Els jugadors del Mallorca celebrant un gol.

Els jugadors del Mallorca celebrant un gol. | Ferran Aguiló

Tomeu MartíPalma04/01/11 0:00
TW
6

El Mallorca començà l'any de la millor manera possible: golejant davant la seva afició. L'escassa afició, caldria afegir-hi, ja que ahir foren ben pocs els valents que anaren fins a l'estadi de Son Moix per presenciar el primer partit del 2011. Ni la temperatura gèlida, ni la graderia gairebé buida, ni un rival inofensiu, el pitjor que hem vist aquesta temporada a l'estadi, no deslluïren una important victòria que serveix per acabar la mala ratxa de quatre partits consecutius perduts amb què el Mallorca conclogué el 2010.

El partit va ser, en conjunt, dolent i més aviat avorrit, per bé que la segona meitat, amb 3-0 en el marcador, resultà més oberta i entretinguda i amb alternatives a prop de les dues àrees. El joc començà amb domini del Mallorca, que fou amo i senyor del partit i que mantingué, durant la primera part, el conjunt alacantí allunyat de la porteria d'Aouate.

El primer avís mallorquinista arribaria ben prest. En el minut 2, De Guzmán rematava un córner amb el cap que no va entrar a la xarxa per ben poc. En el minut 12, l'àrbitre del matx, Ramírez Domínguez, anul·là un gol a Pereira per fora de joc de qui li havia servit la pilota, Víctor. El Mallorca dominava, però no creava prou perill per batre un Hèrcules indolent en defensa i inexistent en atac.

Dos minuts (els que van del 38 al 40) varen bastar als de Laudrup per sentenciar el partit i descongelar el marcador. El gel es rompé definitivament en el 38, quan arribà el primer gol mallorquinista. De Guzmán va treure un córner, la defensa alacantina rebutjà la pilota fora de l'àrea i allà Pereira engaltà un fort llançament que Calatayud encertà a rebutjar, però no a blocar, circumstància que va aprofitar N'Sue qui, com un autèntic killer, va rematar a gol.

Sense donar temps a l'Hércules per recompondre les línies, el Mallorca tornà a copejar.
En el minut 40 arribà la segona diana vermella. Va ser una curiosa paret entre Víctor i Webó, feta amb dos habilidosos cops de cap, amb el segon dels quals el camerunès deixà la pilota morta als peus de l'algaidí, que només hagué d'empènyer l'esfèrica cap a dins de la porteria d'un desbordat Calatayud. Amb el que havia demostrat l'equip d'Esteban Vigo fins aleshores, els tres punts semblaven garantits per als de Laudrup.

El Mallorca mata el partit

La segona meitat començà amb la mateixa tònica amb la qual havia finalitzat la primera. El domini mallorquinista es veié recompensat tot d'una amb un nou gol que acabava amb qualsevol bri d'esperança visitant. En el minut 50, Pereira protagonitzà un gran contracop que ell mateix culminà amb una precisa rematada dins la porteria de Calatayud.

A partir d'aquí, l'Hèrcules semblà que es desvetlava una mica i decidí arriscar-se. Així, arribà la primera ocasió clara de gol en el minut 54, quan una excel·lent rematada de Valdez va ser rebutjada per l'arquer mallorquinista. En el 65, una altra oportunitat per als alacantins: Valdez ho intentà de nou i en aquesta ocasió va ser Cendrós qui evità el gol.

El Mallorca no va veure perillar el triomf en cap moment, però sí que és cert que l'Hèrcules es llançà a l'atac, a la recerca d'algun gol que els permetés treure un poc el cap. Amb el conjunt visitant abocat cap a l'àrea mallorquinista, els davanters vermells gaudien de més espais. I així, en un altre contracop en el minut 68, Pereira va estar a punt de marcar de rebot.

Aouate, com sempre excel·lent, va haver de lluir-se dues vegades més: una, en el minut 69, quan hagué de rebutjar una pilota que havia tocat Ramis amb el cap i que va estar a punt d'entrar; i en el 75, quan hagué de refusar una bona rematada de Portillo. La darrera ocasió del matx va ser per al Mallorca i, concretament per al Chori Castro, a qui, inexplicablement, Laudrup va fer jugar durant el darrer quart. Al final, tres gols i tres punts que serveixen per començar l'any amb bon peu i esvair dubtes.