Les Balears es van col·locar com la segona autonomia espanyola amb major fracàs escolar -un 38 per cent, només per darrere de Ceuta, que assoleix el 52 per cent, i la Comunitat Valenciana, amb un 39,7 per cent- i va empitjorar 2,9 punts aquest índex en el període 2000-2006, segons va assegurar un estudi de la revista especialitzada 'Magisteri'.
L'article -realitzat a partir de dades del Ministeri d'Educació i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)- va revelar que el fracàs escolar és més pronunciat al sud de la península, a les ciutats autònomes i als arxipèlags.
Així, va establir quatre grups tenint en compte els resultats escolars. En concret, les Illes, ajunt Ceuta, la Comunitat Valenciana, Melilla i les Canàries, estarien en el primer grup amb un percentatge superior al 35%. En el segon, encara per sobre de la mitjana nacional -fixada en el 30,8 per cent-, tot el sud peninsular: Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura.
Així mateix, molt a prop de la mitjana es troben la Comunitat de Madrid, al costat de bona part de les comunitats de l'Ebre: La Rioja, Aragó, i Catalunya.
L'últim grup, situat en el terç nord-occidental de la península, comprèn Castella i Lleó i les comunitats de la cornisa cantàbrica, Galícia, Cantàbria, Navarra, País Basc i Astúries (aquestes dos són les úniques que baixen del 20% i, per tant, les que podrien alimentar alguna esperança de complir els objectius marcats per Lisboa 2010).
Segons aquestes dades, Múrcia és l'única comunitat que va aconseguir “detenir els vaivens del seu fracàs, i aconsegueix millores graduals tots els anys: la seva millora és menys espectacular (-3,1 punts, un 9% de millora) que la seva constància en recuperar-se.
En termes globals, l'informe va apuntar que el fracàs escolar continua creixent a Espanya i ja assoleix la xifra del 30,8 per cent. Destaca a més que des de l'any 2000 Espanya va augmentar 4,2 punts el seu fracàs i només en els dos últims anys el va incrementar en 2,3 punts.
Diferències per sexes
Per sexes, el document va destacar també que les diferències són igualment “abismals”, amb una distància de 14 punts que separen el 37,6% de fracàs dels al·lots del 23,6% de les al·lotes. A més, va assenyalar que nou comunitats autònomes tenen un fracàs escolar masculí per sobre del 40%, mentre que només quatre tenen un fracàs escolar femení per sobre del 30%.
Balears és la segona autonomia amb més fracàs escolar: ja afecta un 38% d'estudiants
Les Illes empitjoren en 2,9 punts des de 2000, segons la revista 'Magisteri'
Palma03/09/08 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo si que puc parlar d l'ensenyament i educació a Mallorca. Sóc una llicenciada per l'O. de Madrid, casada amb un pagés mallorquin.Avui en diá la meva filla és investigadora en l'estranger i el meu fill compositor. Tant un com un altre van anar a col·legis públics i privats a Mallorca i a Castilla i puc dir: a.- en els llocs de clima càlid, el nivell cultural és més baix, entre altres coses perquè on fa fred els nens estan més temps a casa estudiant. b.- Si el nivell cultural és inferior, l'educació social i el saber comportar-se, socialment, és superior en el sud que en el nord.Sempre generalitzant. c.- Els professors ha d'esforçar-se molt mes en un aula amb vint nens i deu nacionalitats que en un aula on tots són castellans. d.- El problema d'alguna gent pel bilingüisme creo que és erroni.Els nens que aprenen aviat a expressar-se en dos idiomes, ho té sempre molt més fàcil per a expressar-se després en altres idiomes. Sinó mirar el que li costa a un castellà parlar altre idioma. I finalment, avui dia, amb els mitjans i facilitats de recerca que tenen els jovenes, tindríem tots que preguntar-nos si per a generacions futures, personalment ja no em toca, no hem de revisar el sistema educatívo tant a Mallorca com en qualsevol altra autonomia. Demano perdon per les meves faltes ortogràfiques i d´expressions
Tres mesos de vacances(dues per als docents) són excessius. Les primeres setmanes del curs són d'adaptació i les últimes es treballa bé poc. A més, cal afegir totes les festes i ponts. Estic totalment d'acord que el nivell cultural de molts mestres és molt baix. Tenir 25 alumnes en l'aula no ha de ser tasca fàcil. CONCLUSIÓ: aprofitar l'estiu a casa per a treballar mínim 30 mts diaris. Hi ha temps per a tot. I no deixar tota la responsabilitat de l'educació dels nostres fills en mans dels mestres.
