ATHLETIC: Iraizoz; Iraola, Ekiza, San José, Aurtenetxe; Gurpegi, Herrera, De Marcos; Susaeta, Aduriz (Llorente, min.54) i Muniain (Ibai Gómez, min.70).
MALLORCA: Aouate; Hutton, Geromel, Fontas, Ximo; Martí (N'Sue, min.67) , Pina, Tissone; V. Casadesus (Arizmendi, min. 56), Tomer i Giovani.
GOLS:
1-0: minut 8, Aduriz.
2-0: minut 79, Llorente.
2-1: minut 81, Dos Santos.
ARBITRE: Hernández Hernández (col·legi lanzaroteño). Va amonestar amb targeta groga a Aduriz (min.7), Gurpegui (min.30), De Marcos (min 59) i Iraola (min.82) per l'Athletic de Bilbao. Va expulsar per doble groga a Fontás (min 7 i min. 23) i a Ximo (min.24 i min.92) i va amonestar Martí (min.30) i Hutton (min.75) per part del Mallorca.
El Mallorca va dir ahir adéu a qualque cosa més que a l'estadi de San Mamés. El conjunt de Manzano és a punt de confirmar el seu descens a l'infern de la Segona Divisió. Ahir rebé una nova empenta cap a l'avern d'un Athletic de Bilbao que es limità a fer algun mèrit més que el Mallorca, però que ha deixat molt lluny el futbol que desplegava la temporada passada i que el dugué a disputar dues finals.
El fil de vida que uneix el Mallorca amb la Primera Divisió es fa cada vegada més prim. 16 anys a la màxima categoria s'esllangueixen partit rere partit, i equip, tècnics i directius són la viva imatge de la impotència.
Si ahir els jugadors bascos tenien poc de lleons, els mallorquinistes no mostraren l'actitud de gladiadors que era imprescindible per no acabar devorats damunt la gespa del coliseu bilbaí. I això, malgrat que el matx tingué més episodis de lluita cos a cos que de partit de futbol d'elit.
L'Athletic i el Mallorca es bateren en un xoc farragós, abrupte, dur, lleig i tens. Manzano volgué revolucionar la defensa i l'aposta li va sortir foradada. El duel es va començar a perdre en el minut 8, quan Tissone errà una passada que interceptà Aurtenetxe, qui des de la banda va penjar la pilota damunt l'àrea petita, on Aduriz, amb una perfecta rematada de cap marca de la casa, va superar Fontàs i Aouate i marcà el primer gol dels bascos.
La sentència definitiva hauria pogut arribar en el minut 25. Un minut abans l'àrbitre assenyalava penal per mans de Fontàs i expulsava el defensa mallorquinista. Aduriz perdonà el seu exequip, fallà el penal i allargà l'agonia.
La "revolució" de Manzano no havia durat ni mitja hora. La primera part acabà amb poc futbol, molta tensió i qualque tímida aproximació del Mallorca als dominis d'Iraizoz.
La segona meitat començà amb un gol anul·lat al conjunt local. Els mallorquinistes només oferien ànima i valor, però eren incapaços d'aprofitar el desgavell tàctic del conjunt de Bielsa. En el minut 79, Llorente, que feia pocs minuts que era al terreny de joc, aconseguí el segon gol per al conjunt local. Susaeta li havia fet una passada des de damunt la línia de fons i el golejador basc batia Aouate amb una acrobàtica rematada de mitja volea.
El Mallorca ho fiava tot al coratge. Lluitava desesperadament contra la força d'un destí que semblava empènyer-lo irremissiblement a la derrota. No fou el coratge, sinó l'habilitat tècnica de Gio qui allargà el miratge de l'esperança. En el minut 81, el mexicà marcà un golarro en treure una falta magistralment. Tímida reacció mallorquinista que morí en el minut 90 amb l'expulsió de Ximo.
54 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
He pensat en Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí, 1918 – Palma, 1971), novel•lista, historiador i poeta mallorquí. Apotecari de professió, com en José Ramón, que es dedicà a la investigació històrica, especialment sobre el segle XIX, i a la literatura. I també he pensat en Pere Oliver Domenge, l'apotecari Barceló, qui just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “S'ha olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials i seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, i dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Quin abisme!!!!
