tenim tot el dret d'exercir els drets que ens corresponen, començant pel d'autodeterminació. No perquè tu no vulguis votar això ens lleva als altres el dret de fer-ho, eh que no?

Marta: t'has de decidir, no pots estar a tots dos bàndols; o afavoreixes els maltractadors o afavoreixes els maltractats.

Perdonau: no és "un altra", és "una altra".

Qui parla de mèrits? Es tracta d'estats imperialistes, com l'espanyol i el francès, menats i manats per persones d'uns pobles o nacions determinats, que no consenten l'alliberament de les persones que pertanyen a un altra nació concreta, en el nostre cas la catalana.

Això ho dius tu. Es pot ser persona sense pertanyer a cap poble, i també es pot pertanyer a més d´un. En qualsevol cas, neixer aquí o allà no té cap mérit, és per això que mai entendré els nacionalistes.

A Marta: ni abans ni després, perquè fer part d'un poble és una característica de les persones.

Al comentari anterior: Abans que els pobles hi són les persones.

Per molts d'insults que rebem, no hi ha manera de tapar que l'estat espanyol té un forat negre democràtic perquè no respecta el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Els esportistes no saben escriure.