Ara bé, cal interpretar els fets en perspectiva. Si la manifestació de Círculo pretenia contrarestar l'èxit mobilitzador de l'Obra Cultural Balear, erraren l'objectiu. Tant la cadena humana (més de 10.000) com la recent Acampallengua (15.000) superen amb diferència la marxa d'ahir.
A més, si la manifestació d'ahir deixa un guanyador, aquest és Carlos Delgado. El batle de Calvià galvanitza políticament l'ala més dretana del Partit Popular i ahir rebé un bany de masses amb crits de "president, president!" inclosos. Amb tot, la presidenta Rosa Estaràs fou la gran absent d'ahir. Oficialment tenia un acte electoral a Eivissa, però la veritat, segons Carlos Delgado, "és que Rosa defensa un posicionament totalment diferent al que reivindicava aquesta manifestació, per què ella no estava a favor de la llibertat a l'educació".
Delgado també atacà el batle de Marratxí, José Ramon Bauzà, qui tan sols es trobava a dos metres de distància. "No entenc la seva presència", indicà Delgado sobre qui, probablement, serà el successor de Rosa Estaràs.
Tanmateix, Bauzà evità especular sobre el seu futur i assegurà: "Avui no estic pensant si seré el candidat". Joan Rotger, president del partit a Mallorca; la diputada Maria Salom, Mabel Cabrer i l'exbatlessa Catalina Cirer també assistiren a la mobilització. Eren ells, per ventura, alguns dels pocs manifestants que parlaven en la llengua pròpia. També hi eren el president d'Afedeco, Tomeu Servera, que cridà dies enrere a la manifestació, i el misser Rafel Perera. Entre els suports forans, Rosa Díez, Miguel Duran, Albert Rivera i Regina Otaola.
Així, la llengua predominant dels manifestants era el castellà i el català quedà relegat al lema ("Volem llibertat d'elecció") i a alguns dels crits ("No som catalans, som mallorquins"). Unes consignes que, per cert, insistien en l'odi anticatalà ("Catalans, fora de Mallorca!", "Mallorquí i castellà!"). És el sentiment que s'intuïa en la majoria de les converses. "Que yo soy supermallorquina, eh? A ver qué se piensan...", deia una dona a la defensiva.
Durant la marxa es produïren tres incidents. Els primers minuts de tensió es visqueren al carrer del Parlament, quan una dotzena de militants de l'esquerra independentista es burlaren dels manifestants i exhibiren una pancarta en què es llegia: "Català sí, sí, sí! Feixisme no, no, no!".
Poc després, a la plaça de Cort, cinc joves d'estètica antifeixista s'encararen amb el pas de la mobilització i un parell d'ultres espanyols els copejaren amb el pal de fusta que sostenia una gran bandera espanyola. Efectius de la Policia Nacional els conduïren a la plaça Santa Eulàlia, per escorcollar-los i identificar-los, i continuaren després cap a la plaça d'Espanya. Poc abans d'arribar-hi es produí la darrera i més greu de les trifulgues.
Una desena de membres de Democracia Nacional, formació "neofeixista", fustigar un client que prenia cafè a una terrassa de la plaça d'Espanya per lluir una samarreta per l'apropament dels presos bascos a Euskal Herria. Així, per tercera vegada en una hora, els membres de la Policia Nacional hi van haver d'intervenir. Si bé, en aquesta ocasió, fou per protegir algú de fora de la protesta i no a l'inrevés.
Allà, al centre de la plaça, els esperava la cançó de Jarcha. "Sin ira, libertad...", sonava per megafonia sense interrupció, com si haguessin pitjat el botó repeat. Tanmateix, no fou aquest l'únic revival de temps que crèiem ja superats. Banderes d'Espanya amb l'àguila franquista foren presents a l'acte, que segons Círculo Balear "no era ni d'esquerres ni de dretes". Per tant, era d'aus.
El discurs
"Tinc el pèl de punta, estic emocionat", cridà ahir Jorge Campos, president del Círculo Balear, des d'un petit altar installat davant l'estàtua del rei en Jaume de la plaça d'Espanya, on culminà la manifestació contra el català.
Campos, que insistí a dir que "les llengües ens uneixen i volem llibertat d'elecció", es dirigí al públic sempre en castellà, excepte per donar suport "al nostre mallorquí, al nostre menorquí i al nostre eivissenc", sense especificar, però, en quina de les tres "llengües" ho havia pronunciat.
El president del Círculo Balear oferí un discurs amb escàs contingut, però féu referència a algunes de les principals reivindicacions espanyolistes. Defensà el castellà com "la llengua oficial d'Espanya que ens uneix" i, sobre la llengua pròpia de Mallorca, digué: "Volem que sigui un mèrit, no un requisit". Campos, que enaltí les seves reivindicacions entre modests aplaudiments i ovacions, continuà: "Volem gaudir de les manifestacions culturals i del teatre sense polititzar de manera nacionalista". "I perquè això sigui possible exigim fort i clar que és fonamental derogar la normativa de normalització lingüística de 1986", sentencià.
