TW
2

Fa uns anys, un dia que anava cap a casa amb la meva bicicleta, vaig ser abordat, en ple carrer Capità Salom, per una dotzena de caps rapats feixistes, membres de la penya feixista del Mallorca Ultras Mallorca. Un d'ells, L.F. D., em va agredir amb un bat de fusta i em va lesionar el braç; entre el grup d'agressors hi havia el que va ser el president dels Supporters Mallorca durant molts d'anys, F. A. Aquell dia vaig poder corroborar el que ja feia temps que anava comprovant partit rere partit que es disputava a l'estadi Lluís Sitjar: la complicitat d'una bona part de la policia espanyola amb els feixistes violents.

Si el que em va passar a Palma aquell dia m'hagués passat a qualque ciutat basca i els agressors haguessin estat joves abertzales, a dia d'avui un servidor tendria el rang de "víctima del terrorisme", hauria cobrat una pasta i els agressors haurien estat jutjats, condemnats i avui encara estarien a la presó. Però com que som mallorquí, els fets succeïren a Palma i, sobretot, els agressors no eren bascos, aquests, tot i estar perfectament identificats, primer davant la policia i després davant el jutjat corresponent, mai han estat ni citats a declarar.

La impunitat amb què es mouen els penyistes d'extrema dreta i la complicitat amb què són tractats pels policies contrasta amb el tracte que reben els aficionats d'ideologia esquerrana, que tradicionalment han estat tractats al camp del Mallorca amb menyspreu i criminalitzats per la policia espanyola.
Així, avui, una ideologia que no té capacitat d'organitzar-se en espais democràtics troba refugi, acollida i brou de cultiu a l'estadi mallorquinista.

I, és clar, després passa el que passa. Com que es mouen amb total impunitat, quan no directament protegits per la policia, aquests ninyatos feixistes es creixen i es dediquen a intimidar i agredir, no ja aficionats d'altres equips (cosa absolutament impresentable), sinó els mateixos aficionats mallorquinistes.
Si el Mallorca vol ser un club exemplar, un club esportiu, una entitat en la qual es pugui emmirallar tota la societat mallorquina, una institució respectada, estimada i sentida per una bona part de la societat mallorquina, ha de fer fora immediatament aquesta colla de criminals que usen els colors mallorquinistes per cometre les seves malifetes.

Els violents i els intolerants, els que provoquen i agredeixen mallorquinistes, els que malmeten i embruten la imatge del club insígnia d'aquesta terra, no poden tenir cabuda a l'estadi mallorquinista, sigui aquest Son Moix o sigui un renovat Lluís Sitjar.

Volem un Mallorca gran, un Mallorca exemplar i un Mallorca que continuï per molts anys a Primera Divisió, cosa que el conjunt entrenat per Laudrup duu camí de garantir ben aviat. Ahir el Mallorca sumà un punt més, que l'apropa a l'objectiu i que, sincerament, crec que va ser ben merescut, perquè si és cert que Aouate evità la derrota en els darrers minuts, també ho és que a la primera meitat el Mallorca hauria pogut marcar.
Esperem que el Mallorca faci els deures. Damunt el terreny de joc, però també als despatxos i a la graderia.