Balears, amb un creixement del 3,9 per cent, és la comunitat que ha registrat un major augment de població durant el darrer any, enfront de l’1,9 per cent de la mitjana estatal, segons dades registrades al padró municipal l’1 de gener de 2008 publicades ahir mateix per l’Institut Nacional d’Estadística. En el conjunt de l’Estat ja s’arriba a una població total de 46.063.511 habitants.
Tant és així, que la població empadronada a les Illes arriba a 1.071.221 persones, amb un augment de 40.571 respecte dels 1.030.650 empadronats amb data d’1 de gener de 2007.
Per darrere de les Balears i en xifres relatives, els majors increments de població s’han produït a Castella-la Manxa (3,1 per cent), la Comunitat de Madrid (2,8 per cent), la Comunitat Valenciana i Melilla (2,7 per cent).
En termes absoluts, les comunitats que han registrat majors increments de població entre l’1 de gener de 2007 i la mateixa data de 2008, són la Comunitat de Madrid (amb 170.187 empadronats més), Catalunya (143.933) i la Comunitat Valenciana (131.319). En aquest cas, les Illes ocupen el sisè lloc amb 40.571 empadronats més que l’any passat.
Per contra, les comunitats que menys han crescut en població són la Ciutat Autònoma de Ceuta (717 persones) i la de Melilla (1.899).
Balears és també el territori amb més proporció d’estrangers, amb 222.331 d’empadronats, un 20,8% de la població enfront de l’11,3 per cent de mitjana estatal. Les Illes ja eren l’any passat la comunitat amb més immigrants respecte de la població total, amb un 18,5 per cent de ciutadans forans. Per darrere de les Balears hi ha la Comunitat Valenciana (16,7 per cent) i la de Madrid (15,9 per cent).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
jo miraria els llinatges dels habitants. Qui en les seves darreres tres generacions tengués més d'un llinatge foraster, hauria de pagar més imposts o partir. Que trii ell. I amb el carnet de conduir faria igual. Qui no tengui més de 18 anys de residència a Mallorca, que vagi en bus o en tren.
Pa de Pessic, sa veritat, no ho tenc massa clar ( excloent tota manera racista ), el que si que sé, es que hi ha un pla territorial...suposadament quan s'acabi aquest terreny, que farem? "mangarrufes"? Però s'ha d'obrir el debat i explorar els sistemes que tenen altres països i illes... Es un tema com el del petroli, ningú li dona importància fins que el topes, i després venen les preses i les coses mal fetes... Cal, esbrinar quines solucions hi ha, pensant que és un terreny limitat, i si creixem més, més destrucció. Noltros vivim de l'illa però quan això sigui un bloquet, que? tendrem turisme?
Me'n recordo molt bé. Jo treballava d'aparellador a Eivissa. Aparellador era el títol que vaig obtindre i que es transformà d'ofici amb el títol d'Arquitecte Tècnic. Em va agradar el canvi, ja que això d'aparellador ens acomplexava una mica, haig d'ésser franc. I a cada obra tenien que demanar l'anomenat Permiso Militar, que costava quatre duros. Bastants clients no eren eivissencs, i dels que eren estrangers molts pronevien de països europeus que vàren perdre la II guerra mundial. Es constituia la societat limitada, i moltes vegades el mateix professional arquitecte deixàva que es posés el seu nom per tal de completar els tres socis, nombre mínim aleshores per constituir la SL. Jo em pregunto si va ser útil el permís militar per evitar que la propietat del territori insular passés a mans forànees. Millor dit, ni m'ho pregunto, perquè no va servir de res; només per donar feina a un funcionari que segellava els permisos. Eren temps de propines, no de escàndols urbanístics i d'abusos de poder, com ara.
En Franco ja va posar un límit territorial en quan a la propietat (només contemplaba el sòl, no pas la adquisició de vivendes en règim de propietat horitzontal): Un 20 per cent, només això, del territori insular balear, podia ser adquirit per persones estrangeres. Tots sabem que molts estrangers vàren constituir una S.L., forma societària que es podia formar amb tres persones. Dues acostumaven a ser espanyokls, ni tan sols resident a les nostres illes, i la tercera, l'autèntic amo, la persona estrangera, a qui anomenàvem eufemísticament "el no nacional". S'ha derogat la llei? No ho crec. Una norma que va contre les necessitats, acaba sense tenir aplicació pràctica. "Leges sine mores, vanae proficiunt": màxima llatina de Dret: Les lleis que son contràries als costums, són inútils.
Llonguet: Quins paràmetres faries servir de base pel càlcul? De quina manera, establiries el "numerus clausus" d´habitants a les Illes?
lo que fa falta és un limit poblacional a l'illa! Volem més carreteres? mes urbanització? més hospitals? més? més? i méS? Que s'en parli del limit poblacional!!!! Som una illa! això no és sa peninsula!
A Bernadet. No puc respondre. Pregaria a qualqun obrir un subforum sobre gramatica o llengua an el forum Ara, Cultura o Politica.
Margalida de Sóller: dic el que pens i pens el que dic.
una cosa és solidaritat amb la gent pobre i acollir gent de fora i s¡altre és ser beneits. Si tenim una peixera per a 10 peixos, aquests 10 peixos viuen de conya. Si n'hi posam 13 o 14, podran sobreviure, però amb condicions més dolentes. Si n'hi posam 20, tots vint moriran. Agradi o no sentir-ho, Mallorca és un territori petit. SOBRA gent. I quan dic sobra no me referesc a immigrants negres o moros. Sobren forasters, que són immigrants que desconeixen que ho són i no fan res per integrar-se.
Uep! Disculpi Calígula, però la seva primera frase no és del tot correcte...: "És un dret natural tenir quelcom sempre a la boca amb la llengua pròpia?". Potser li hauria quedat millor: "Ius naturale linguam propiam loqueri posse", atenent-se al què volia dir. I pel que fa a la segona, "melior" hauria de concertar amb "mulieres", per tant: "Semper sunt meliores alienorum mulieres". Disculpi, però fins i tot Neró necessità d'un Sèneca... Un plaer.