Tanmateix, el moment més dur fou quan Campos instrumentalitzà un nin, "el petit Olav", a qui suposadament no deixaren examinar en castellà a Eivissa, perquè sortís a l'escenari. "Avui tots som Olav, aquest nin és un valent", digué Campos per donar pas a l'infant, que admeté, amb veu temorosa: "Em fa llàstima haver arribat fins a aquest punt per defensar un dret".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es lamentable, en el siglo en el que vivimos! nadie es mejor ni peor, las culturas tienden a fusionarse a convivir unas con otras a lograr un enriquecimiento mutuo, pero esto solo se logra con buena voluntad y sentido comun, la situacion global, de crisis social y económica genera que las corrientes migratorias sean mas activas, hoy por hoy es lo que hay entre nosotros y habrá que adaptarse! de todos modos de tener que estudiar en algun idioma, me gustaria poder haber aprendido el mallorqui, pero esto no se enseña! en los tiempos en que vivimos nada de esto tendría que ser obligatorio, deberia ser por que realmente lo sientes asi, aprender de corazon es cuando hacemos propia la cultura y vivimos de acuerdo a sus costumbres.
Bones, he llegit coses sobre Suissa a alguns dels comentaris, i confirm molt de el que he llegit. Els diferents idiomes oficials son respectats per tot arreu. No hi ha un idioma que ha canviat el seu nom per "suis", com ha passat a Espanya amb el castella (espanyol). Aqui vas a comprar qualsevol producte i TOT ve etiquetat en frances, italia i alemany, a la vegada. TOT. I lo que vos puc dir tambe, es que conec bastants d'espanyols que arriben per aquestes terres, i la seva politica d'integracio es exactament igual als que emigren a Mallorca (sense voler generalitzar, tot i que siguin majoria). Alguns mesos despres de la seva arribada aqui, ja s'ha format un ghetto en castella, que preten ensenyar als suissos i altres ciutadans la forma de viure, de beure (fa mesos hi ha hagut un escandol a Ginebra per un espanyol que va convocar el primer botellot multitudinari -ben segur sense avisar les autoritats, etc- i varen deixar un parc public ben "arreglat")... I com que els suissos son, en general molt oberts a altres cultures, i la majoria d'ells parlen al manco 5 llengues, molts d'ells accepten el comportament colonitzador espanyol i aprofiten per aprendre un poc de castella per anar de vacances a sudamerica mes comodament. He recollit d'una pagina web un comentari d'algu que respon a una oferta de feina a Suissa, on s'especifica clarament que s'exigeix el frances: "¿realmente con el parecido que hay entre el Italiano (lengua oficial de suiza) y el castellano hace falta saber francés? ¿un pueblo hermano con una misma lengua nos exige francés?" Aixo resumeix molt be tot una filosofia (sense voler generalitzar, evidentment). He vist pamfletos al consolat espanyol de Ginebra on es busquen solucions per poder escolaritzar en castella els fills d'espanyols inmigrants a Suissa. Aixi que el comportament totalment sense respecte que hem vist a Mallorca tambe es manifesta a l'extranger. Ja en començ a estar fart...
Bones, he llegit coses sobre Suissa a alguns dels comentaris, i confirm molt de el que he llegit. Els diferents idiomes oficials son respectats per tot arreu. No hi ha un idioma que ha canviat el seu nom per "suis", com ha passat a Espanya amb el castella (espanyol). Aqui vas a comprar qualsevol producte i TOT ve etiquetat en frances, italia i alemany, a la vegada. TOT. I lo que vos puc dir tambe, es que conec bastants d'espanyols que arriben per aquestes terres, i la seva politica d'integracio es exactament igual als que emigren a Mallorca (sense voler generalitzar, tot i que siguin majoria). Alguns mesos despres de la seva arribada aqui, ja s'ha format un ghetto en castella, que preten ensenyar als suissos i altres ciutadans la forma de viure, de beure (fa mesos hi ha hagut un escandol a Ginebra per un espanyol que va convocar el primer botellot multitudinari -ben segur sense avisar les autoritats, etc- i varen deixar un parc public ben "arreglat")... I com que els suissos son, en general molt oberts a altres cultures, i la majoria d'ells parlen al manco 5 llengues, molts d'ells accepten el comportament colonitzador espanyol i aprofiten per aprendre un poc de castella per anar de vacances a sudamerica mes comodament. He recollit d'una pagina web un comentari d'algu que respon a una oferta de feina a Suissa, on s'especifica clarament que s'exigeix el frances: "¿realmente con el parecido que hay entre el Italiano (lengua oficial de suiza) y el castellano hace falta saber francés? ¿un pueblo hermano con una misma lengua nos exige francés?" Aixo resumeix molt be tot una filosofia (sense voler generalitzar, evidentment). He vist pamfletos al consolat espanyol de Ginebra on es busquen solucions per poder escolaritzar en castella els fills d'espanyols inmigrants a Suissa. Aixi que el comportament totalment sense respecte que hem vist a Mallorca tambe es manifesta a l'extranger. Ja en començ a estar fart...
