Ell liderarà els propers quatre anys una executiva paritària –amb més dones que homes en el nucli dur–, amb presència de joves i amb un fort pes de gent propera a Francina Armengol. La responsable dels socialistes mallorquins es perfila com el relleu d’Antich d’aquí a quatre anys.
En el seu discurs, més propi de president de Govern que de líder de partit, Antich aventurà que un acord amb el PP davant la crisi econòmica donaria "confiança" a la gent, però advertí que aquest no hauria de suposar mai cap rebaixa en la protecció territorial ni en les polítiques socials. "Vénen temps difícils i els socialistes, més que mai, hem de saber estar al costat de la societat i dels més necessitats", que capitalitzaran, reiterà, "les respostes" a la crisi.
El socialista, que s’emocionà en recordar els seus companys desapareguts, assegurà que ha rebut "el mandat del partit" per impulsar un canvi de model econòmic. Una operació, que batejà com a "Projecte Balears", basada en el turisme hoteler, en la millora de la competitivitat i la innovació, en l’educació per garantir la cohesió social i en la sostenibilitat territorial. Però "necessitam molta ajuda de l’Estat per corregir l’actual situació d’injustícia, per poder oferir cobertura bàsica als qui més ho necessiten", afirmà dirigint-se a la secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín.
El PSIB clausurà el seu XI congrés donant a conèixer la nova direcció, que Antich tancà passades les dues de la matinada i que ahir fou avalada per un 95,5% dels 268 compromissaris que votaren (en el congrés n’hi participaven 301). Una executiva que tindrà la diputada Rosamaria Alberdi de secretària d’Organització i que recupera la figura de president, un càrrec honorífic que ocuparà l’històric militant manacorí Sebastià Riera.
La presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló, es manté com a vicesecretària general. Al costat tindrà com a equivalents els secretaris generals de cada illa, que sortiran dels congressos que comencen el cap de setmana. Francina Armengol ho serà per Mallorca; Marc Pons, per Menorca; i Xicu Tarrés, per Eivissa. El de Formentera, una novetat, és una incògnita.
Per sota d’ells hi ha un ‘nucli dur’ de deu persones, liderat per Alberdi (Palma), a qui se situa en l’òrbita de Francina Armengol, igual que el nou secretari de Política Institucional, Pablo Martín (Palma); la secretària de Polítiques Socials, Cristina Moreno (Palma); la secretària d’Igualtat, Sílvia Cano (Calvià); el secretari d’Educació i Cultura, Joan Jaume (Llucmajor); i la secretària de Salut, Teresa Pou (Mancor). Els tres primers són joves consellers insulars, els darrers són les cares del partit a Llucmajor i a Mancor.
Antich manté en el nucli dur un home de confiança, l’exsecretari d’Organització Miquel Mestre (Maria), ara secretari de Programes i Política Econòmica, encarregat de la fundació. I situa un membre del seu equip al Consolat, Carme Tarrafeta (Palma), de secretària d’Acció Electoral. Menorca designa la diputada Margalida Mercadal com a responsable de Treball i Formació; i Eivissa, el diputat Joan Boned al capdavant de Medi Ambient i Territori. Completen un nucli dur amb fort pes de diputats i consellers insulars sense cartera i sense consellers del Govern, que ocupen vocalies.
Albert Moragues, Vicenç Thomàs i Carles Manera repeteixen, igual que Aina Calvo, i el vicepresident del Consell, Antoni Alemany. Hi entren el batle de Maó, Artur Bagur, i el de Son Servera, Josep Barrientos; Àgueda Quiñonero (Joventuts); Santi Joan (Formentera) i els eivissencs Silvia Limones, Carmen Vidal i Pedro Campillo. Antich aprofità l’ocasió per tancar un acord a Eivissa que garantís un congrés tranquil a Tarrés.
En total, dels 25 membres de la direcció –s’hi afegiran els líders de cada illa, de les joventuts i el president del consell polític–, just nou repeteixen. Surten, entre altres, Mercè Amer i Cosme Bonet.
Pajín els alaba a tots, sobretot Aina Calvo
La secretària d’organització del PSOE, Leire Pajín, aprofità ahir la clausura del congrés del PSIB per alabar els màxims dirigents del partit, però en especial a la batlessa de Palma, Aina Calvo, que va formar part del seu equip quan era secretària d’Estat de Cooperació. D’ella digué que fou la seva "millor aliada" i "avui és una batlessa referent a tot Espanya de la qual us heu de sentir orgullosos". Calvo fou ahir nomenada, juntament amb l’eivissenc Xicu Tarrés, com a membre del cimitè federal del PSOE.
