Feia temps que no trepitjava el Camp Nou, un magnífic estadi que aguanta molt bé els seus 52 anys, per bé que des de fora crida poc l'atenció. Per ventura sí que li convendria la reforma que proposava l'anterior president del club, Joan Laporta, que com ja reclamàrem aquí fa uns anys, ara es dedica a la política. Vuit escons li augurava una enquesta publicada per alguns mitjans ahir a la seva nova formació, Solidaritat Catalana per la Independència. Sempre és un plaer veure el Barça de Guardiola en viu, però no venia per l'estadi des que presideix el club barcelonista aquesta espècie de secretari del comte de Godó anomenat "Sandro". Però encara no és el moment de parlar del president espanyolista del Barça, ja que encara no ha complit els cent dies perceptius al capdavant de l'honrada institució blaugrana.
De fet, els mallorquinistes no podem parlar gaire d'aquestes coses. Acumulam set presidents (eren set que l'havien presidit...) en dos anys i de cada un podríem fer un llibre. No cal ni dir que desitjam sort al nou president, Jaume Cladera i esperam que la seva militància pepera no sigui un obstacle per complir amb un càrrec que necessita ara més que mai, un plus de mallorquinitat.
Qui també feia temps que no trepitjava aquestes instal·lacions era el tècnic mallorquinista, Michael Laudrup, recordat per la parròquia barcelonista per la seva elegància damunt el terreny de joc, comparable només a la de l'actual tècnic del Barça, Josep Guardiola. A ambdós se'ls recorda amb devoció, però no se'ls enyora, perquè el tàndem format per Xavi (ahir baixa per lesió) i Iniesta, duu camí de superar el que formaren el danès i el de Santpedor.
El matx d'ahir venia marcat, a priori, no només per l'absència de Xavi (el futbolista en actiu més intel·ligent del Món), sinó també per les del sancionat Villa i les de Nunes, Ayoze, Víctor, Tuni i Corrales en el bàndol mallorquinista.
Absències damunt la gespa estressada del Camp Nou i absències avui a l'estressant gala de lliurament dels premis als millors de la temporada passada. Ni Messi ni Víctor Valdés aniran avui a recollir el premi Pichichi i el premi Zamora. L'excusa és que el club barceloní vol reduir la participacó dels seus cracs a actes socials. La raó és molt més lògica: els barcelonistes no volen anar a un acte organitzat pel beneitet útil de Pedro Jota Ramírez i Florentino Pérez, que respon al nom d'Eduardo Inda, responsable intel·lectual (fa mal d'aplicar aquest apel·latiu a un personatge tan curt) de la brutal entrada d'Ufalussi a Messi.
Però si a priori les absències eren les protagonistes, quan el matx va començar el protagonisme va ser dels que eren damunt la gespa. Un protagonisme especial per als dos debutants, Martí Crespí i Nolito (bona nota per als dos). El partit va ser un monòleg del Barça fins al minut 40.
Gran gol de Messi, però poca capacitat de concrecció de les ocasions que acabà pagant amb dos punts més que s'esvaeixen del Camp Nou.
El Mallorca, de la seva banda, va saber patir a la primera meitat, aprofità un córner per marcar. Gran gol del Messi mallorquinista, N'Sue. A la segona meitat els de Laudrup varen saber manejar bé el joc, amortiren i alentiren el partit tot el que varen poder i sumaren un magnífic punt fora de casa.
Sis partits després de començar el campionat de Lliga el Mallorca ja ha superat els dos esculls principals (Barça i Madrid) i es manté a la part mitjana alta de la classificació. Està clar que això rutlla.
En definitiva, ahir al Camp Nou visquérem una gran jornada futbolística, amb retrobaments emocionants, Miquel Àngel Nadal i Serra Ferrer també tornaven on sempre serà ca seva, i repartiment de punts. Com a bons germans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.