Quim TorresPalma04/02/09 0:00
TW
0

El decret Nadal, que permet excepcions urbanístiques per ampliar els hotels, també estableix un mecanisme perquè es puguin legalitzar places il·legals i preveu que aquestes es puguin regularitzar per silenci si el Govern no contesta la petició en sis mesos. A través del decret llei, que ahir entrà en vigor, el Govern atorga als hotelers un període de vuit mesos per regularitzar les aproximadament 10.000 places il·legals que hi ha a Balears. No poden legalitzar places amb infracció urbanística greu ni les que deixin l’hotel amb menys de 45 metres quadrats per plaça. Han de presentar les peticions de legalització amb determinats certificats i documents tècnics, i Turisme ha de cobrar un preu per cada plaça, comprovar que compleixin els requisits i resoldre el procediment en un màxim de sis mesos. "Una vegada transcorregut aquest termini, s’entén estimada la sol·licitud", diu el decret llei.

La norma també deixa els consells sense una potestat que els dóna el nou Estatut, la de desenvolupar amb reglaments competències que els són pròpies, com la d’ordenació turística. De fet, els consells havien intentat fer valer en la negociació la seva potestat i el Consell Consultiu ha advertit el Govern en ocasions anteriors que no pot reglamentar competències que no són seves, com la d’ordenació turística, encara que a Mallorca la continuï executant. Per evitar l’informe negatiu del Consultiu, el Govern no justifica la seva potestat reglamentària amb les competències de turisme, sinó amb una competència genèrica que li és pròpia, la de "foment del desenvolupament econòmic, que incideix sobre l’ordenació i la planificació de l’activitat econòmica general en l’àmbit autonòmic".

Quatre mesos de burocràcia per a les obres

Notícies relacionades
Francesc Antich, a la presentació de l'acord en política turística.

S'amplia fins a dos anys el termini per legalitzar les places turístiques

Més notícies relacionades

Tots els empresaris que vulguin fer cap obra en el marc del decret Nadal i que impliqui un projecte arquitectònic necessitaran, d’una banda, el visat del Col·legi d’Arquitectes, i de l’altra, la llicència municipal d’obres. A més, els empresaris han d’acreditar que l’obra suposa una millora de l’oferta turística i que aquesta no augmentarà el volum i l’ocupació de la parcel·la més del 10% del legalment construït. Aquesta acreditació ha d’estar avalada per un informe favorable de l’administració turística competent; en el cas de Mallorca, la Conselleria de Turisme, i en els casos de Menorca i Evissa, les respectives conselleries insulars.

Per iniciar l’activitat, el decret preveu la subscripció per part dels empresaris d’una "declaració responsable" sobre el compliment dels requisits legalment establerts per obtenir la llicència o l’autorització administrativa prèvia. En aquest punt, el Govern té pendent d’aprovar encara, però, un decret que reguli el procediment de declaració responsable amb les aportacions de cada conselleria afectada –Turisme, Indústria, Comerç i Energia i Agricultura serien les que més aspectes haurien de regular, segons cada cas específic–. Amb la presentació de la declaració responsable, la llicència d’activitat i la llicència d’obres es podran tramitar a partir d’ara de manera simultània –fins ara la segona no es concedia fins que no es tingués la primera i totes les autoritzacions sectorials necessàries prèvies–, cosa que permetrà en certa manera agilitar la tramitació burocràtica.

En qualsevol cas, segons els casos, es preveuen una mitjana de quatre mesos per a l’obtenció de tots els documents necessaris per iniciar l’obra.En definitiva, se cerca que els procediments en relació a l’activitat turística s’unifiquin. Els ajuntaments –dels quals depèn el control urbanístic per llei orgànica– mantenen la darrera paraula, perquè són ells qui firmen la llicència d’obres.