user jaume | Fa mes de 16 anys

jo miraria els llinatges dels habitants. Qui en les seves darreres tres generacions tengués més d'un llinatge foraster, hauria de pagar més imposts o partir. Que trii ell. I amb el carnet de conduir faria igual. Qui no tengui més de 18 anys de residència a Mallorca, que vagi en bus o en tren.

user llonguet | Fa mes de 16 anys

Pa de Pessic, sa veritat, no ho tenc massa clar ( excloent tota manera racista ), el que si que sé, es que hi ha un pla territorial...suposadament quan s'acabi aquest terreny, que farem? "mangarrufes"? Però s'ha d'obrir el debat i explorar els sistemes que tenen altres països i illes... Es un tema com el del petroli, ningú li dona importància fins que el topes, i després venen les preses i les coses mal fetes... Cal, esbrinar quines solucions hi ha, pensant que és un terreny limitat, i si creixem més, més destrucció. Noltros vivim de l'illa però quan això sigui un bloquet, que? tendrem turisme?

user Eivissenc Emprenyat | Fa mes de 16 anys

Me'n recordo molt bé. Jo treballava d'aparellador a Eivissa. Aparellador era el títol que vaig obtindre i que es transformà d'ofici amb el títol d'Arquitecte Tècnic. Em va agradar el canvi, ja que això d'aparellador ens acomplexava una mica, haig d'ésser franc. I a cada obra tenien que demanar l'anomenat Permiso Militar, que costava quatre duros. Bastants clients no eren eivissencs, i dels que eren estrangers molts pronevien de països europeus que vàren perdre la II guerra mundial. Es constituia la societat limitada, i moltes vegades el mateix professional arquitecte deixàva que es posés el seu nom per tal de completar els tres socis, nombre mínim aleshores per constituir la SL. Jo em pregunto si va ser útil el permís militar per evitar que la propietat del territori insular passés a mans forànees. Millor dit, ni m'ho pregunto, perquè no va servir de res; només per donar feina a un funcionari que segellava els permisos. Eren temps de propines, no de escàndols urbanístics i d'abusos de poder, com ara.

user Metus in Corpore | Fa mes de 16 anys

En Franco ja va posar un límit territorial en quan a la propietat (només contemplaba el sòl, no pas la adquisició de vivendes en règim de propietat horitzontal): Un 20 per cent, només això, del territori insular balear, podia ser adquirit per persones estrangeres. Tots sabem que molts estrangers vàren constituir una S.L., forma societària que es podia formar amb tres persones. Dues acostumaven a ser espanyokls, ni tan sols resident a les nostres illes, i la tercera, l'autèntic amo, la persona estrangera, a qui anomenàvem eufemísticament "el no nacional". S'ha derogat la llei? No ho crec. Una norma que va contre les necessitats, acaba sense tenir aplicació pràctica. "Leges sine mores, vanae proficiunt": màxima llatina de Dret: Les lleis que son contràries als costums, són inútils.

user Pa de Pessic | Fa mes de 16 anys

Llonguet: Quins paràmetres faries servir de base pel càlcul? De quina manera, establiries el "numerus clausus" d´habitants a les Illes?

user llonguet | Fa mes de 16 anys

lo que fa falta és un limit poblacional a l'illa! Volem més carreteres? mes urbanització? més hospitals? més? més? i méS? Que s'en parli del limit poblacional!!!! Som una illa! això no és sa peninsula!

user Estudiantet | Fa mes de 16 anys

A Bernadet. No puc respondre. Pregaria a qualqun obrir un subforum sobre gramatica o llengua an el forum Ara, Cultura o Politica.

user Operation Overlord | Fa mes de 16 anys

Margalida de Sóller: dic el que pens i pens el que dic.

user jaume | Fa mes de 16 anys

una cosa és solidaritat amb la gent pobre i acollir gent de fora i s¡altre és ser beneits. Si tenim una peixera per a 10 peixos, aquests 10 peixos viuen de conya. Si n'hi posam 13 o 14, podran sobreviure, però amb condicions més dolentes. Si n'hi posam 20, tots vint moriran. Agradi o no sentir-ho, Mallorca és un territori petit. SOBRA gent. I quan dic sobra no me referesc a immigrants negres o moros. Sobren forasters, que són immigrants que desconeixen que ho són i no fan res per integrar-se.

user Mallorquí | Fa mes de 16 anys

Uep! Disculpi Calígula, però la seva primera frase no és del tot correcte...: "És un dret natural tenir quelcom sempre a la boca amb la llengua pròpia?". Potser li hauria quedat millor: "Ius naturale linguam propiam loqueri posse", atenent-se al què volia dir. I pel que fa a la segona, "melior" hauria de concertar amb "mulieres", per tant: "Semper sunt meliores alienorum mulieres". Disculpi, però fins i tot Neró necessità d'un Sèneca... Un plaer.