I ara he tornat a cercar i he descobert que surt l'edició impresa en l'arxiu! Però seré gilipollas!! Em fa una vergonya ser tan inútil amb l'ordinador. Ja tan sol cal que ho publiquin!! Quina penita, pena!!
Ara que ho dius avui m'he oblidat de comprar l'edició impresa! A l'edicio del dissabte 30 de maig surt l'opinió d'un tal Mariano Moragues amb el títol "que vol aquesta gent" i he intentat trobar-la però no hi és, és una errada i no sé com cercar-la per corregir-la amb l'original. Bé, si em pots ajudar m'ho dius, que a més és molt estesa i tendria feina per a una estoneta. A jo també m'ha passat algun que altre pic això dels nicks.És difícil trobar a algú que escrigui tan bé com tu, però sí,haurem d'anar ben alerta. Que tenguis un bon diumenge!!
Ara que això ja ho tenc arreglat, en tenc dos més, de malentesos. Al blog d'en Raphel Pherrer, algú altre ha signat com a "Tip", i a la notícia "Acord perquè Flaquer sigui president" també. Això, a més, ha anat a l'edició escrita, on passen els nicks a majúscules. Quina casualitat, no? Devem estar tots ben tips de moltes coses, en aquest país. Ja ho veus, ara haurem d'anar ben alerta qui ens diu coses des d'un nick que coneixem. Bon cap de setmana!
Bon dia, tip. Sí que era gros el malentès, vaja, ni se m'havia acudit que fos un diminutiu! i em resultava tan estrany venint de tu!!(crec que no es diu així, em sona rar, rar, rar). I en realitat ma mare és rioxana però va viure a bilbao també.Està tot tan a prop!! Em sembla bé el que dius, és just. Crec que el reconeixement de les coses propies i alienes fan que deixen de ser almanco alienes i mos enriquim a tots (també em sona rar, estic de espessa). Ay els pronoms febles... Ja podem apropar les butacas aleshores. :) Bon cap de setmana, maco
Una de pronoms febles. "Al meu fill (LI) el castellà (EL) ensenyaria" és "li l'ensenyaria" o "l'hi ensenyaria", si ho dic bé.
Dius "Igual que si sabès euskera se l'ensenyaria i així deixaria de ser maqueta." Aquí hi ha hagut un malentès gros que s'ha d'aclarir, i aviadet: "maqueta" ho he dit només com a diminutiu de "maca". Segurament se m'ha creuat "guapita". Hi ha provocació retòrica, sí, però no insult. De cap manera no t'he volgut dir "maketa" -no seria "maketo", invariable?-, igual com mai no t'he tractat com a forastera, ben al contrari. Si ja et vaig reconèixer una doble nacionalitat, ara que sé que ta mare -no la teva padrina, disculpa- és de Bilbao potser hauríem de parlar de triple nacionalitat, fins i tot. Però va teu, en tot cas. Jo no diria que si visqués a Castella siguis tu personalment qui m'obliga a triar castellà. Hi ha la qüestió de la cohesió social. Igual com jo no puc rebutjar el castellà a l'ensenyament en castellà dels meus fills si visc a les Castelles, consider impresentable rebutjar el català aquí, com a assignatura i com a llengua vehicular. Crec que no és estrany que els catalans tenguem la pell més aviat prima pel que fa a la imposició del castellà. Són molts de segles de patiment, i una consciència ben clara que ens hi jugam la supervivència. Em cou? No ho sé. Mir de mantenir el cap fred. Pitjor seria que no me'n temés, em pens. Bé, bona nit, maca.
"que no som catalans!" mallorquí, fa devers 6 hores Idò qué som? estimat "mallorquí" si et prens la molèstia de mirar la història escrita (al viquipèdia trobaràs informació de bona font) descobriràs que els mallorquins som descendents dels catalans que poblaren Mallorca quan el rei En Jaume va fer fora als moros. Un mallorquí de veres sense cap complexe no té cap problema en reconeixer el seu origen català. Només els mallorquins víctimes del botxí espanyol despotriquen i rebutgen als seus germans catalans i valencians. En poques paraules, som mallorquins perque em nacut a Mallorca i som catalans perque la nostra nació es la catalana i no la espanyola.