Les 10 mentides del nacionalisme basc-català Mentida 1: "Catalunya no va poder participar en el comerç americà". Fins i tot en els inicis van participar, a través dels agents autoritzats en els ports de Sevilla i Cadis. Després el tan odiat per ells, rei Felip V, va crear els monopolis de la Companyia de Barcelona i de la Companyia Guipuscoana de Veneçuela, sobre diverses zones americanes. Mentida 2: "Catalunya va desenvolupar la seva indústria per si mateixa". Van ser dels beneficis del comerç americà i els estalvis de les zones més agrícoles de la resta d'Espanya (perquè la seva banca va fracassar). Mentida 3: "Sempre s'ha marginat a Barcelona". Ells van marginar als altres. La Companyia de Barcelona i la Guipuscoana de Veneçuela van controlar tot el litoral llevantí i cantàbric, anul · lant el desenvolupament econòmic de ciutats com Mataró, Alacant, València, Màlaga, Santander i La Corunya. Mentida 4: "Espanya viu de Catalunya". Mai ha estat veritat. Perduts tots els territoris americans, van exigir un proteccionisme absolut i van crear un mercat captiu a mida del seu subdesenvolupada i poc reinvertida indústria. Ara encara és pitjor, ens roben i oprimeixen. Mentida 5: "Catalunya genera més riquesa que la rebuda". Navarra o Balears tenen una renda per càpita més gran, i Madrid (l'obsessió dels catalanistes) supera Barcelona en comerç i inversió industrial, i sobretot, encara serien menys sense el mercat, els capitals i la mà d'obra espanyoles. Mentida 6: "Catalunya va voler reformar Espanya". Totes les intervencions catalanes en la política nacional han estat interessades i nefastes: Cambó en l'etapa de Primo de Rivera, la dissolució en el si de la I República, les agitacions de la II, la traïció als seus aliats en la Guerra Civil, la permissivitat del franquisme amb ells i el constant assetjament en l'actual democràcia. Als catalanistes, a diferència dels assassins basquistes, no en tenen prou amb la separació sinó que volen seguir dominant i per a això necessiten un conjunt de cantons desmembrat. Mentida 7: "Som progressistes". Mai ho han estat. La seva ideologia neix del reaccionarisme catòlic, com en el cas basc, i la seva "integració" és el revers de l'actitud racista: negar a l'altre. Els seus aparents polítiques "progressistes" en el camp sociocultural li serveixen per amagar els seus propòsits, diluir a l'esquerra ia les forces democràtiques i eliminar resistències del poble i la cultura (sobretot l'idioma) espanyols. Mentida 8: "Som solidaris i tolerants". Qui es mira el melic amb intens fanatisme no pot acceptar els altres. Mentida 9: "Ataquen a Catalunya". Tot nacionalisme crea una nació imaginada i la converteix en fetitxe polític i de reclutament de totes les frustracions personals i col · lectives dels seus components. Volen ser perquè no són ni van ser. Mentida 10: "Catalunya és". No és gens. Econòmicament només existeixen Barcelona i Tarragona, i el terme territorial "català" no existeix més que en el voluntarisme nacionalista sorgit al segle XIX i les manipulacions de les seves institucions. El "antic regne" no va existir sinó com comtat enfeudado l'aragonès, la bandera van copiar.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
No son benvinguts perque es renten poc i fan pudor. Ecsss...
RCD Mallorca Sempre Amunt !! Sa adoctrinament polític en centres educatius és típic de totalitarismes, com es feixisme i es comunisme, no de democràcies avançades, Pancatalanisme a Catalunya no a Ca Nostra
psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf www.tot-catalunya.cat "La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"
Els catalanistes mai han estat benvinguts a Son Moix i mai ho seran. Arruix de ca nostra, feixistas!!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat el 1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Braveheart Vemell i Negre - Sineu RCD Mallorca Sempre Amunt !! Catalanufos.. no vos done vergonya, demòcrates de pacotilla, tenim es nassos plens de voltros..vos fot que es vostro somni catalanufo aqui a Mallorca mai, mai serà una realitat, sa nostra realitat social és molt diferent. En es traïdors acomplexats només els pot passar una cosa que ja teniu .. ,sabonereta, sabonereta per sa boca ..teniur és dimoni Dins és cos .. sou Pitjor que carn de Xinxa aneu afilar .. estopa RCD Mallorca Sempre Amunt !!