El Mallorca és una banda. I de Segona! Només queda l’èpica, un miracle. Aconseguir la permanència és encara possible, però les matemàtiques són l’únic factor que fan pensar en la possibilitat de continuar a Primera Divisió. El conjunt de Gregorio Manzano es troba avui a cinc punts de la permanència –quatre més el goal-average.
Cercar excuses per l’empat d’ahir és fàcil, però inútil. No serveix per res lamentar-se de les ocasions fallades o dels dos possibles penals no assenyalats per l’àrbitre castellanolleonès González González, que també s’equivocà en algun fora de joc a l’àrea d’Aouate. La realitat, que ja no té solució, és que el Mallorca només va sumar un punt enfront del Llevant, que arribava a Son Moix després de quatre derrotes consecutives. La setmana havia estat molt dura per al conjunt valencià, després de les acusacions i posterior rectificació de Barkero, que acusà alguns companys de facilitar la victòria del Deportivo. De fet, des de l’estrepitosa derrota (0-4) contra els gallecs, Ballesteros, Juanfran, que ni tan sols viatjaren, i Munúa no han tornat a jugar. Així i tot, el conjunt de Juan Ignacio Martínez fou un equip sense ànima, que no va fer res per sumar un punt, més enllà d’aprofitar la seva única oportunitat.
Entrega, lluita, voluntat, coratge... són ara mateix les armes d’un Mallorca que deambula cap a Segona. L’onze de Manzano és un equip sense criteri, sense una clara idea de joc. És un grup en descomposició, nerviós i que acusa l’ansieta de la darrera posició. Ahir, el Mallorca tornà a demostrar la seva feblesa defensiva, la seva indolència, la seva falta de patró de joc, el seu escàs encert...
D’inici, Manzano presentà un equip farcit de novetats. Bigas i Antonio López, lesionats, havien quedat fora de la convocatòria, i Luna i Pereira veieren el duel des de la grada per decisió tècnica.
Així, Hutton i Kevin ocuparen els laterals amb Geromel i Andersson –una altra vegada– com a centrals. Martí i Pina reberen l’encàrrec d’organitzar i distribuir el joc amb N’Sue i Gio a dreta i esquerra. Ien atac, es recuperà la parella formada per Víctor i Hemed. Era un onze per guanyar, de marcat caràcter ofensiu.
El Mallorca, de sortida, dominà el rival, superà amb claredat un Llevant que estava endormiscat, entabanat. Hemed, ben aviat, aprofità una badada de Juanfran i David Navarro per inaugurar el marcador i omplí d’esperança l’afició vermella.
A poc a poc, l’equip de Manzano abaixà la intensitat i, poc abans del descans, una centrada de Pedro López va ser rematada per Acquafresca amb el cap, després que la pilota tocàs la gespa. Aouate no va poder fer-hi res. Geromel i Anderson s’ho miraven en una badada més –i ja en són...– com dos espectadors de luxe. Un penal de David Navarro per tocar la pilota amb les mans fou la darrera jugada d’un primer temps per oblidar. Imprecisions, errades en l’entrega, pèrdues constants... hi havien estat una constant. Iés que dominar, tenir la possessió, no és suficient.
