Obrint Pas

Ahir vespre el Mallorca es veia les cares amb un altre tipus de valencianistes. Els futbolistes del València i els del Mallorca s'enfrontaven en un duel que no només havia de resoldre com es repartien els tres punts en joc, sinó que havia de servir per calibrar cap on apunten les espectatives generades per ambdues esquadres. El València havia de guanyar per demostrar que la derrota amb el barça va ser, només un petit accident i que manté les aspiracions a ser un dels galls de la present temporada. El Mallorca havia de puntuar per dissipar els dubtes provocats per la derrota i, encara més, pel mal joc davant l'Espanyol de Barcelona.

Al final, podríem dir que de manera sorprenent, el Mallorca s'endugué els tres punts. La veritat és que vaig gaudir de valent mirant un partit que va ser disputat, intens, vibrant, un autèntic xoc de trens d'un València etern aspirant a gran i un Mallorca que és una barreja explosiva d'experiència representada per Aouate, Nunes i Webó (quin gran partit de tots tres) i la il·lusió d'uns jugadors joves, però descarats, valents i tècnicament prou dotats com N'Sue, el Xori Castro i De Guzman.

Una victòria treballada i merescuda d'aquest Mallorca en construcció de Michael Laudrup davant un València que comptava, per primera vegada d'ençà de principi de Lliga, amb el binissalamer Miquel Àngel Moyà, com a responsable màxim d'evitar els gols mallorquinistes i amb Aritz Aduriz, també exmallorquinista i, també estimat, com a màxim encarregat de marcar-los a la porteria d'Aouate.

Dic victòria treballada i merescuda, però també és cert que el Mallorca, de nou Xori Castro, hauria pogut marcar en les dues darreres jugades del matx, una en què, segons la meva opinió, el davanter mallorquinista va ser objecte de penal; en l'altra, Castro, tot sol davant Moyà, no va saber resoldre. Tant se val, perquè els seus dos gols en els minuts 6 i 28 serviren per derrotar un València molt bo, però un pèl insegur i molt sorprès per l'allau de joc mallorquinista.

Tres punts cap al sarró del Mallorca i, sobretot, la recuperació de les millors sensacions de la temporada amb un Mallorca que, després d'haver empatat amb Madrid i Barcelona, ahir va tornar a fer la guitza a un altre gran. Un Mallorca, sorprenent, que a poc a poc va fent passes en el llarg camí cap a la permanència. Un Mallorca que es va obrint pas.