Es lamentable, en el siglo en el que vivimos! nadie es mejor ni peor, las culturas tienden a fusionarse a convivir unas con otras a lograr un enriquecimiento mutuo, pero esto solo se logra con buena voluntad y sentido comun, la situacion global, de crisis social y económica genera que las corrientes migratorias sean mas activas, hoy por hoy es lo que hay entre nosotros y habrá que adaptarse! de todos modos de tener que estudiar en algun idioma, me gustaria poder haber aprendido el mallorqui, pero esto no se enseña! en los tiempos en que vivimos nada de esto tendría que ser obligatorio, deberia ser por que realmente lo sientes asi, aprender de corazon es cuando hacemos propia la cultura y vivimos de acuerdo a sus costumbres.

Bones, he llegit coses sobre Suissa a alguns dels comentaris, i confirm molt de el que he llegit. Els diferents idiomes oficials son respectats per tot arreu. No hi ha un idioma que ha canviat el seu nom per "suis", com ha passat a Espanya amb el castella (espanyol). Aqui vas a comprar qualsevol producte i TOT ve etiquetat en frances, italia i alemany, a la vegada. TOT. I lo que vos puc dir tambe, es que conec bastants d'espanyols que arriben per aquestes terres, i la seva politica d'integracio es exactament igual als que emigren a Mallorca (sense voler generalitzar, tot i que siguin majoria). Alguns mesos despres de la seva arribada aqui, ja s'ha format un ghetto en castella, que preten ensenyar als suissos i altres ciutadans la forma de viure, de beure (fa mesos hi ha hagut un escandol a Ginebra per un espanyol que va convocar el primer botellot multitudinari -ben segur sense avisar les autoritats, etc- i varen deixar un parc public ben "arreglat")... I com que els suissos son, en general molt oberts a altres cultures, i la majoria d'ells parlen al manco 5 llengues, molts d'ells accepten el comportament colonitzador espanyol i aprofiten per aprendre un poc de castella per anar de vacances a sudamerica mes comodament. He recollit d'una pagina web un comentari d'algu que respon a una oferta de feina a Suissa, on s'especifica clarament que s'exigeix el frances: "¿realmente con el parecido que hay entre el Italiano (lengua oficial de suiza) y el castellano hace falta saber francés? ¿un pueblo hermano con una misma lengua nos exige francés?" Aixo resumeix molt be tot una filosofia (sense voler generalitzar, evidentment). He vist pamfletos al consolat espanyol de Ginebra on es busquen solucions per poder escolaritzar en castella els fills d'espanyols inmigrants a Suissa. Aixi que el comportament totalment sense respecte que hem vist a Mallorca tambe es manifesta a l'extranger. Ja en començ a estar fart...

Bones, he llegit coses sobre Suissa a alguns dels comentaris, i confirm molt de el que he llegit. Els diferents idiomes oficials son respectats per tot arreu. No hi ha un idioma que ha canviat el seu nom per "suis", com ha passat a Espanya amb el castella (espanyol). Aqui vas a comprar qualsevol producte i TOT ve etiquetat en frances, italia i alemany, a la vegada. TOT. I lo que vos puc dir tambe, es que conec bastants d'espanyols que arriben per aquestes terres, i la seva politica d'integracio es exactament igual als que emigren a Mallorca (sense voler generalitzar, tot i que siguin majoria). Alguns mesos despres de la seva arribada aqui, ja s'ha format un ghetto en castella, que preten ensenyar als suissos i altres ciutadans la forma de viure, de beure (fa mesos hi ha hagut un escandol a Ginebra per un espanyol que va convocar el primer botellot multitudinari -ben segur sense avisar les autoritats, etc- i varen deixar un parc public ben "arreglat")... I com que els suissos son, en general molt oberts a altres cultures, i la majoria d'ells parlen al manco 5 llengues, molts d'ells accepten el comportament colonitzador espanyol i aprofiten per aprendre un poc de castella per anar de vacances a sudamerica mes comodament. He recollit d'una pagina web un comentari d'algu que respon a una oferta de feina a Suissa, on s'especifica clarament que s'exigeix el frances: "¿realmente con el parecido que hay entre el Italiano (lengua oficial de suiza) y el castellano hace falta saber francés? ¿un pueblo hermano con una misma lengua nos exige francés?" Aixo resumeix molt be tot una filosofia (sense voler generalitzar, evidentment). He vist pamfletos al consolat espanyol de Ginebra on es busquen solucions per poder escolaritzar en castella els fills d'espanyols inmigrants a Suissa. Aixi que el comportament totalment sense respecte que hem vist a Mallorca tambe es manifesta a l'extranger. Ja en començ a estar fart...