Desafortunadament, Inmigrante, política i ensenyança van junts.
¿Y si separásemos la política de la enseñanza?
Pau Faner, entre les coses que s'haurien d'ensenyar a l'escola, com tu molt bé dius, hi hauria NO FER MES ES RIDICUL, com tu fas amb els teus judicis plans, poc profunds i basats en prejudicis enlloc de amb realitats. Segur que ets un bon exemple del resultat de l'educació de les Illes, i segur que és per culpa del català... perquè tu no podies posar res de la teva part, ja estaves comdemnat.
CATALA CULPABLE. Mes valdria aprendre altres coses i no fer mes es ridicul.
El problema es la manca de profesionalitat del profesorat que están mal formats, tenen poca educació i nula vocació, la majoria son mestres per gaudir de bones vacances, sobre tot els joves tenen una formació baixisima, sa vergonya d´Europa.
El fracàs escolar en algunes regions o comunitats on l'immigració és alta ja és de per sí una de les causes per ser difícil la comprensió de la llengua nova aquesta gent recent arribada a les nostres escoles, si parem atenció dels llocs on hi ha més fracàs, veurem ràpidament l'enorme quantitat d'immigrants a l'escola.
Mallorquín, tu tampoc ets ningú per donar lliçons de Mallorquí quan ni tan sols escrius en aquesta llengua, el que denotes és una manca d'educació important donant lliçons de mallorquí i no saber ni escriure la llengua de tots els mallorquins.
Massa bé està l'educació si la comparam amb la realitat social que tenim: Mirau, si parlam de: * Llenguatge: Crec que la majoria dels al·lots dels nostres centres escolars parlen millor que els nostres líders: Cabrés, Estaràs, Galmés, Tomàtigues... i ja no diré que la majoria de la població. Com a mostra tenim en mallorquín al post de més abaix. * Geografia: Basta dir-vos que tota una taulada em feia el contrari per dir que València no era el nostre Llevant, sinó el nostre Ponent. La majoria d'ells amb estudis superiors. Per llogar-hi cadires! Supòs que es deu a què cada vegada que es parla de la comunitat valenciana tothom s'hi refereix com a Levante... i ja se sap, pensar es tan feixug... * Valors ètics: Aquí val més riure... els dirigents de les nostres Illes s'insulten, menteixen, la corrupció els hi surt per les butxaques... La televisió només mostra insults i crits a tota hora... * Història i mètode científic: Basta veure que per Calvià algun dirigent es bota totes les bases científiques i publica desbarats gegantins. * Matemàtiques: Bé aquí ens lluïm a lo GRANDE. Els nostres empresaris no són capaços de calcular els comptes amb els seus negocis i acaben fent el ridícul... O aquest punt també pertany al de valors ètics? I d'aquest mode podem continuar i continuar... perquè a les escoles tenim un greu problema: No anam en el sentit de la societat. Educam d'acord al respecte envers la naturalesa (i la nostra societat es carrega el territori); creim en el treball en equip i la cooperació (i la societat es basa en la competitivitat i en individualisme salvatge); basam en el diàleg la resolució de conflicte (i a la societat qui més crida i més insulta sembla tenir més raó encara que tot siguin manipulacions i mentides.); fomentam una visió crítica envers els consumisme esverat (i vivim en la societat del consumisme atroç i de la publicitat enganyosa); parlam de l'acceptació d'un mateix i del creixement personal (i la gent només vol esser com el model prefabricat per la indústria de la moda. Model que se'ns imposa tot el dia a través de la publicitat, cinema...); creim en el treball del dia a dia (i estem en una societat on tot ha d'esser immediat i sense esforç) Idò, aquesta és una pinzellada que tal vegada mostri una altra possible cara del fracàs escolar. I és que si estem tan malament a les escoles serà que la nostra societat propicia aquest fet. I per tant per millora la nostra educació cal que tota la societat s'hi impliqui.