Manzano no tardà a introduir canvis en la represa i Alfaro suplí el voluntariós N’Sue. El partit no tenia ordre, ni jerarquia, era un despropòsit constant, tot i que el Mallorca duia la iniciativa. Arizmendi suplí Víctor i poc després, lesionat, fou substituït per Javi Márquez. Més pèrdues de pilota, més imprecisions, el Mallorca no era capaç de fer dues passades consecutives i, com era d’esperar, polèmica. Un gol anul·lat i un altre possible penal no han de servir per maquillar el desastre d’un Mallorca que se’n va directe a Segona.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-Ets un imbècil perque he vist això que tú en diries "forasterots" plorar de veres en veure perdre al Mallorca quan molts de "mallorquins" pancatalanitzats domés ho fan quan perd el Barça, o millor dit, el retrassat mental d´en Messi. -Ets un imbècil perque creus que el Mallorca està estret per mor de la "gonellització" del club quan sa realitat és que el Mallorca era i és un club de segona on es troba amb iguals i dóna emoció i interés als aficionats, mentres que a Primera no fa res de res i any rera any és una lluita per la permanècia i ja està. Permanencia que no te doblers per finançar. -Ets un imbècil perque, fos qui fos l´amo del club, en Florentino Perez o l´abat de Monserrat, estariem a sa mateixa situació, o pitjor, perque no és una qüestió de politica lingüistica, espanyolisme o catalanisme, sino de doblers i negoci. Per mesclar ous amb caragols i no veure més enllà d´es teu nas d´ase de l´Ampordà, ets un imbècil i un neci. Au, a pasturar a una mani de catalanots, bosses.
El fer les coses sense sentit, per contentar a certs sectors de la masa social del club, que per lo vist tenen prou protagonisme com perque la direcció els doni un caramel-let malgrat tant Serra Ferrer, Cladera o el mateix Terrassa, saben, perque no pot esser d´altre manera que aquesta proposta de "mallorquinització" es un brindis al sol, pero que també saben que lo unic que fan es afeblir la unitat de la llengua comuna i no son prou forts com per mantenir el status del catalá davant aquets sectors, com dic, de gonellisme dur. Aixó i no altre cosa he volgut dir: el predre decisions sense cap sentit, simplement de cara a un sector de la galeria. no esser contundent en la defensa d´un principi d´indentitat que una part cridanera de l´afició del club no vol asolir i així els hi va..... Per cert, s´imbecil ho serás tu i la teva senyora mare cabra. Punt i final.
Ja ha sortit s´imbècil de torn.
Aquesta es una de les consecuències de la "Gonellització" del Real Club Deportivo Mallorca
BON DIA A TOTS ES BALEARICOS,AVUI ES UN DIA IMPORTANT JA QUE AIXÓ ESTA FET. BUENO TAMBÈ VOLIA COMENTA QUE SA FET ES REDICUL DE UNA MANERA ESCANDALOÇA ,JO DOMES VUI APUNTA QUE PER FER ES RIDICUL DE AQUESTA MANERA VAL MES APLEGA,PERO TAMBÉ VUI DIR QUE ESTEIM AMB UNA OPORTUNITAT DE LUXE PER PORÉ PUJAR DE CATEGORIA L'ANY QUE VE JA QUE ES BARRALETS NO TENDRAN FACILITATS PER TORNAR A PRIMERA. BALEARICOS DE COR DOMES OS VUI DIR QUE EH VUI ES UN GRAN DIA.
ES NECESSARI BAIXAR A SEGONA PER RECUPERAR NOVES EMOCIONS I NOUS MALLORQUINISTES.LA GENT ES MOU PER L´EMOCIO I ARA PER ARA NO N´HI HA.VISCA EL MALLORCA SEMPRE.CREC QUE EL CLUB HA SOSPESAT SI ES MILLOR JUGAR A SEGONA Q A PRIMERA ACTUALMENT,NOMES EXISTEIXEN MADRID I BARÇA.
Dues matitzacions volia fer. !ª la capritxada den Serra Ferrer amb en Pererira li costarà la categoria, havent tengut aquest jugador motivat podriahaver aportat gols i els consequents punts. 2ª Que qualqú de la cantera s´ ho faci mirar, si els centrals que hi ha per allà no són millors que els dos que jugaren ahir, de res serveix tenir-la o molt dolents son els canterans també. Sort per l´any que vé i que i anàu alerta que una baixada a 2ª només sigui un escaló en la devallada.
1 4 f. [AN] Grup d’un nombre reduït d’individus que té una estructura simple i flexible, sense un líder formal, propi de les societats basades en la caça i la recol·lecció.
Una banda és una banda. Està ben clar!
Una banda de què? de rock and roll? de power pop? No sé que dir-vos.