I ara he tornat a cercar i he descobert que surt l'edició impresa en l'arxiu! Però seré gilipollas!! Em fa una vergonya ser tan inútil amb l'ordinador. Ja tan sol cal que ho publiquin!! Quina penita, pena!!

Ara que ho dius avui m'he oblidat de comprar l'edició impresa! A l'edicio del dissabte 30 de maig surt l'opinió d'un tal Mariano Moragues amb el títol "que vol aquesta gent" i he intentat trobar-la però no hi és, és una errada i no sé com cercar-la per corregir-la amb l'original. Bé, si em pots ajudar m'ho dius, que a més és molt estesa i tendria feina per a una estoneta. A jo també m'ha passat algun que altre pic això dels nicks.És difícil trobar a algú que escrigui tan bé com tu, però sí,haurem d'anar ben alerta. Que tenguis un bon diumenge!!

Ara que això ja ho tenc arreglat, en tenc dos més, de malentesos. Al blog d'en Raphel Pherrer, algú altre ha signat com a "Tip", i a la notícia "Acord perquè Flaquer sigui president" també. Això, a més, ha anat a l'edició escrita, on passen els nicks a majúscules. Quina casualitat, no? Devem estar tots ben tips de moltes coses, en aquest país. Ja ho veus, ara haurem d'anar ben alerta qui ens diu coses des d'un nick que coneixem. Bon cap de setmana!

Bon dia, tip. Sí que era gros el malentès, vaja, ni se m'havia acudit que fos un diminutiu! i em resultava tan estrany venint de tu!!(crec que no es diu així, em sona rar, rar, rar). I en realitat ma mare és rioxana però va viure a bilbao també.Està tot tan a prop!! Em sembla bé el que dius, és just. Crec que el reconeixement de les coses propies i alienes fan que deixen de ser almanco alienes i mos enriquim a tots (també em sona rar, estic de espessa). Ay els pronoms febles... Ja podem apropar les butacas aleshores. :) Bon cap de setmana, maco

Una de pronoms febles. "Al meu fill (LI) el castellà (EL) ensenyaria" és "li l'ensenyaria" o "l'hi ensenyaria", si ho dic bé.

Dius "Igual que si sabès euskera se l'ensenyaria i així deixaria de ser maqueta." Aquí hi ha hagut un malentès gros que s'ha d'aclarir, i aviadet: "maqueta" ho he dit només com a diminutiu de "maca". Segurament se m'ha creuat "guapita". Hi ha provocació retòrica, sí, però no insult. De cap manera no t'he volgut dir "maketa" -no seria "maketo", invariable?-, igual com mai no t'he tractat com a forastera, ben al contrari. Si ja et vaig reconèixer una doble nacionalitat, ara que sé que ta mare -no la teva padrina, disculpa- és de Bilbao potser hauríem de parlar de triple nacionalitat, fins i tot. Però va teu, en tot cas. Jo no diria que si visqués a Castella siguis tu personalment qui m'obliga a triar castellà. Hi ha la qüestió de la cohesió social. Igual com jo no puc rebutjar el castellà a l'ensenyament en castellà dels meus fills si visc a les Castelles, consider impresentable rebutjar el català aquí, com a assignatura i com a llengua vehicular. Crec que no és estrany que els catalans tenguem la pell més aviat prima pel que fa a la imposició del castellà. Són molts de segles de patiment, i una consciència ben clara que ens hi jugam la supervivència. Em cou? No ho sé. Mir de mantenir el cap fred. Pitjor seria que no me'n temés, em pens. Bé, bona nit, maca.

"que no som catalans!" mallorquí, fa devers 6 hores Idò qué som? estimat "mallorquí" si et prens la molèstia de mirar la història escrita (al viquipèdia trobaràs informació de bona font) descobriràs que els mallorquins som descendents dels catalans que poblaren Mallorca quan el rei En Jaume va fer fora als moros. Un mallorquí de veres sense cap complexe no té cap problema en reconeixer el seu origen català. Només els mallorquins víctimes del botxí espanyol despotriquen i rebutgen als seus germans catalans i valencians. En poques paraules, som mallorquins perque em nacut a Mallorca i som catalans perque la nostra nació es la catalana i no la espanyola.