La ‘número tres’ del PSOE també tingué paraules per a Antich, a qui situà com un "exemple de treball, vocació i coherència" i en destacà la seva aposta per la paritat. Francina Armengol, Joana Barceló o, fins i tot, Ramon Socias, sense cap paper en el congrés, també foren alabats.
Pajín també va garantir que Madrid complirà amb els seus compromisos amb les Illes Balears, tant pel que fa a les polítiques socials com a les inversions promeses. "Durem endavant la reconversió de la Platja de Palma així com també tots els projectes que ens hem compromés", va afirmar. "Tenim paraula".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Efectivament Crits. Crec que es una pardalada fer aquestes lleis. I això de discriminació positiva, el mateix. Això no lleva que des del govern es faci feina per a que la dona tengui els mateixos drets efectius que l'home. Un altre bestiesa que crec que es demana és intentar igualar als homes i dones. Se que aquesta frase sona molt malament i que em poc caure el que no està escrit damunt. Això ho trec per lo que comentes del maltractament. Una pallissa d'un home a una dona, normalment sempre es més greu per la capacitat física de l'home. En aquests casos anomenats de "violència de gènere", crec que el gènere és algo secundari. Es un abús d'un fort contra un dèbil. La persona forta, físicament en aquest cas, abusa de la feble. Però no ens hem d'oblidar també d'altres "violències no físiques" que les dones són capaces d'exercir. Els homes i les dones no són iguals i quan ho poguem dir amb naturalitat sense escandalitzar-nos sirà quan les lleis aquestes de paritat no faran falta per que la majoria de la societat les considerarà fens. I el no ésser iguals, NO vol dir ser millors o pitjors. Simplement diferents
Sa Constitució prohibeix sa discriminació de ses persones per raó de sexe, per raó de raça, per creença reliogiosa, etc. (Discriminar: establir una distinció, diferenciar, distingir, discernir). Jo em pensava que això volia dir que ses lleis no podien "mirar" es sexe de ses persones (ni de quina raça eren, ni quina religió professaven). Això no privaria de fer polítiques per a ajudar a superar situacions injustes, convencions socials i costums que atempten contra sa igualtat de drets de ciutadania per a totes ses persones. Però no se pot legislar discriminant -distingint, diferenciant- per raó des sexe, raça, religió de ses persones. Això era (és?) una garnatia contra ses temptacions de polítics que, en democràcia i apluadits pes poble, tenguessin sa temptació de legislar discriminant. No ho havien de poder fer. Segons lleis aprovades recentment, si un mascle és maltractat a ca seva per sa seva parella, no és mereixedor de sa mateixa protecció que si sa maltractada és una femella. Per exemple: - S'altre dia un jutge havia dictat ordre d'allunyament contra un home que havia pegat a sa seva parella, però quan feien es "papeleo" se'n varen donar compte que "sa maltractada" era oficialment un home (un transsexual que an es carnet era mascle) i es jutge va tirar enrere s'ordre d'allunyament ja dictada. Actualment es drets et corresponen o no segons siguis mascle o femella. És just això? - I és just que, si ses dones representen bastant més de la meitat de sa població, ses lleis de paritat estableixen sa proporció an es 50%? - I que no hi hauria d'haver nans a ses llistes. Que n'heu vist qualcun mai? No hauríem de protegir-los? I es gitanos? I ets homosexuals, no n'hi hauria d'haver un 10%? - I es partit feminista? Trobau que se l'ha d'obligar a incloure un 50% d'homes a ses seves llistes?
La paritat és un insult per les dones. Hauria d'haber-hi més que homes i punt
Som ja molts els calvinistes!
A en Guillermo: Paritat, sí, amic.
Paritat, sempre paritat! També a Eivissa.
M'agrada la paritat. Sobretot si és una paritat ben parida.
A mi m'agrada n'Aina Calvo quan parla. Mai mi he fixat en el físic. No em diu res de res com a dona.
Homens, quin fàstic, sempre pensant el mateix. Més valdria que us poséssiu el cil.lici penitencial i que resèssiu tres avemarias i un gloriapatri!!! Castitatis est unicus iter qui conducet directum Caelis,
No entris pas a cap Convent de les carmelites, Aina, no, per favor!