Quin ridícul! Humiliats! Una guarda d'arreplegats en calçons curts! El Reial Mallorca de Joaquín Caparrós fou derrotat pel Llevant (4-0) en un duel esperpèntic.
La crisi és total i absoluta. El desgavell institucional i la situació social són un mal quasi endèmic, però res no és comparable amb el desastre esportiu. Ahir, el Reial Mallorca fou un equip trist, sense ànima, sense personalitat, sense la necessària intensitat, sense agressivitat. Els futbolistes jugaren entabanats, amb constants errades defensives, amb reiterades imprecisions. Aquest Mallorca no juga a res, pateix una crisi d'identitat, no té un patró de joc clar i definit. L'equip de Caparrós acumula així ja 10 partits sense guanyar i totalitza només dos punts dels darrers 30. Les estadístiques evidencien una preocupant feblesa defensiva, provocada en moltes ocasions per errades individuals. Ara bé, no es pot justificar la derrota ni la pèssima ratxa de l'equip només per equivocacions puntuals d'un jugador o un altre. El mal va molt més enllà.
Ahir, fallà l'actitud, però també s'ha de dubtar ja de l'aptitud, de la capacitat d'una plantilla que encadena decepcions.
D'entrada, Caparrós presentà un onze novedós amb la presència de Gio dos Santos a la banda esquerra com a principal reclam. En tot cas, no fou l'equip que tenia al cap, ja que la lesió de Pereira ha provocat que N'Sue continuï a la banda dreta del centre del camp i no se situï a la defensa, com era la intenció del tècnic.
El Llevant fou millor que el Mallorca des del primer minut. El de José Ignacio Martínez és un equip veterà, amb ofici i el més important de tot: sap perfectament què vol fer i com ho ha de fer.
El Mallorca no tardà a tenir problemes en defensa, ja que El Zhar deixava Bigas en evidència una vegada i una altra. Ximo i Geromel mostaven també les seves nombroses carències. El conjunt valència, de fet, facilitava que fos el central argentí qui sortís amb la pilota i multitud de cops no sabia com donar continuïtat al joc.
Pina, com sempre, era el gran recuperador de l'equip, però Javi Márquez, desaparegut, no encertava a trobar la batuta per dirigir el joc. Faltava creativitat, ordre i imaginació. Iborra, Barkero i Míchel superaven Pina i Márquez i el Llevant creava perill en les seves aproximacions a l'àrea d'Aouate. En atac, Hemed i Víctor quedaven quasi inèdits, ja que no rebien ni una sola pilota en condicions. El Mallorca, tot i que per moments tenia més possessió, no sabia com administrar l'esfèric. Quin desastre! Un xut de Márquez passada la primera mitja hora fou l'aproximació més perillosa de l'onze de Caparrós.
I quan faltaven només tres minuts per arribar al descans, una pèrdua de Ximo va fer possible que, després d'una badada de Geromel -li faltà contundència-, arribàs el gol de Martins. Els futbolistes del Mallorca, clar, enfilaren així el camí dels vestidors amb el cap baix.
Restaven quaranta-cinc minuts per reaccionar. Caparrós intentà donar un caràcter més ofensiu a l'equip, féu entrar Arizmendi en substitució de Ximo i situà així N'Sue al lateral dret.
Les il·lusions del Mallorca quedaren destrossades en un no res. El primer gol afectà, i de quina manera, els futbolistes de Caparrós. Una badada defensiva va fer possible que David Navarro, de cap, marcàs el segon gol del Llevant quan només s'havien disputat tres minuts de la represa. Rubén sentencià el matx i una monumental errada de Pina acabà amb la quarta diana dels valencians, materialitzada per Iborra. El Reial Mallorca havia rebut tres gols en vuit minuts. Quina vergonya!
Alfaro i Martí supliren Víctor i Pina, però el duel ja no tenia història. El Mallorca ho va intentar, mentre que el Llevant es va limitar a deixar passar el temps fins a arribar al final.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja m'estic enfadant amb l'equip, no fan res i la culpa no la té Caparrós, la tenen els jugadors!